Esgl¨¦sies reciclades?

Durant el segle XIV va coincidir a Barcelona la construcci¨® de quatre enormes temples g¨°tics: la catedral de Santa Elena, Santa Maria del Pi, Santa Maria del Mar i la bas¨ªlica de Sant Just i Pastor. Totes en un quil¨°metre quadrat, per la qual cosa es pot aventurar que els que treballaven en un d'aquests temples podien veure com avan?aven les obres dels altres tres. Per¨° aquests quatre edificis que continuen impressionant en ple segle XXI, s¨®n nom¨¦s els m¨¦s destacats ¡ªjuntament amb la inconclusa Sagrada Fam¨ªlia¡ª de l'arquitectura religiosa d'aquesta ciutat, formada per 132 parr¨°quies que es reparteixen com una xarxa homog¨¨nia pels 72 barris dels deu districtes de Barcelona.

Aix¨ª ho posa de manifest Barcelona. Esgl¨¦sies i construcci¨® de la ciutat de l'arquitecta i professora Alba Arboix que l¡¯Ajuntament de Barcelona i l¡¯Arquebisbat de Barcelona acaben de publicar. Un llibre que, a m¨¦s a m¨¦s de posar ordre en aquest ric patrimoni i sistematitzar la grand¨¤ria d'aquests temples, el repertori tipol¨°gic divers i analitzar-ne els elements m¨¦s caracter¨ªstics com les fa?anes, l¡¯altura i l¡¯ampl¨¤ria de les naus i la disposici¨® dels claustres, acaba proporcionant una lectura in¨¨dita de Barcelona.

El treball d¡¯Arboix, fruit d'una investigaci¨® per a la seva tesi doctoral emmarcada en el Departament de Projectes Arquitect¨°nics de la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC), evidencia que les esgl¨¦sies han tingut un paper protagonista en la construcci¨® d'aquesta ciutat, des dels primers nuclis medievals fins als ¨²ltims barris de pol¨ªgons dels anys seixanta del segle XX: ¡°La majoria s¨®n centres neur¨¤lgics dels barris en els quals estan situades; amb les seves torres s¨®n refer¨¨ncies espacials absolutes; gaireb¨¦ totes tenen una pla?a a la fa?ana en la qual s'articula la vida de l'entorn; s¨®n edificis privilegiats i elements destacats del patrimoni¡±, explica Arboix. El treball va ser presentat aquesta setmana al mirador Maria Aur¨¨lia Capmany, situat al terrat de l'edifici de la pla?a Sant Miquel de l¡¯Ajuntament barcelon¨ª des d'on es veuen moltes d'aquestes esgl¨¦sies i es poden sentir com toquen les campanes.

Per¨° el llibre d¡¯Arboix no nom¨¦s parla de patrimoni i del passat. Tamb¨¦ de futur. Despr¨¦s de comprovar com aquests edificis han deixat de ser el centre de la vida dels barcelonins; molts han caigut en l'oblit i la indifer¨¨ncia i s¡¯han convertit en reductes per a la lit¨²rgia i el silenci ¡ªencara que algunes s'han ¡°contaminat de l'¨¨xit tur¨ªstic¡± de la ciutat i tenen sempre llargues cues com la Sagrada Fam¨ªlia i la catedral¡ª, planteja una q¨¹esti¨® considerada tab¨²: qu¨¨ s¡¯ha de fer amb aquest ric patrimoni infrautilitzat, freq¨¹entat cada vegada per menys persones i nom¨¦s unes poques hores a la setmana, mentre que romanen tancats la resta del temps?

Funci¨® comunit¨¤ria

Arboix ho explica amb un exemple a partir dels treballs dels arquitectes i urbanistes anglesos Alison i Peter Smithson que donen al carrer tres caracter¨ªstiques, en funci¨® de les necessitats: la de perman¨¨ncia, en refer¨¨ncia al tr¨¤nsit rodat de cada dia; la de periodicitat, que il¡¤lustra amb la carpa que es va instal¡¤lar durant mesos al carrer Urgell per acollir nom¨¦s els diumenges el mercat de llibres antics, i la d'efem¨¨ride, que explica amb els talls de carrers que es van fer quan va venir el Papa a consagrar la Sagrada Fam¨ªlia. ¡°Tots els usos conviuen de manera regulada¡±, explica Arboix que ha portat aquests tres estadis a les esgl¨¦sies. ¡°L'arquitectura sacra representa a Europa el 70% del patrimoni catalogat, encara que aqu¨ª, per la desamortitzaci¨® i la guerra civil, ¨¦s menor¡±. ?s per aix¨° que fora d¡¯Espanya l'¨²s civil de les esgl¨¦sies que han perdut el seu paper principal ¨¦s m¨¦s gran, com li passa a la famosa discoteca Para¨ªso a Amsterdam o la bella llibreria Selexyz Dominicanen de Maastrcicht o la mateixa catedral de Mil¨¤ que acull des del 2010 entre les columnes que separen la nau central i les laterals exposicions de pintura (no sempre sacre) o, al terrat, un cinema a l'estiu amb vistes privilegiades.

A Barcelona hi ha exemples d'edificis abandonats que han estat reciclats despr¨¦s de perdre l¡¯¨²s religi¨®s. ?s el cas de la llibreria La Central instal¡¤lada a l'antiga capella de la Casa de la Miseric¨°rdia; la capella de la casa de Manuel Girona que acull el supercomputador MareNostrum; l'esgl¨¦sia del convent dels ?ngels que forma part del Macba o la capella de la Miseric¨°rdia que ara est¨¤ al centre de la pol¨¨mica per veure si acull l'ampliaci¨® del Macba o un CAP.

¡°Per¨° hi ha moltes altres esgl¨¦sies que estan en des¨²s o infrautilitzades a les quals caldria buscar una altra utilitat que pugui coexistir amb la religiosa, com acollir concerts, lliuraments de premis i representacions teatrals. Aquesta duplicitat de funcions s'aconseguiria amb una despesa m¨ªnima i amb elements reversibles de posar i treure, o simplement retirant els bancs i col¡¤locant-hi una plataforma. La intervenci¨® de l'arquitecte no ha d¡¯afectar els murs del temple necess¨¤riament, la visi¨® central, ni impedir que la vida religiosa continu?¡±, prossegueix Arboix, que insisteix que ¡°cal deixar de banda els vetos que sempre han acompanyat aquesta q¨¹esti¨®¡±. Alguna cosa que ha portat al fet que de manera sorprenent el seu estudi sigui el primer que s'ha fet sobre aquest patrimoni tan visible. ¡°Si s'explica b¨¦, tothom hi guanya. Els pol¨ªtics, que sembla que no s¨®n conscients de les possibilitats d'aquests edificis com a equipaments, i els rectors, que sembla que encara no s¨®n conscients de les virtuts d'aquests enormes edificis com a equipaments i que poden acabar obtenint recursos que els ajudin. Fins i tot poden generar-se ingressos, si es cobra entrada per algunes de les activitats, que ajudaran al manteniment i conservaci¨® dels edificis¡±, rebla la investigadora.

Arboix proposa un ¨²s m¨¦s social i que la funci¨® ¡°comunit¨¤ria¡± prevalgui sobre la ¡°sagrada¡±. Alguna cosa que no ¨¦s nova, tal com va explicar durant la presentaci¨® del llibre el regidor d¡¯Habitatge, Josep Maria Montaner, que va recordar com durant el franquisme grups de dones i sindicats es reunien clandestinament a les esgl¨¦sies i, com fa menys temps, alguns d'aquests edificis, com Santa Maria del Pi o Sant Just i Pastor, han jugat un paper actiu en la crisi migrat¨°ria i econ¨°mica.