Contra els sectaris, dos llibres per a l¡¯estiu

Moscou, aurora de la Revoluci¨® d¡¯Octubre. L¡¯Hotel Nacional ja es diu Primera Casa dels Soviets; el Metropol, Segona; el Seminari Ortodox, Tercera; l¡¯Hotel Peterhof, Quarta. Els millors edificis de la capital han canviat de nom i d¡¯amo, explosi¨® sem¨¤ntica i revolucion¨¤ria, apoteosi bolxevic.

En la tesi central de Yuri Slezkine, House of Government: A Saga of the Russian Revolution, un llibre d¡¯h¨¤lit tolstoi¨¤ amb m¨¦s de mil p¨¤gines en el qual fa mesos que em submergeixo, una secta implacable i ferotge (tamb¨¦ amb si mateixa) havia aconseguit tot el poder sobre el poble rus, profund, tr¨¤gic i enorme en la seva cultura, que admiro, de gairell (no llegeixo rus), des de la meva infantesa. Slezkine defensa, pol¨¨mic, que els bolxevics van conformar una de les sectes m¨¦s excloents i autodestructives que hi ha hagut mai a la hist¨°ria. Per la for?a havia de durar, per¨° no podia perdurar.

El fet que els bolxevics no van creure mai en el dret, en les institucions, ho van proclamar ells mateixos. Tamb¨¦ sempre ho vam saber tots, per¨° gaireb¨¦ tots van callar, no he ent¨¨s mai com tants dels d¡¯entre la meva generaci¨® es van negar a veure que I¨¤kov Sverdlov (1885-1919, va morir de grip) va ser alg¨² molt especial, alg¨² que no en va tenir prou a fer matar la fam¨ªlia del tsar, a m¨¦s del tsar i la tsarina i els seus servents. Fins i tot va fer penjar els gossos.

El llibre captiva perqu¨¨ l¡¯autor aconsegueix que la veritat hist¨°rica flueixi com una novel¡¤la. Hi desfilen centenars de personatges centrals del bolxevisme originari, molts dels quals es van matar entre ells, que no tot va ser culpa de Stalin, com tamb¨¦ ens han volgut fer creure.

Slezkine centra la seva hist¨°ria en la Casa del Govern, un edifici moscovita entre neocl¨¤ssic i constructivista, acabat el 1931 per allotjar els dirigents sovi¨¨tics. Tenia 505 apartaments de dos, tres, quatre i m¨¦s habitacions, amb espais comuns a dotzenes, fins i tot un teatre. Les grans purgues de la segona meitat dels anys trenta del segle XX van fer minvar els seus habitants, home per home, una vegada i una altra, nit rere nit. Despr¨¦s els nazis gaireb¨¦ van arribar a Moscou. Despr¨¦s de la Segona Guerra Mundial, la secta es va convertir en una Nomenklatura, una burocr¨¤cia ja m¨¦s intr¨ªnsecament inepta que no pas perversa.

Recordo haver vist la Casa per fora, a principis del segle XXI, quan l¡¯estrella platejada (ja no roja) de Daimler Benz coronava, grotesca per incongruent, una de les teulades. Si us agraden Tolstoi i Soljenitsin, el de Slezkin ¨¦s un llibre que tot amant de la hist¨°ria russa hauria de llegir.

El segon llibre contra els sectaris me¡¯l recomana un advocat proper, molt culte i mig franc¨¨s: L¡¯ordre del dia, d¡¯?ric Vuillard, premi Goncourt del 2017. A difer¨¨ncia de l¡¯anterior, aquest ¨¦s molt breu (unes 150 p¨¤gines), per¨° ¨¦s fulgurant. Arrenca amb la visita secreta que, el 20 de febrer del 1933, els 24 principals industrials d¡¯Alemanya van fer a Hermann Goering i a Adolf Hitler al Parlament alemany (el Reichstag). Els nous amos els van demanar finan?ament electoral i en van aconseguir. El 27 de febrer el foc va arrasar l¡¯edifici. Hitler i els seus bandits van fer de seguida el mateix amb la instituci¨® del Parlament: un decret del 28 de febrer els va permetre desfer-se dels seus adversaris (no nom¨¦s dels) comunistes. Per fi, el 23 de mar?, el Parlament mateix va aprovar una llei que concedia a Hitler el poder de legislar. En un mes les institucions havien estat aniquilades.

De sectaris n¡¯hi ha a tot arreu. No cal donar-los ni aigua, per¨° deixem-los parlar, que nosaltres no haurem de presumir, mai; de fet, no tenim res per presumir, no encarnem la hist¨°ria. N¡¯hi haur¨¤ prou que els exigim respecte a les institucions ¨Cals parlaments, als governs, als tribunals, a les ag¨¨ncies reguladores, a les entitats p¨²bliques i privades que vertebren el pa¨ªs¨C. Davant dels designis del sectari d¡¯assaltar el poder a les institucions per destruir-les despr¨¦s, nom¨¦s caldr¨¤ preguntar-li: jugar¨¤s d¡¯acord amb les regles o les canviar¨¤s a mig partit?, quan entris a l¡¯edifici, seu de la instituci¨® que dius que serveixes, ja estar¨¤ tot decidit d¡¯entrada?, governar¨¤s amb el teu govern o ho far¨¤s als marges, nom¨¦s amb els teus?, i qu¨¨ els passar¨¤ dem¨¤ a aquells dels teus que avui han gosat discrepar del pensament del grup? Tota democr¨¤cia ¨¦s institucional, mai sect¨¤ria. Tots dos llibres s¨®n exemplars. No donem mai motius perqu¨¨ ens n¡¯escriguin un de semblant.

Pablo Salvador Coderch ¨¦sc atedr¨¢tico de Dret Civil de la UPF.