La caiguda de l¡¯ocupaci¨® tur¨ªstica aboca Barcelona al decreixement

L¡¯ocupaci¨® i la facturaci¨® dels allotjaments tur¨ªstics de Barcelona est¨¤ caient aquest any respecte al passat, i les previsions tamb¨¦ apunten a xifres negatives. Els empresaris del sector estan preocupats i admeten que la causa del descens ¨¦s una suma de factors: l'atemptat del 17-A, la crisi pol¨ªtica de tardor, la recuperaci¨® d'altres mercats que s¨®n compet¨¨ncia, o les pol¨ªtiques de limitaci¨® del creixement d'allotjaments tur¨ªstics de l'alcaldessa Ada Colau. Parlen fins i tot d'indicis de decreixement, el descens de turistes que demanen les veus m¨¦s cr¨ªtiques amb la pressi¨® tur¨ªstica.

Les xifres negatives contrasten amb les dels ¨²ltims anys a hores d'ara, quan el creixement era de fins i tot dos d¨ªgits. Les pernoctacions en hotels han caigut un 3% de gener a juny, els preus un 4,5% i la facturaci¨® un 7%. ¡°?s preocupant¡±, afirma el gerent del Gremi d¡¯Hotels, Manel Casals, que subratlla que el descens afecta sobretot els hotels de luxe. ¡°El decreixement ser¨¤ petit en ocupaci¨®, per¨° afecta m¨¦s a la facturaci¨®¡±, assenyala.

Als apartaments tur¨ªstics la caiguda de l'ocupaci¨® ha estat del 7% i la de la facturaci¨® de m¨¦s del 10%, assenyala el president d¡¯Apartur, Enrique Alc¨¢ntara. El preocupen les xifres ¡°en un moment de recuperaci¨® i de creixement. Com pot ser que les xifres d'ocupaci¨® i facturaci¨® siguin negatives quan l'arribada de turistes a l'aeroport creix?¡±.

En el cas d¡¯Airbnb, Barcelona ¨¦s la ciutat on menys creix el portal de lloguer tur¨ªstic entre les principals ciutats europees, despr¨¦s de retirar milers de pisos que operen sense llic¨¨ncia a la capital catalana a inst¨¤ncies de Colau.

Els restauradors tamb¨¦ apunten, sense xifres, a una caiguda de l'ocupaci¨® i la facturaci¨®. ¡°Hi ha gent que aposta pel decreixement i ja hi hem arribat: menys ingressos i ocupaci¨®. ?s urgent que les administracions inverteixin per recuperar el posicionament de Barcelona al m¨®n¡±, exigeix el director general del Gremi de Restauraci¨®, Roger Pallarols. Apunta que altres ciutats espanyoles o de la resta de la pen¨ªnsula, com Lisboa, ¡°van com una bala¡±.

Entre els experts, les opinions s¨®n diverses. Asunci¨®n Blanco, del grup d'investigaci¨® Tudistar de la UAB veu ¡°natural moderar el creixement, la ciutat no t¨¦ capacitat ni ¨¦s adequat cr¨¦ixer com ho f¨¨iem¡±. Creu que ¡°el decreixement no ha estat planificat, ¨¦s una suma de factors¡±. I afegeix: ¡°Hav¨ªem tocat sostre, est¨¤vem morint d'¨¨xit i hav¨ªem superat la capacitat de c¨¤rrega del territori i del propi turista, tenir una experi¨¨ncia tur¨ªstica ¨¦s veure el que ¨¦s genu¨ª i ja no queda vida quotidiana¡±.

Des de l¡¯Associaci¨® de Barris per un Turisme Sostenible (ABTS), Reme G¨®mez explica que estan estudiant les dades, per¨° avan?a que ¡°com a molt es podria parlar d'un refredament¡± i assegura que al sector ¡°li interessa parlar de decreixement per pressionar i demanar m¨¦s promoci¨®¡±.

Agust¨ªn Coccola, ge¨°graf de la Universitat de Lisboa, alerta que ¡°la ind¨²stria tur¨ªstica necessita mantenir alts ¨ªndexs d'ocupaci¨® per mantenir els beneficis, perqu¨¨ les inversions s¨®n a llarg termini¡±. I apunta que ¡°¨¦s millor un decreixement planificat, amb alternatives; que esperar el col¡¤lapse, perqu¨¨ les conseq¨¹¨¨ncies serien molt pitjors¡±.

Des de la Universitat de Balears, l'activista i professor Maci¨¤ Blazquez creu que ¡°a mitj¨¤ i llarg termini no hi haur¨¤ decreixement si no s'apliquen mesures m¨¦s serioses¡±. ¡°Perqu¨¨¡±, argumenta, ¡°en un escenari global d'increment de les amenaces, les destinacions del nord tenen la batalla guanyada¡±.