Jayne Engle: ¡°La planificaci¨® de les ciutats no hauria de polititzar-se¡±

Jayne Engle (1966, EUA) est¨¤ conven?uda que ¨¦s possible construir ciutats inclusives, sostenibles i igualit¨¤ries. Aquesta urbanista ¨¦s una de les responsables de Future Cities Canada (Les futures ciutats del Canad¨¤), una plataforma col¡¤laborativa, bolcada a planificar les ciutats del futur. Engle aposta per ciutats m¨¦s verdes traient espai p¨²blic al cotxe en benefici de les persones i els ciclistes i per la despolititzaci¨® en la planificaci¨® de les nostres ciutats. El futur, diu, el marcaran una nova ¡°generaci¨® de laboratoris d'innovaci¨®¡±, que hauran d'experimentar, regular i transformar les ciutats afrontant els grans reptes del present, com el mercat de l'habitatge, el preu del qual a Barcelona comen?a a expulsar els ve?ns dels seus barris.?L'entrevista t¨¦ lloc al Cosmo Caixa, aprofitant que Engle est¨¤ uns dies en Barcelona col¡¤laborant amb la Fundaci¨® de l'entitat banc¨¤ria en un programa que busca facilitar la inclusi¨® laboral i social de la dona a l'?ndia, Per¨² i Mo?ambic.

Pregunta.?L'urbanisme participatiu ¨¦s la soluci¨® a la gentrificaci¨®?

Resposta.??s part de la soluci¨®, per descomptat. L'urbanisme participatiu ¨¦s fonamental per canviar, perqu¨¨ tret que la gent tingui la capacitat per participar en la creaci¨® de les seves ciutats no es produir¨¤ el canvi positiu que necessitem per tenir ciutats m¨¦s inclusives.

P.?Com sorgeix la plataforma Future Cities Canada?

R.?Ens vam adonar que a tot el m¨®n tenim projectes interessants i innovadors sobre les ciutats que volem. No obstant aix¨°, no estem construint les nostres ciutats de manera diferent a com ho f¨¨iem en el passat. No est¨¤vem aplicant les innovacions que tenim, aix¨ª que vam repensar els nostres enfocaments per canviar les ciutats amb una nova infraestructura col¡¤laborativa en la qual treballen companys de diferents sectors i de tot el pa¨ªs. Una de les iniciatives ¨¦s la creaci¨® d'una comissi¨® al Govern canadenc per gestionar les dades de les ciutats.

P.?Qu¨¨ necessita una ciutat com Barcelona? Com aplicaria el seu treball aqu¨ª?

R.?No conec exactament la situaci¨® de Barcelona, per¨° entenc que t¨¦ molta pressi¨® tur¨ªstica i que empreses com Airbnb fan que viure al centre sigui menys assequible. El principal repte consisteix a trobar l'equilibri entre una demanda de 30 milions de turistes a l'any i la necessitat de tenir habitatge social per poder cr¨¦ixer en igualtat. Una de les coses que podem aprendre ¨¦s com regular plataformes com Airbnb perqu¨¨ la gent se¡¯n pugui continuar beneficiant, per¨° sense que hi hagi tanta pressi¨® cap als m¨¦s vulnerables.

P.?Com s'hauria d'abordar aquesta situaci¨®?

Des del nostre programa ¡°Ciutats per a la gent¡±, de la Fundaci¨® McConnell, estem seguint de prop un projecte interessant que esteu desenvolupant aqu¨ª, a Barcelona. Es tracta del B-Income, un programa pilot en un barri marginal de la ciutat, que experimenta sobre de quina manera podem aportar una renda m¨ªnima universal a la gent. Hi ha un proc¨¦s etnogr¨¤fic en marxa per entendre qu¨¨ est¨¤ passant a la vida de les persones i com poden participar en aquest projecte a llarg termini. Sabem, per experiments amb la renda m¨ªnima, que quan a la gent se li diu que la tindran durant 15 anys, es comporten de manera diferent i es mostren participatius.

P.?Parli'm del concepte de laboratoris urbans.

R.?Necessitem una xarxa de laboratoris h¨ªbrids a les ciutats que experimentin diferents maneres d'afrontar els desafiaments, que aprenguin entre elles. D'aquesta manera tindrem urbs m¨¦s inclusives i menys desiguals. En aquest sentit, hi ha investigacions que assenyalen que les denominades ciutats intel¡¤ligents s¨®n les que tenen m¨¦s desigualtat. Els ve?nats pobres s'empobreixen m¨¦s. Parlo de salaris baixos i tamb¨¦ de desigualtat en l'espai on viu la gent. Toronto n¡¯¨¦s un exemple. ?s la capital de la desigualtat al Canad¨¤. Necessitem intervencions a les ciutats per revertir les desigualtats.

P.?Diu que la realitat a les ciutats realment no est¨¤ canviant. Quins s¨®n els principals obstacles per aplicar aquests conceptes participatius?

R.?Les institucions i les infraestructures s¨®n molt lentes de canviar. Tenim un problema de mentalitat. Acceptem que no podem canviar les nostres ciutats, i no ¨¦s aix¨ª. La superilla de Barcelona n¡¯¨¦s un exemple. En una ciutat amb una alta densitat de cotxes, necessitem reduir la velocitat d'aquests vehicles per viure en una ciutat millor, amb m¨¦s harmonia.

P.?L'alcaldessa Ada Colau s'ha trobat amb molta oposici¨® pol¨ªtica i tamb¨¦ de part d'alguns ve?ns i comerciants.

R.?Intervencions com aquesta milloren la qualitat de la vida de les persones, per¨° s'identifiquen amb freq¨¹¨¨ncia amb un partit pol¨ªtic i aix¨° fa que la resta s'hi oposi, encara que sigui una bona idea. A Montreal vam tenir una experi¨¨ncia similar, amb el tancament d'un carrer al tr¨¤nsit. Els comer?os locals van comen?ar a donar suport a la iniciativa, per¨° tant era l'impacte positiu que podia suposar per a la qualitat de vida de les persones. Al final els partits es van oposar al projecte.

P.?Quin ¨¦s el futur dels cotxes?

R.?Hem acceptat que gran part de l'espai a les ciutats estigui ocupat per l'¨²s privat, generalment per cotxes. No ha de ser aix¨ª. A Cophenaguen van aconseguir deixar de banda el partidisme dels pol¨ªtics i al llarg de 50 anys van disminuir el tr¨¤nsit i els aparcaments. Els governs locals no es van marcar objectius percentuals d'un any per l¡¯altre. Va ser progressiu, van reduir un 2% el tr¨¤nsit cada any. Es va fer prou lent perqu¨¨ els ciutadans poguessin adaptar-s¡¯hi.

P.?L'Ajuntament de Barcelona ha rebut moltes cr¨ªtiques pel desplegament de carrils bici. ?s necessari fer canvis previs, estudis, abans de construir una infraestructura com aquesta?

R.?Hi ha molt debat sobre aix¨°, per¨° en aquest tema estic d'acord amb el meu amic, l'urbanista Jan Gehl. Ell argumenta que la mateixa construcci¨® de la infraestructura convida a canvis en els comportaments dels ciutadans. Has de canviar les infraestructures per canviar les actituds. Si construeixes carrils bici, tindr¨¤s m¨¦s ciclistes als carrers. Si tractes de conv¨¨ncer la gent abans de construir la infraestructura crec que no arribar¨¤s a acords. L'ideal ¨¦s experimentar amb aquesta idea en un ¨¤mbit petit abans de fer una gran inversi¨®.