Autoficci¨® i desgla?

L'autoficci¨® ¨¦s un g¨¨nere respectable. El quadern gris ¨¦s un paper d'alt voltatge literari. Presenta un mecanisme intern perfecte. Tant se val si ¨¦s sincer, si emparaula una ¨¨poca i la condici¨® humana amb precisi¨®, que tot aix¨° ¨¦s propina. Posem per cas el m¨²sic que treballa amb experi¨¨ncies diguem-ne reals: el valor art¨ªstic de Chelsea Hotel no descansa en la veracitat d'una fel¡¤laci¨®. El boom de l'autoficci¨® ¨¦s un epifenomen de les xarxes socials. Falsejant-nos a trav¨¦s dels vidres de Facebook i d'Instagram, esdevenim professionals del jo, enfilem narratives que es tradueixen en seguidors. Per aix¨° la desvirtualitzaci¨® de vegades mata la m¨¤gia, perqu¨¨ passem de l'admiraci¨® al desengany. Les xarxes s¨®n un manglar d'autoficci¨® amateur. Ens agrada un tuitaire escriptor que ens delecta amb d¨¨ries i acudits. Un bon dia sabem que s'est¨¤ en una resid¨¨ncia d'escriptors. Penja fotografies, comentaris ir¨°nics. Temps enll¨¤ publica un paper sobre un escriptor que s'est¨¤ en una resid¨¨ncia d'escriptors. I la lectura ens arriba reescalfada, tamisada per un jo que ha saltat de la xarxa al paper sense modificar-se. Segons quina ressenya dir¨¤ "el conegut tuitaire tal" i res sobre si l'obra paga la pena, ¨¦s clar.

Si es domina, l'autoficci¨® liter¨¤ria perfuma d'autenticitat la introspecci¨® i l'extraversi¨®. Per¨° el boom t¨¦ visos de plaga. I en realitat la plaga infecta les xarxes. El monstruari d'intimitats ¨¦s abassegador. Hi plana l'¨¨xtasi (del grec ex-stasis , situar-se fora de si mateix), tan ¨²til a l'hora de convertir la vida en hist¨°ria. ?s habitual que una estrella de Twitter s'animi i publiqui una autofic... un aplec de tuits.

L'autoficci¨® encara treu el nas en novel¡¤les de qualitat. Cartarescu, Nothomb, Coetzee. La vida de l'autor esdev¨¦ interessant quan bescanvia la veritat per la versemblan?a i per la imaginaci¨®, les dues mares de tota bona hist¨°ria; o sigui, quan treballa de valent per fer-ne una obra d'art. En la vida les perip¨¨cies s'expliquen pel mateix dull: s'exposen amb mitges veritats, tot partint de mecanismes psicol¨°gics obscurs, eines pr¨°pies de la presentaci¨® en societat, a l'¨²ltim elements literaris.

Sovint les ressenyes al voltant de l'autoficci¨® cauen en un malent¨¨s. Confonen les vicissituds de l'autor amb la genu?nitat de l'obra com passa a les morboses xarxes socials, aquell c¨°ctel de patiment i de vitalisme prospectius sense ordre ni concert. Des d'aquest punt de vista, dues obres d'autoficci¨® liter¨¤ria com Germ¨¤ de gel (Al¨ªcia Kopf) i Permagel (Eva Baltasar) podrien il¡¤lustrar un dels s¨ªmptomes de la nostra ¨¨poca, la de les dones dos punt zero que es desglacen, s'alliberen del jou de l'heteropatriarcat i presenten jos complexos. Per¨° el pinyol de la qualitat no es pot avaluar d'aquesta manera. Perqu¨¨ no ¨¦s rellevant que l'una tingui un germ¨¤ autista i que l'altra sigui lesbiana, o que totes dues baixin amb les cordes de l'autoficci¨® a les mines de la feminitat occidental. L'obra s'ha de defensar sola, al marge de si t¨¦ un vern¨ªs vivencial i, sobretot, lluny dels draps de l'autor, perqu¨¨ segurament no en sabem de la missa la meitat.