Un mitj¨¤ d¡¯expressi¨® m¨¦s enll¨¤ dels ¡®marcianitos¡¯

¡°Directors com George M¨¦li¨¨s van haver d¡¯idear com fer cinema i vaig pensar que havia de seguir aquest cam¨ª quan vaig comen?ar a fer videojocs¡±, va reflexionar Amy Hennig, escriptora i directora de la saga de videojocs Uncharted, en un debat del congr¨¦s Gamelab, on aquesta setmana va recollir un premi a la seva traject¨°ria de gaireb¨¦ 30 anys en el sector. Ella va estudiar cinema i va contribuir al naixement d¡¯un nou llenguatge. Els primers videojocs hipnotitzaven el jugador amb formes a p¨ªxel vist, coneguts popularment com mata marcianitos i centrats exclusivament en el divertiment. El videojoc segueix sent oci per¨°, consolidat com un mitj¨¤ d¡¯expressi¨®, ha reivindicat la seva profunditat i ha deixat entreveure el seu futur durant els dies del congr¨¦s.

¡°Tenim un m¨®n de possibilitats per crear coses que tinguin impacte en l¡¯¨¤mbit social i cultural i aix¨° fa que els creadors tinguin un sentit de la responsabilitat¡±, afirma el director de Gamelab, Iv¨¢n Fernandez-Lobo, que subratlla el valor did¨¤ctic del videojoc. ¡°An¨¤vem per la catedral de Barcelona amb Hennig i Mark Cerny [arquitecte cap en PlayStation 4] i coment¨¤vem l¡¯arquitectura i la simbologia sobre la base del que sab¨ªem perqu¨¨ ho hav¨ªem vist en un videojoc¡±, afegeix Fernandez-Lobo per defensar el fet que ¡°hi ha coneixements que no s¡¯adquireixen en llibres ni en pel¡¤l¨ªcules¡±, sin¨® en el nou mitj¨¤.

Viatjar a moments que han marcat la hist¨°ria de la humanitat i canviar el que va passar ¨¦s l¡¯objectiu d¡¯Overtimers, el prototip de l¡¯estudi indie Zink Media Studio. En un dels seus cap¨ªtols trasllada el jugador a l¡¯esfera propera d¡¯Adolf Hitler el 1939. ?s possible arribar a trobar-se cara a cara amb el dictador. L¡¯impuls m¨¦s com¨² dels qui han provat el videojoc ¨¦s acabar amb la seva vida quan arriben a aquest moment, fet que provoca un futur per Europa en mans del nazisme. Arribar a la soluci¨® que millora la realitat ¨¦s m¨¦s complicat. El producte va rebre algunes cr¨ªtiques a Gamelab per mostrar simbologia feixista. ¡°Pots fer una pel¡¤l¨ªcula de nazis, per¨° no un videojoc de certs temes¡±, critica V¨ªctor Moreno, el director de l¡¯estudi, que obre el mel¨® de la censura, que tamb¨¦ han patit les cl¨¤ssiques formes d¡¯expressi¨®. La cr¨ªtica tamb¨¦ ¨¦s molt present, com es pot notar en els llibres de l¡¯editorial H¨¦roes de Papel, amb obres completes dedicades a parlar sobre jocs concrets.

¡°El videojoc ¨¦s ara un adolescent, prou jove per provar coses noves i en el millor moment per fer explotar la creativitat¡±, apunta Alberto Romero, de Zink Media Studio. Celebra que fins i tot els gegants del sector s¡¯atreveixin a tractar temes com l¡¯homosexualitat o la lluita contra el masclisme: ¡°Fa deu anys era impensable¡±. ¡°Les grans empreses no volen arriscar, nom¨¦s vendre¡±, puntualitza el coordinador del grau en Disseny i Desenvolupament de Videojocs de la Universitat de Girona (UdG), Gustavo Patow, que veu els indie m¨¦s compromesos amb el missatge. Moreno es refereix tamb¨¦ a les grans xifres econ¨°miques que atreuen els inversors. ¡°La idea que el videojoc supera la ind¨²stria del cinema ha calat¡±, afirma. Aquest potencial es posa de manifest tamb¨¦ als eSports, quan jugadors professionals aixequen el tel¨® davant ¨¤mplies audi¨¨ncies.

Patow elogia el joc Never Alone, que parteix d¡¯un estudi etnogr¨¤fic per donar a con¨¨ixer la cultura del poble esquimal d¡¯Alaska. En la mateixa l¨ªnia han treballat els creadors d¡¯Aragami, de Lince Works, que han llan?at a Gamelab una continuaci¨® del joc en realitat virtual. Els seus creadors s¡¯han amarat de la cultura popular japonesa feudal, molt estimada al sector, per concebre una lluita entra ninges de llum i d¡¯ombra, amb abruptes girs de gui¨®. Daniel Casta?o, dissenyador de l¡¯experi¨¨ncia immersiva i graduat en videojocs, assegura que la bibliografia sobre com crear videojocs ¨¦s ja molt extensa encara que veu mancances en el ¡°disseny conceptual de la manera com aconseguir un producte que pugui enganxar en el sentit de ser atractiu¡±.

¡°Potser en els or¨ªgens de la literatura, el teatre, el cinema o la televisi¨® va haver-hi un moment de cert desconcert i boira¡±, comenta Fernandez-Lobo, que pret¨¦n aportar claredat al sector amb l¡¯esdeveniment anual que dirigeix. ¡°El que passa ¨¦s que tot est¨¤ succeint m¨¦s r¨¤pid amb el videojoc¡±, afegeix. Patow justifica aquesta celeritat en un context en qu¨¨ la ¡°comunicaci¨® instant¨¤nia¡± que brinda Internet posa a disposici¨® dels desenvolupadors nombrosos materials i exemples de codi. Esmenta les eines Unity i Unreal, que han ofimatitzat la creaci¨® de videojocs, probablement el somni de la d¨¨cada dels 80 de Hennig i Cerny fet realitat.

El llibre que es juga o el joc que es llegeix

El jugador ¨¦s el subjecte protagonista als videojocs, t¨¦ el poder del punt de vista, i ¨¦s aix¨ª tamb¨¦ a ¡°la novel¡¤la negra que es juga o el joc que es llegeix¡±. ?s l¡¯aposta de Daniel Calabuig i Beatriz Osorio de Mattachine Works. Unmemory ¨¦s un h¨ªbrid de llibre digital i videojoc en qu¨¨ el lector (i jugador) ha d¡¯anar resolent enigmes per arribar a la soluci¨® d¡¯un cas. La lectura no consisteix nom¨¦s a passar p¨¤gines. De vegades cal tornar enrere i fins i tot cal utilitzar paper i boli per sumar codis secrets. ¡°?s un llenguatge que ja transcendeix m¨¦s enll¨¤ del nostre sector¡±, afirma Fernandez-Lobo. Patow enumera un parell d¡¯aplicacions de l¡¯anomenada ci¨¨ncia de videojocs m¨¦s enll¨¤ de la ind¨²stria m¨¦s coneguda: provar una xarxa neuronal artificial fent-la jugar a un videojoc i ensenyar a estudiants de Qu¨ªmica i Medicina com les c¨¨l¡¤lules absorbeixen el sucre amb una app dissenyada amb principis concebuts en aquell moment nom¨¦s per a l¡¯entreteniment. L¡¯¨²ltim ¨¦s un projecte real a la UdG.