L¡¯economia de la depredaci¨®

El turisme de masses ha adquirit prou dimensi¨® perqu¨¨ hi hagi un flux constant de milions de persones residint temporalment, per per¨ªodes molt curts, a una altra ciutat. Si se segueix la tend¨¨ncia actual, no ¨¦s dif¨ªcil predir que el turisme urb¨¤ de curta durada continuar¨¤ creixent de forma exponencial. Els vols de baix cost faciliten el fet de poder viatjar a preus molt assequibles, de vegades m¨¦s assequibles fins i tot que despla?ar-se dins del mateix pa¨ªs. Per a les extenses capes mitjanes dels pa?sos desenvolupats, inclosos els seus pensionistes, no suposa avui un gran sobreesfor? programar estades curtes en altres ciutats diverses vegades l¡¯any, especialment si el cost es limita a poc m¨¦s que les despeses del trasllat i l¡¯allotjament.

Barcelona ha passat de tenir 1,5 milions de visitants el 1990 (abans dels JJOO) a tenir-ne 17 milions actualment. Aquests visitants s¡¯estan a la ciutat una mitjana de cinc dies amb un cost d¡¯allotjament de 60,7 euros per nit i gasten uns 350 euros addicionals per persona. Per¨° aquestes xifres s¨®n mitjanes que inclouen els visitants de congressos i empreses, que solen gastar for?a m¨¦s. Si l¡¯allotjament ¨¦s un pis tur¨ªstic, el preu pot ser inferior i el cost de manutenci¨®, no gaire superior al que el turista gastaria a la seva ciutat.

Aquest tipus de turisme s¡¯ha convertit en un element important de l¡¯economia de les ciutats. A Barcelona representa ja m¨¦s del 14% del PIB. Per¨° tamb¨¦ t¨¦ el seu costat fosc: est¨¤ provocant la r¨¤pida i radical transformaci¨® dels nuclis urbans. Llogar per dies o per setmanes ¨¦s relativament barat per al visitant, per¨° altament lucratiu per als propietaris d¡¯apartaments, la qual cosa est¨¤ provocant una irresistible pressi¨® per transformar els edificis del centre de les ciutats en allotjaments tur¨ªstics. La baixa remuneraci¨® dels dip¨°sits bancaris fa que tant el capital local com els fons de capital de risc d¡¯inversi¨® generin moviments globals d¡¯inversi¨® especulativa que tenen com a camp d¡¯operacions totes les ciutats amb capacitat d¡¯atracci¨® global.

Com assenyala l¡¯arquitecta milanesa Gaia Radaelli, en els anys 90 la bombolla immobili¨¤ria va permetre que les inversions especulatives ocupessin tot el s¨°l que quedava lliure, i ara, proven de colonitzar l¡¯interior dels edificis ja constru?ts per reconvertir-los en allotjament tur¨ªstic. A aquesta transformaci¨® contribueixen, sens dubte i poderosament, plataformes tecnol¨°giques com Airbnb. El resultat ¨¦s ben conegut: un augment sense precedents del preu del lloguer i la r¨¤pida expulsi¨® dels residents cap a una perif¨¨ria cada vegada m¨¦s llunyana, amb la conseg¨¹ent p¨¨rdua d¡¯identitat i de teixit social al centre de les ciutats.

Si es deix¨¦s a l¡¯estricta l¨°gica del mercat, tots els habitatges dels centres urbans de les ciutats de m¨¦s ¨¨xit acabarien convertides en pisos tur¨ªstics. De manera que aquesta part d¡¯aquestes ciutats, la que segons l¡¯alcaldessa de Par¨ªs, Anne Hidalgo, constitueix la seva ¨¤nima, estaria ocupada per una poblaci¨® flotant, sense arrelament ni un altre inter¨¨s per l¡¯entorn urb¨¤ que passar uns dies agradables. ?s aix¨° el que volem? Que el nucli central i m¨¦s emblem¨¤tic de les ciutats estigui ocupat per una poblaci¨® que sempre canvia?

Dotze capitals europees, entre elles Berl¨ªn, Par¨ªs, Viena, Brussel¡¤les, Lisboa, Barcelona i Madrid, han fet costat una iniciativa d¡¯Amsterdam perqu¨¨ la Comissi¨® Europea intervingui en el descontrol dels lloguers tur¨ªstics. I tres d¡¯elles ¡ªles governades per les alcaldesses Ada Colau, Manuela Carmena i Anne Hidalgo¡ª han signat un manifest conjunt contra ¡°la nova economia de la degradaci¨®¡± que plana sobre les ciutats globals.

Les dotze ciutats consideren urgent que es canvi? la din¨¤mica perqu¨¨, en cas contrari, poden trobar-se que ja no hi s¨®n a temps. Per¨° no totes estan en les mateixes condicions d¡¯afrontar aquest desafiament. Algunes disposen d¡¯instruments patrimonials i de gesti¨® que les afavoreixen. Berl¨ªn, per exemple, disposa d¡¯un sistema de control del preu dels lloguers que penalitza les pujades abusives, mentre que Viena t¨¦ un parc de 220.000 habitatges p¨²blics de lloguer. Barcelona, en canvi, es troba especialment desprotegida per manca de prou habitatge p¨²blic i de compet¨¨ncies per intervenir sobre el preu dels lloguers. A Catalunya, els habitatges p¨²blics representen el 2% del total, quan la llei aprovada pel Parlament el 2007 en fixa com a objectiu almenys un 15%. Malgrat l¡¯esfor? municipal dels darrers anys, Barcelona amb prou feines arribar¨¤ als 13.000 habitatges p¨²blics el 2022. Per fer-se una idea de com n¡¯est¨¤, de lluny, aquesta xifra de les necessitats, el registre municipal acumula m¨¦s de 100.000 sol¡¤licituds de fam¨ªlies que aspiren a accedir a un habitatge social.