A l¡¯estil Horvat i Bernad

Recorda Beaumont Newhall en la seva Hist¨°ria de la fotografia que van ser les revistes (Picture Post, Time, Fortune), i no els diaris, les que van donar origen al fotoperiodisme. I posa com a exemple la primera edici¨® del setmanari The Illustrated American(febrer de 1890), que va publicar imatges dels ¨²ltims models en barrets per a dames, representacions teatrals i edificis p¨²blics que es constru?en a les ciutats. ¡°No s¨®n esbossos de fantasia ¡ªvan escriure els editors¡ª, s¨®n la vida real d¡¯un lloc i diuen m¨¦s del que podrien expressar les paraules¡±.

Sobre les habilitats dels nous professionals de la imatge, el cr¨ªtic i historiador nord-americ¨¤ valorava l¡¯instint sobre la t¨¨cnica. ¡°Cal sentir l¡¯instant exacte en qu¨¨ s¡¯ha de pr¨¦mer el bot¨®¡±. Un cas pr¨¤ctic va ser el de William Warnecke, del World de Nova York, que es va haver de fer c¨¤rrec d¡¯un treball de rutina: fotografiar l¡¯alcalde Wiliam J. Gaynor abans del seu viatge per Europa, el 1910. Warnecke va arribar tard, quan els altres fot¨°grafs ja havien marxat. De pressa, va demanar que li conced¨ªs un posat d¡¯¨²ltim minut, per¨° llavors un assass¨ª va disparar dos trets contra l¡¯alcalde. Enmig de la confusi¨®, Warnecke va fotografiar el truculent instant en qu¨¨ la v¨ªctima s¡¯esva?a en bra?os d¡¯un company. La instant¨¤nia ¨¦s impressionantment scorsesiana i fa una repassada a la del fot¨°graf turc d¡¯Associated Press, Burhan Ozbilici, de l¡¯assassinat de l¡¯ambaixador rus a Turquia (premi World Press Photo 2017).

La fotografia ¨¦s, des del primer daguerreotip, un mirall amb mem¨°ria. Durant el segle passat, els grans del mitj¨¤ van treballar per a revistes de modes, on inclo?en els seus retrats de celebritats. Avui s¨®n valorats per la seva singularitat i vigor i perqu¨¨ integren una biografia en imatges sobre escriptors, arquitectes, actors i actrius, pol¨ªtics i esportistes, aconseguint per a aquesta generaci¨® el que Nedar va fer per al m¨®n intel¡¤lectual i social del Par¨ªs del XIX. Una de les m¨¦s reprodu?des ¨¦s la d¡¯Edward Steichen a Greta Garbo (1928): l¡¯instant en qu¨¨ el rostre de l¡¯actriu sueca mostra el seu car¨¤cter, perfilat pel dramatisme de la llum artificial.

Dues exposicions, a Barcelona i Girona, exhibeixen la traject¨°ria del fot¨°graf que coneix la seva societat i es deixa con¨¨ixer a si mateix a trav¨¦s del que retrata. Antoni Bernad (Barcelona, 1944) signa el seu propi autoretrat al Palau Robert, un recorregut pel paisatge hum¨¤ de la ciutat comtal i popular, amb Pasqual Maragall, T¨¤pies, Rodoreda, Dal¨ª, Lloren? Villalonga, Bohigas, Beth Gal¨ª, Manolo Blahnik, Wagensberg o Cruyff, desfilant a la seva galeria fins a completar 191 rostres barrejats amb d¡¯altres de professionals de les passarel¡¤les als quals va retratar durant 50 anys per al paper cuix¨¦. Bernad utilitza la moda per homenatjar els seus ¨ªdols (Balthus, Picasso, Garbo, Hepburn, Callas, Bu?uel, Lorca, Chanel), miralls multiplicats en models, celebritats i amics, que actuen al seu torn com miralls del seu propi punt de vista. Com als seus admirats Richard Avedon i Irvin Penn, a Bernad li interessa el personatge i el marc, interpretar la personalitat del o de la model i explorar les possibilitats visuals que donaran a la imatge final l¡¯atractiu necessari per a la seva reproducci¨® en una p¨¤gina impresa.

Tamb¨¦ les fotografies de Frank Horvat (Abbazia, It¨¤lia, actual Cro¨¤cia, 1928) a la Fundaci¨® Vila Casas (Torroella), suggereixen el costat m¨¦s po¨¨tic de la vida quotidiana a Par¨ªs, on va arribar als anys cinquanta per deixar-se influir per les lli?ons d¡¯Henri Cartier-Bresson, que, segons explica el mateix autor, va criticar durament els seus primers treballs i li va recomanar ¡°anar al Louvre a veure els Poussin¡±.

Horvat va treballar per a Vogue, Life, Elle, Harper¡¯s Bazaar, Vanity Fair i el Frankfurter Allgemeine i, com Bernad ¡ªcol¡¤laborador assidu del dominical d¡¯EL PA?S i de les millors revistes de moda europees¡ª, va compartir l¡¯actitud d¡¯alliberar les dones dels estereotips. Els dos reconeixen haver gaudit fent fotos com si fossin de, aquest joc que consisteix a identificar el que caracteritza un autor ¡ªels seus personatges, situacions i obsessions, a la manera de Hitchcock, Resnais, Dal¨ª¡ª per despr¨¦s adaptar-ho a l¡¯enc¨¤rrec de la revista. Ara s¨®n els estils Horvat i Bernad.