El PP va nu

Rajoy ha desaparegut deixant el PP com un erm. Les mal anomenades prim¨¤ries ho han certificat: el rei anava nu. S'obre una guerra pel poder entre Sa¨¦nz de Santamar¨ªa i Casado amb molts comptes pendents i sense projecte de futur. Aquells que van elevar a mite el tarann¨¤?immobilista de l'expresident, aquells que parlaven de la seva gesti¨® dels temps com d'una habilitat gaireb¨¦ sobrenatural, aquells que interpretaven les seves abs¨¨ncies i els seus silencis com a signes de lucidesa pol¨ªtica, aquells que glossaven el seu domini dels temps, el seu geni en l'art de retardar les decisions, hauran de revisar els seus arguments.

Amb menyspreu per les idees i amb l'apologia del sentit com¨² com a coartada per a l'immobilisme no es resolen els problemes, s'intensifiquen. Els resultats de la m¨ªtica trempran?a de Rajoy estan a la vista: la suma de des¨ªdies, la seva tend¨¨ncia a deixar que el temps resolgui i a limitar els ¨¤mbits de la l'acci¨®, han portat el PP al moment catastr¨°fic. Els conflictes s'han convertit en murs enormes. I contra ells han xocat l'expresident i el partit, ent¨¨s com a emanaci¨® seva. La desigualtat, la corrupci¨® i el sobiranisme els han arrossegat. L'espantada final de Rajoy confirma la sospita: el seu estil nom¨¦s amagava l'elisi¨® permanent de responsabilitats, en un partit en qu¨¨ ning¨² n'hi exigia. Apoteosi de la servitud volunt¨¤ria, les pugnes internes nom¨¦s buscaven la benedicci¨® del cap. I aix¨ª hem descobert que no hi havia ni projecte, ni personal de reserva, ni milit¨¤ncia, ni passi¨®. Nom¨¦s burocr¨¤cia i in¨¨rcia.

En aquestes situacions el m¨¦s f¨¤cil ¨¦s deixar-se endur pel vent que bufa. I avui a Europa ¨¦s el populisme de dretes el que amena?a els partits conservadors i liberals tradicionals. Si s'ha de jutjar pel que s'ha sentit en campanya, uns hereus entrenats per servir el cap s'han integrat amb naturalitat a les borrasques que venen d'It¨¤lia.

El PP ha volgut fer prim¨¤ries perqu¨¨ ¨¦s el que toca. Tots els partits les van adoptant, seguir resistint-s'hi evidenciava el car¨¤cter ranci de les seves estructures. Per¨° quan les coses no es fan per voluntat o convicci¨® sin¨® per moda, sovint surten malament. I en el cas del PP la convicci¨® era impossible, per una ra¨® ben senzilla: la seva milit¨¤ncia era un mite, un esl¨°gan publicitari. 850.000 persones a les quals no se'ls troba la pista. L'organitzaci¨® ¨¦s un garbuix burocr¨¤tic i clientelar (d'aqu¨ª ve la seva permeabilitat a la corrupci¨®) i per a l'aparell la milit¨¤ncia ¨¦s una mol¨¨stia. I unes prim¨¤ries sense pressi¨® de les bases no tenen sentit. Si s'hi inscriu una petita minoria no ¨¦s una elecci¨®, ¨¦s una pantomima, que no aporta cap plus de legitimitat a qui guanya. M¨¦s encara quan la desconfian?a amb una milit¨¤ncia inexistent inclou una segona volta perqu¨¨ el Congr¨¦s del partit pugui corregir alguna estranya gosadia.

El PP va entrar en les prim¨¤ries sense haver ent¨¨s per qu¨¨ havia perdut el poder. Queda el cam¨ª fins al Congr¨¦s per acabar de dilucidar les querelles internes, sense que s'entrevegi cap canvi de fons. Al partit hi ha tants dubtes que ara queda Feij¨®o ¨Cun altre habitual¨C en el rerefons per si aquest ritual no serv¨ªs de res. Per¨° sigui qui sigui el nou president ni podr¨¤ seguir especulant amb el ¡°no fer res¡± a l'estil Rajoy, ni tindr¨¤ el domini inq¨¹estionable sobre l'aparell que va aconseguir qui va fer una llarga carrera liquidant tots els que van intentar obstaculitzar-li el cam¨ª. Abans de definir la ruta a seguir, els seus candidats ja han advertit de quina ¨¦s la prioritat: que no hi hagi prou paracetamol per al PSOE, en paraules de la sempre enfadada S¨¢enz de Santamar¨ªa. Horitz¨® pol¨ªtic de campanar.

Les fractures socials, la corrupci¨® i la q¨¹esti¨® catalana han desgastat el PP, que s'ha trobat fora del poder quan menys s'ho esperava, v¨ªctima del seu pecat capital: eludir les responsabilitats pol¨ªtiques. La temptaci¨® de protegir la seva nuesa amb la bandera, assumint el populisme reaccionari de moda, disputant a Ciutadans el campionat nacional de patriotisme i tancant qualsevol espai que obri el PSOE per canalitzar pol¨ªticament el conflicte catal¨¤ ser¨¤ molt gran. En realitat, ha estat l'¨²nica aposta del debat de prim¨¤ries. Just quan es necessita tot el contrari: buscar la manera de fer divisible un problema indivisible. I de canalitzar-lo amb regles del joc compartides.