L¡¯her¨¨ncia de Puyal

Despr¨¦s de 42 anys seguint des de la r¨¤dio els partits del Bar?a, Joaquim Maria Puyal (1949) ha decidit deixar-ho. ?bviament no es perdran les retransmissions en catal¨¤ que ell va introduir. Unes retransmissions que s¡¯han multiplicat per moltes emissores des que Puyal en va fer la primera el 1976 a R¨¤dio Barcelona, de la Cadena Ser, i despr¨¦s, a partir del 1983, a Catalunya R¨¤dio. Es perdr¨¤ una manera molt personal d¡¯entendre la narrativa radiof¨°nica i un esfor?, en els inicis, per fer servir un catal¨¤ correcte per¨° que no son¨¦s artifici¨®s.

Amb l¡¯ajuda de ling¨¹istes, Puyal va actualitzar els codis en catal¨¤ del llenguatge futbol¨ªstic, recollint algunes expressions vives que, com ell mateix ha explicat, no va caldre inventar (¡°xutar de cara a barraca¡±) i ressuscitant altres expressions que, tot i haver-les sentit als camps de futbol, no estaven vives perqu¨¨ ni la r¨¤dio, ni la televisi¨® ni la premsa parlaven en catal¨¤. Com a mostra de riquesa l¨¨xica no evitava l¡¯¨²s de sin¨°nims (bimba, pilota, esf¨¨rica), alguns amb m¨¦s fortuna que d¡¯altres. Malgrat tot, va fracassar en algunes adaptacions de lleng¨¹es estrangers, com anomenar refli l¡¯¨¤rbitre.

Ramon Besa ha escrit que l¡¯animaven els reptes, la capacitat de reinventar-se i l¡¯estimulava la bona compet¨¨ncia, que sempre va respectar. De Puyal, l¡¯oient recordar¨¤ el seu catal¨¤, per¨° tamb¨¦ expressions que han esdevingut intransferibles, ¨²nicament s¨®n seves, com aquell ¡°Urruti, t¡¯estimo¡± o, per no anar gaire lluny, el ¡°D¨¦u existeix! Aix¨° ¨¦s un miracle i D¨¦u ¨¦s culer¡±, quan el sis¨¨ gol de Sergi Roberto va classificar el Bar?a a la Champions davant del Paris Saint-Germain en la hist¨°rica data del 8 de mar? del 2017.

Puyal administrava molt b¨¦ el doble p¨²blic radiof¨°nic que l¡¯escoltava. El que mira el partit, per televisi¨® o des del mateix camp (perqu¨¨ molta gent s¡¯enduia Puyal al Camp Nou) i el que ¨²nicament l¡¯est¨¤ escoltant a ell i necessita m¨¦s dades sobre les jugades que no pas el primer. Entrava en la cr¨°nica exacta de la jugada quan aquesta s¡¯ho mereixia, per¨° durant els minuts amb un joc de tr¨¤mit o simplement avorrit evitava a l¡¯oient insistir en aquest avorriment. Era el moment, amb ajuda d¡¯un equip a qui li va donar protagonisme, de l¡¯especulaci¨®, de la filosofia, de la dada. El que m¨¦s temia era la relliscada en aquest punt i dir Iniesta quan havia de dir Messi. ¡°Em mataria quan em passa aix¨°¡±, va arribar a explicar una vegada.

Perqu¨¨ Puyal ¨¦s un periodista exigent, que, a m¨¦s, s¡¯ha pres la mol¨¨stia de reflexionar sobre el seu ofici. En el seu llibre Aicn¨¤lubma cita un manifest seu del 2010 en el qual reivindica la necessitat que t¨¦ el periodisme de fer-se imprescindible, ajudant a discriminar els missatges de veritat enmig de la lux¨²ria digital. Al llibre reclama professionals compromesos amb l¡¯exercici del periodisme responsable i uns mitjans al servei del receptor. Un servei que Puyal ha prestat durant aquests 42 anys.