Catalunya: 1918-1968-2018

Arran de l¡¯edici¨® de Catalans de 1918 a Tusquets, he rellegit aquests dies Foix i el seu temps, les lli?ons que Gabriel Ferrater va fer sobre el poeta a la Universitat de Barcelona els cursos 1965-1966 i 1966-1967. Prengui¡¯s el 1968 del t¨ªtol d¡¯aquest article, doncs, com una llic¨¨ncia. Tal com explica Joan Ferrat¨¦, editor del volum, Gabriel Ferrater va acabar la segona tanda de lli?ons el 22 de maig del 1967. Exactament un any abans del fam¨®s maig. Per¨° coneixent la hist¨°ria d¡¯aquella ¨¨poca, el 1966 o el 1967 valen tant com el 1968. Sense anar m¨¦s lluny, la lli?¨® que obre el volum, la del 25 d¡¯abril de 1966, es va fer amb la Caputxinada molt recent. Les paraules de Ferrater al final de la classe ens recorden l¡¯ambient general d¡¯aquells dies: ¡°Dilluns que ve, si no hi ha agitacions, seguir¨¦¡±.

I el que feia Ferrater, ha seguit? Ho hem seguit? Aquestes lli?ons parlen realment molt del temps de Foix, emblem¨¤ticament marcat per un altre any, el 1918, com palesen el Diari de 1918 i aquest Catalans de 1918, i com diu el mateix Ferrater: ¡°Aquesta data m¡¯imagino que t¨¦ per a ell un sentit col¡¤lectiu. A finals de 1917 hi hagu¨¦ la vaga general, provocada per la Revoluci¨® Russa. I el 1918 ¨¦s l¡¯any ¨¤lgid del pistolerisme barcelon¨ª...¡±. No oblidem que aquest 1918 ¨¦s tamb¨¦ l¡¯any que obre El quadern gris de Josep Pla ¡ªpublicat justament aquell 1966, com recorda el lector de Foix i el seu temps per l¡¯entusiasme amb qu¨¨ Ferrater recomana el llibre als estudiants¡ª. I ¨¦s clar: tamb¨¦ ¨¦s l¡¯any del final de la guerra de 1914. Pla s¡¯hi refereix en m¨¦s d¡¯una ocasi¨®. Una en concret, que Ferrater comenta, per expressar la perplexitat que li produeixen certes maneres de pensar entre c¨ªniques i demencials, com la hist¨°ria del capell¨¤ alarmat perqu¨¨ perden els alemanys. ¡°Ja ho veu, senyora Marieta, ja ho veu! Tornar¨¤ a guanyar Anglaterra... Tornaran a guanyar els protestants, els del lliure examen, els incr¨¨duls...¡±. Aquest neguit german¨°fil permet a aquest capell¨¤ anunciar-li a la senyora Marieta que potser no li podr¨¤ pagar el cens. La resposta de la dona, no s¨¦ si en l¡¯ordre general de les ments d¡¯avui dia la qualificar¨ªem de ¡°brutalment repressiva¡±: ¡°?Diu que no em pagar¨¤ el cens perqu¨¨ guanyar¨¤ Anglaterra? I a mi qu¨¨ m¡¯explica! Que s¡¯ha tornat boig? Si per sant Miquel no em paga el cens, ja li asseguro que el far¨¦ anar fi...¡±.

Ara, Foix i el seu temps, llegit avui ¡ª2018¡ª, impressiona molt. ?s cert que en alguns dels seus passatges aquestes lli?ons diuen algunes de les coses m¨¦s intel¡¤ligents que s¡¯han dit mai sobre el vers i la pros¨°dia en catal¨¤. Per¨° el llibre gaireb¨¦ respira amb m¨¦s for?a per la banda de la pol¨ªtica que pel costat po¨¨tic. ?s una cosa que es projecta sobre aquest fons de 1918, per¨° que ¨¦s dita per aquests volts de 1968, i que obliga a pensar hist¨°ricament no solament els dos passats, 1918 i 1968, sin¨® tamb¨¦ el nostre 2018. D¡¯aquests llibres ¡ªd¡¯aquests homes¡ª ens arriba una claror que convida a relativitzar alguns fets i a no empassar-se algunes rodes de mol¨ª. Tamb¨¦ a no confondre¡¯s amb els mossens de torn que avui troben noves raons per no pagar el cens.

A Foix i el seu temps hi trobem un reconeixement moral de la complexitat pol¨ªtica de certs moments tan intensos i accelerats que tota idea de racionalitat en termes col¡¤lectius, per¨° tamb¨¦ individuals, queda escombrada. Aquesta complexitat demana refrenar la simple pulsi¨® del judici i la condemna moral. Aix¨° no vol dir que se suspengui el judici pol¨ªtic, i menys encara la capacitat d¡¯an¨¤lisi hist¨°rica m¨ªnimament racional per comprendre per on van les coses, i les conseq¨¹¨¨ncies liter¨¤ries i morals d¡¯aquesta comprensi¨®. Potser s¨ª que Ferrater explica un ¡°conte de fades¡± sobre el ¡°foixista Feix¡±, tal com se li ha retret des d¡¯estudis recents m¨¦s rigorosament documentats sobre el Foix de La Publicitat i la pol¨¨mica amb Pla sobre el feixisme itali¨¤. ?s obvi que Ferrater no ho fa ni per autocensura ni per ingenu?tat. Crec que, senzillament, es va inclinar, per simpatia, a comprendre o relativitzar la relliscada de Foix i a acceptar les explicacions que el mateix poeta podia fornir-li, trenta anys despr¨¦s de la famosa ¡ªi per a ell llavors ja penosa¡ª pol¨¨mica amb Pla. I tamb¨¦ ¨¦s veritat que sorpr¨¨n que Ferrater doni ¡°el 1924 o 1925¡± com l¡¯any de publicaci¨® de La revoluci¨® catalanista de Foix, llibre molt marcat, justament, per l¡¯ambient de 1934, que ¨¦s quan es publica, si b¨¦ ¨¦s cert que viu de textos publicats a Monitor i a La Publicitat molt abans, els anys 1921-1923. Que badi en aquest detall em sembla que demostra fins on estava disposat a equivocar-se en un afer per a ell perfectament anecd¨°tic en comparaci¨® amb el que admirava de deb¨° en Foix, que no era el pol¨ªtic somiatruites, sin¨® el poeta.

Sabem que sis mesos despr¨¦s de publicar-se La revoluci¨® catalanista ¡ªtan maurrasiana, i ho dic per a qui li vinguin de nou les connexions xenofobopopulistes de l¡¯independentisme¡ª, els Fets d¡¯Octubre van convertir l¡¯exaltaci¨® en perplexitat i replegament. La guerra, menys de dos anys despr¨¦s, no ho degu¨¦ posar f¨¤cil. Foix va passar d¡¯imaginar-se Catalunya como una ?le flottante emancipada d¡¯Espanya i vagant en una id¨ªl¡¤lica deriva damunt la Mediterr¨¤nia, a construir-se una illa po¨¨tica pr¨°pia i prodigiosament precisa. La Catalunya illa flotant que s¡¯emancipava d¡¯Espanya a La revoluci¨® catalanista va transfigurar-se en uns paratges que cada vers i cada paraula convertien en un parad¨ªs perdut de la intel¡¤lig¨¨ncia i el llenguatge, en el lloc d¡¯uns afectes que no sabr¨ªem qu¨¨ s¨®n si Foix no hagu¨¦s escrit el que va escriure. Els mals temps per a la pol¨ªtica van convertir-se en bons temps per a la l¨ªrica. I no dir¨¦ pas que aqu¨ª calgui haver de triar, ni tan sols que sigui bo haver-ho de fer, per¨° el fet va ser aquest. Ferrater ho diu al final de les seves lli?ons amb una contund¨¨ncia que impressiona, tot i que ¨¦s cert que ho sabem tan sols per uns apunts de classe: ¡°Catalunya, entre 1915 i 1920, ¨¦s ja un pa¨ªs completament sense possibilitats...

L¡¯escriptor nom¨¦s t¨¦ la possibilitat d¡¯expressar-se individualment. Hi ha una presa de consci¨¨ncia social en la individualitzaci¨®: no est¨¤ disposat a combregar amb rodes de mol¨ª... Fabra i Carner estaven al servei de la Catalunya irreal. Pla, Foix i [JOAN]Oliver, en canvi, van deixar d¡¯honorar aquesta Catalunya irreal...¡±. I b¨¦, ¨¦s veritat: no nom¨¦s ¨¦s molt contundent, tamb¨¦ ¨¦s massa inexacte, o massa esquem¨¤tic. Per¨° aix¨ª i tot, no ens interpel¡¤la amb una precisi¨® terrible?

Penso ara tamb¨¦ en el pobre Carner ¡ªho explica Mari¨¤ Manent a L¡¯aroma d¡¯ar? i ho recorda Jaume Subirana a L¡¯exili del mite¡ª, quan en la seva visita quasi p¨°stuma a Catalunya la primavera de 1970, mig dement i plor¨®s, tan desorientat i a la vegada tan sentimentalment agut, va patir un moment de l¨²cida desorienaci¨®. El van anar a buscar a la Garriga, on feia estada, per anar al c¨¨lebre recital de poesia del Price. I es va negar a anar-hi. Va dir: ¡°Ja comprendreu que no estic en disposici¨® d¡¯anar a un pa¨ªs com Anglaterra...¡±. ?s una escena tan pat¨¨tica per¨° tan definitivament eloq¨¹ent, que serveix aqu¨ª per afegir realitat i concreci¨® a aquest resum ferrateri¨¤ d¡¯una hist¨°ria que ¨¦s... s¨ª, com qualificarem aquesta hist¨°ria? No direm paraules grosses. Deixem-ho en una hist¨°ria de clara muntada damunt un mar... de crema anglesa. L¡¯illa flotant potser va passejar-se per la ment enterbolida de Carner, que en realitat estava dient que volia quedar-se a casa. Per¨°, a quina casa? On era la casa de Carner, ell que havia marxat de Catalunya tan d¡¯hora com el 1921? Al poema que Gabriel Ferrater li dedica se¡¯ns diu almenys la mena de casa que ¨¦s el poeta per a nosaltres: ¡°Mots... oferts perqu¨¨ els tornem a entendre. Com una p¨¤tria¡±.

"Un pa¨ªs sense possibilitats on nom¨¦s t¨¦ sentit expressar-se individualment...¡±. Aquest no s¨¦ si ¨¦s un negoci que es pugui plantejar de bon grat, per¨° exigeix la responsabilitat individual de les eleccions i decisions pr¨°pies. La meditaci¨® hist¨°rica sobre la seq¨¹¨¨ncia 1918-1968-2018, aqu¨ª tan sols anotada, esgarrapada, obliga a recordar una cosa: les esgarrifances tribals, el temor no del tot infundat a la mort social, a quedar fora d¡¯onda i patir ostracisme, i els c¨¤lculs de superviv¨¨ncia que semblen guiar alguns esperits en aquest flam caigut i esberlat per terra que ¨¦s ara mateix Catalunya, no faran gran aquest pa¨ªs ni li garantiran cap literatura ¡ªcap cultura¡ª que pugui ser l¡¯expressi¨® lliure i sobirana d¡¯un esperit independent. Hi ha una altra mena de patriotisme que sempre rebutjar¨¤ ser greg¨¤riament patri¨°tic, i que fins i tot sabr¨¤ convertir un llenguatge (quasi) privat en una literatura d¡¯abast universal, per molt intradu?ble que sembli. Retornar al Foix de Catalans de 1918, al Pla d¡¯El quadern gris i al Ferrater de les lli?ons sobre Foix dels anys seixanta forneix una seq¨¹¨¨ncia que convida a la meditaci¨®. Ens recorda que hi ha la literatura ¡°per tornar a entendre els mots¡± despr¨¦s que la mala pol¨ªtica ens hagi fet irreconeixible el m¨®