Ni blanca ni blaugrana, la Roja ¨¦s mestissa

Hi ha derrotes especialment nocives, poques com la d'Espanya, abatuda als penals per R¨²ssia. La superioritat de la Roja era tan manifesta que ning¨² es va fixar en els desgraciats partits anteriors del campionat contra Portugal, el Marroc i l'Iran, ni tampoc en els amistosos previs contra Tun¨ªsia i Su?ssa, segurament perqu¨¨ abans havia golejat l'Argentina i domat Alemanya. Malament rai, quan la vict¨°ria es dona per feta i nom¨¦s es para atenci¨® en els avantatges del quadre del Mundial.

El joc deixa de ser una prioritat quan es pensa que a R¨²ssia se la guanya per la cara, fins i tot a Moscou. Fins que es perd i llavors es q¨¹estiona l'estil, com si fos una q¨¹esti¨® conjuntural o fins i tot una impostura, res a veure amb el patriotisme i la bravura, que serien un assumpte gen¨¨tic que es transmet a partir de l'himne, una montera, un tricorni i el bombo del Manolo. No conv¨¦ simplificar les coses i encara menys en un tema tan seri¨®s com el futbol, i m¨¦s a?la Copa del M¨®n.

El problema ¨¦s que avui s'imposen la immediatesa i el vertigen, fins al punt que a Espanya se la suposava molt capa? de guanyar el Mundial per la mateixa regla de tres que el Madrid conquista cada any la Champions. Tant se val la manera o la forma, i fins a cert punt els qui avalen la urg¨¨ncia van considerar normal que Florentino P¨¦rez contract¨¦s?Lopetegui en vig¨ªlies del debut del Mundial, com si es pogu¨¦s simultaniejar el c¨¤rrec de seleccionador i el d'entrenador del Madrid.

Segons el parer d'alguns analistes, la sort de la selecci¨® hauria estat diferent amb Lopetegui, sense tenir en compte el menyspreu que suposava per a la federaci¨® que el t¨¨cnic continu¨¦s amb Espanya. A Rubiales, no obstant aix¨°, se l'ha criticat m¨¦s que a Florentino. Al president federatiu se li va escapar, a m¨¦s, parlar de valors per justificar la seva decisi¨® de destituir Lopetegui. I els valors, igual que l'estil, s¨®n una lli?¨® reprovable per als qui defensen la llei del m¨¦s fort. com passa al Madrid.

Les decisions de Rubiales s¨®n i seran especialment escrutades, sobretot la del futur seleccionador, per saber quin cam¨ª agafa en aquesta cru?lla que se li presenta a Espanya: evoluciona o involuciona, un dubte que encara t¨¦ pendent de resoldre el Bar?a. El proc¨¦s viscut al Camp Nou pot servir de pauta per a la selecci¨®: disminueix l'efecte de la Masia, es discuteix sobre l'ADN blaugrana pel fitxatge de jugadors com Paulinho i, tot i aix¨°, l'equip segueix guanyant la Lliga i la Copa.

El Bar?a, per¨°, donaria la vida per tornar a guanyar la Champions, de la mateixa manera que se sap que Zidane t¨¦ tirada per la Lliga. No ¨¦s f¨¤cil encertar l'equilibri que en el seu moment va trobar Del Bosque quan va facilitar una cohabitaci¨® Bar?a-Madrid a trav¨¦s de Xavi i Casillas. El car¨¤cter dels madridistes va combinar llavors magn¨ªficament amb la manera d'entendre el joc dels blaugrana i Espanya va guanyar dos Eurocopes i el Mundial.

El punt de partida va ser, en qualsevol cas, de Luis i tamb¨¦ de Rijkaard: Xavi va passar de ser un aspirant a cobrir la pla?a de migcampista que va deixar vacant Guardiola a convertir-se en el millor volant d'Europa. Els protagonistes del joc van ser definitivament els migcampistes, fins ara representats per Iniesta. La ren¨²ncia del manxec i el delicat moment de Silva obliguen ara a aturar-se, recapitular i pensar perqu¨¨ no es repeteixi el frac¨¤s de R¨²ssia, despr¨¦s dels del Brasil i Fran?a.

Hi ha un dubte molt raonable: no es pot clonar la generaci¨® campiona i dif¨ªcilment es trobaran jugadors capa?os de substituir Xavi i Iniesta quan ni tan sols tenen recanvi al Bar?a. No cal oblidar tampoc que Alemanya tamb¨¦ ha estat eliminada i el seu model futbol¨ªstic est¨¤ inspirat a Espanya. Hi ha fins i tot el risc que a la selecci¨® li passi com a Holanda.

Tampoc ser¨¤ mai, d'altra banda, una selecci¨® com It¨¤lia. Nom¨¦s cal veure la cadena d'errors individuals que ha com¨¨s a R¨²ssia. La falta de control emocional, desestabilitzat com ha estat l'equip des del debut, ha contribu?t decisivament a la seva derrota a Moscou. Cal indagar sobre quant ha ocorregut per evitar caure en l'autodestrucci¨® i en el ca?nisme tan propi d'Espanya.

La bona traject¨°ria de les seleccions inferiors convida precisament a confiar en el model ja treballat i ara discutit a R¨²ssia. No ¨¦s una tasca improvisada precisament, sin¨® que va ser el far que va guiar fins i tot Lopetegui. Avui sembla m¨¦s raonable perseverar en la mateixa l¨ªnia que no pas apel¡¤lar a la joiosa bravura d'Espanya.

La selecci¨® va aconseguir la fama quan es va posar a jugar a futbol a partir del llegat de la Quinta del Buitre?i del Dream?Team de Cruyff. Mai ha conquistat el m¨®n amb la f¨²ria ni amb el m¨¨tode del Madrid: Isco i Asensio s¨®n molt bons, millors encara si juguen amb Kroos i Modric. L'aportaci¨® de l'Atl¨¨tic, i si es vol del cholisme, pot ajudar a superar la fractura que representaven dos mons oposats, com el de Sergio Ramos i Piqu¨¦. Ni blanca ni blaugrana, a la selecci¨® les coses li han anat b¨¦ quan ha estat mestissa, com es va veure a Johannesburg, amb les aturades de Casillas i el gol d'Iniesta.

Les derrotes fan mal, per¨° serveixen per avan?ar i no per retrocedir, encara que les vict¨°ries del Bar?a a la Lliga i del Madrid a la Champions convidin a pensar que el Mundial es guanya fins i tot sense seleccionador, simplement per in¨¨rcia, per ser Espanya.