Amb els violoncels i els violins cap a una altra banda

¡°La gent va comen?ar a deixar de venir als assajos perqu¨¨ hi havia problemes. Sobretot els que vivien en zones perilloses no podien fer servir el transport p¨²blic perqu¨¨ els robaven els instruments. Van anar traient hores d'assaig per talls de llum de fins a quatre hores. La situaci¨® es va anar deteriorant i en acabar els estudis vaig decidir venir a Espanya, a Barcelona. Vaig passar les proves per estudiar Psicopatologia a la Universitat Aut¨°noma de Barcelona i ara nom¨¦s em queda un any¡±. Pilar Gastou t¨¦ 21 anys i en fa tres va sortir de Valencia, la ciutat vene?olana on vivia amb la seva fam¨ªlia. Igual que ella, molts joves que van estudiar al Sistema d'Orquestres que va engegar Jos¨¦ Antonio Abreu ¡ªque va morir el mar? passat¡ª s'han vist for?ats a sortir del pa¨ªs, un ¨¨xode que s'ha accentuat en els ¨²ltims anys. Barcelona s'ha convertit en una de les ciutats d'arribada de molts m¨²sics vene?olans. Tots amb els estudis musicals ja finalitzats, cursant m¨¤sters i intentant obrir-se cam¨ª a la capital catalana.

Disset ¡ªviolins, violes, violoncels i contrabaixos¡ª, sota la direcci¨® d'un altre vene?ol¨¤, R¨¦gulo Sarmiento, han format un grup, la Camerata Internacional de Barcelona. Dimecres passat es van estrenar amb un concert a la cripta de la Sagrada Fam¨ªlia. La seva ambici¨® ¨¦s consolidar-se i cr¨¦ixer no nom¨¦s amb m¨²sics vene?olans, sin¨® de totes les nacionalitats. A la Camerata s'hi han sumat, de moment, un catal¨¤ i una francesa.

La majoria no passen dels 26 anys i alguns han viscut, abans d'arribar a Barcelona, a It¨¤lia o Alemanya. ¡°No es pot negar que la situaci¨® que viu Vene?uela ha estat un factor determinant, encara que tamb¨¦ ho s¨®n les ganes de venir a Europa, que per a nosaltres ¨¦s el bressol, l'origen de la m¨²sica cl¨¤ssica i on hi ha moltes possibilitats de seguir aprenent i oportunitats d'anar de gira¡±, explica Elisa Meza, la veterana de la formaci¨® que als 33 anys va decidir sortir de Vene?uela cap a Berl¨ªn, on va fer el grau superior de violoncel. Va arribar fa poc a Barcelona i, com altres integrants de la formaci¨® que s'acaba de constituir, combina una professi¨®, representant de productes m¨¨dics, amb la m¨²sica. Alguns d'ells comparteixen pis i diversos es van con¨¨ixer gaireb¨¦ de nens estudiant al Sistema d'Orquestres a Vene?uela.

Cadasc¨² a la seva manera, coincideixen que la situaci¨® del seu pa¨ªs ha estat determinant per decidir marxar. ¡°?s una pena, perqu¨¨ ¨¦s un sistema que ha funcionat molt b¨¦ amb 900.000 nens i joves. ?s tan insostenible que passa a tots els nivells, com ha evidenciat la marxa de m¨¦s de 40 m¨²sics de l'Orquestra Sim¨®n Bol¨ªvar¡±, comenta Sarmiento, el director de la Camerata. A m¨¦s de la desbandada, el director de la Sim¨®n Bol¨ªvar, Gustavo Dudamel, ha optat per no tornar al seu pa¨ªs per por de repres¨¤lies per les cr¨ªtiques que va fer despr¨¦s de la mort d'un viola del Sistema, Armando Ca?izales, d'un tret l'abril de l'any passat. El mateix Sarmiento va formar part del Sistema durant 22 anys i va dirigir diverses orquestres. Va arribar a la capital catalana el 1999 per estudiar direcci¨® amb Jordi Mora, i ha estat al capdavant de diferents formacions: ¡°La Camerata neix com un grup de c¨¤mera, per¨° l'ambici¨® ¨¦s cr¨¦ixer i formar una orquestra sencera. I tamb¨¦ volem difondre la m¨²sica antiga llatina, que ¨¦s molt poc coneguda¡±. Inclouen tamb¨¦ composicions actuals, com les del violoncelista guatemalenc Iv¨¢n Lorenzana. De cara a l'any que ve, Sarmiento assegura que la Camerata participar¨¤ en diversos festivals, Portaferrada, Peralada o el Grec.

Dificultats

Dins de la Camerata hi ha trios i quintets que han girat per Holanda i It¨¤lia. D'altres, com el viola C¨¦sar Gonz¨¢lez, ja ho va fer a Vene?uela. A m¨¦s de la m¨²sica, comparteixen les dificultats de tirar endavant en un pa¨ªs on han arribat no fa gaire. El viola Juan Carlos Rodr¨ªguez, de 27 anys, tamb¨¦ llicenciat en Periodisme, va arribar el 2013 a Barcelona i per viure combina tres feines diferents: ¡°?s dur, per¨° m'alegro d'haver sortit llavors perqu¨¨ en els ¨²ltims anys les coses han empitjorat a Vene?uela. La meva fam¨ªlia era de classe treballadora mitjana i viv¨ªem b¨¦. Ara el meu pare m'explica que es lleva a les quatre del mat¨ª per fer cues... jo els envio diners per ajudar¡±. No ¨¦s l'¨²nic que ho fa: ¡°Potser sembla mentida, per¨° 20 euros d'aqu¨ª s¨®n molts diners all¨¤¡±, afegeix Gastou, viol¨ª a la Camerata, que tamb¨¦ envia diners a la seva fam¨ªlia.

El contrabaix Yordano N¨²?ez, de 26 anys, va arribar a Barcelona a l'octubre des d'It¨¤lia: ¡°Hi ha molt¨ªssims m¨²sics vene?olans que han fugit i a Barcelona ens hem trobat un grup for?a nombr¨®s. Per a nosaltres la Camerata ¨¦s, a m¨¦s, un punt de trobada¡±.

Cap d'ells s'aventura a dir si tornaran algun dia a Vene?uela. Dijous a la tarda, a l'avantsala de la cripta de la Sagrada Fam¨ªlia, els assajos del programa del concert, amb obres de Mozart i Nielsen, s'alternaven amb moments de divertiment de m¨²sica llatina.