Les resid¨¨ncies d¡¯estudiants busquen expandir-se malgrat les restriccions

El de les resid¨¨ncies d'estudiants pot ser un gran negoci immobiliari o quedar obsolet si no es renova i cerca m¨¦s espai per desenvolupar-se. Aix¨ª ho asseguren els responsables d'un estudi sobre el sector, que indica que, a Espanya, gaireb¨¦ la totalitat de les resid¨¨ncies d'estudiants tenen una ocupaci¨® del 100%, per¨° que nom¨¦s el 20% poden considerar-se ¡°modernes¡±. El pa¨ªs ¨¦s un pol d'atracci¨®, i Barcelona, amb diverses universitats en llocs destacats en les classificacions internacionals, ¨¦s una de les ciutats preferides pels alumnes. La consultora immobili¨¤ria CBRE, autora de l'estudi, destaca que el sector viu un bon moment en inversi¨® encara que, especialment a Barcelona, l¡¯Ajuntament hagi posat restriccions i hagi multat operadors per evitar-ne un ¨²s tur¨ªstic.

Espanya disposa d¡¯un total d'1,5 milions d'estudiants, dels quals un 15% no viu a la seva resid¨¨ncia habitual i 113.000 s¨®n estudiants internacionals. ¡°Espanya ¨¦s el principal receptor d'estudiants Erasmus, i experimenta una pujada molt gran dels estudiants llatinoamericans. Per tot aix¨°, el de les resid¨¨ncies d'estudiants ¨¦s un sector que est¨¤ molt en voga, encara que falta espai: amb 90.000 llits disponibles nom¨¦s es cobreix el 6% de la demanda¡±, detalla Pablo Calleja, director d¡¯Inversions Alternatives a CBRE. Catalunya t¨¦ el 15% dels llits disponibles, nom¨¦s per sota del 23% de la Comunitat de Madrid.

L'informe Student Accommodation in Spain destaca que el sector est¨¤ en auge no nom¨¦s per la demanda, sin¨® perqu¨¨ ja desperta inter¨¨s d'inversors internacionals. El 2017, la inversi¨® en resid¨¨ncies d'estudiants es va disparar i va arribar als 600 milions a tot Espanya, dotze vegades m¨¦s que l'any anterior. ¡°El sector agrada als inversors perqu¨¨ ¨¦s molt estable i sempre presenta alts nivells d'ocupaci¨®. A m¨¦s a m¨¦s, els costos s¨®n molt previsibles i queda molt per fer a Espanya: ¨²nicament el 20% del producte ¨¦s modern, cosa que contrasta amb altres pa?sos¡±, argumenta Calleja.

L'inter¨¨s inversor es va disparar principalment per dues grans compres en el sector. El fons brit¨¤nic GSA va comprar el conjunt de llits del grup Nexo, del qual era propiet¨¤ria l'empresa nord-americana Oaktree, per 180 milions d'euros. Per¨° m¨¦s important va ser l'operaci¨® de compra dels llits de Resa, l¡¯operador europeu m¨¦s gran (gestiona 8.500 places), que el seu conjunt a Espanya va ser comprat per Grey Star, Axa i CBRE Global Investors per 400 milions. Les de Resa i Nexo, juntament amb les de Residencias Campus i Campus Patrimonial, s¨®n l'oferta m¨¦s modernitzada, i representen el 13% dels llits, mentre que la resta corresponen a col¡¤legis majors i resid¨¨ncies de tipus religi¨®s.

A Barcelona, no obstant aix¨°, aquest auge est¨¤ limitat per la vigil¨¤ncia de l¡¯Ajuntament perqu¨¨ les resid¨¨ncies d'estudiants no es facin servir com a lloguer tur¨ªstic i no contribueixin a la massificaci¨® tur¨ªstica que viu especialment el centre de la ciutat. El Pla espacial urban¨ªstic d¡¯allotjament tur¨ªstic (PEUAT) elaborat pel Govern que lidera l'alcaldessa Ada Colau, tamb¨¦ regula, a m¨¦s d'hotels i apartaments tur¨ªstics, les resid¨¨ncies col¡¤lectives d'allotjament temporal.

A la ciutat, segons les dades de l¡¯Ajuntament, hi ha 51 immobles dedicats a aquesta activitat, amb 6.785 places, la majoria a l'anomenada Zona 1 (Ciutat Vella, Eixample, Poblenou, Gr¨¤cia, Vila Ol¨ªmpica i Poble-sec). El PEUAT limita la construcci¨® de noves resid¨¨ncies a la vinculaci¨® amb un centre docent mitjan?ant un conveni.

Precisament va ser l'¨²s desregulat de les resid¨¨ncies d'estudiants el que va motivar la inspecci¨® i l'amena?a de sanci¨® a 13 resid¨¨ncies a finals del 2016 que llogaven habitacions per dies i que promocionaven la seva oferta a Internet com si es tractessin de places obertes a l'¨²s tur¨ªstic. El sector defensava que els usos i les necessitats dels estudiants havien canviat, i van demanar una regulaci¨® espec¨ªfica.

¡°Les resid¨¨ncies capten sobretot estudiants de primer i segon curs de carrera, perqu¨¨ el mercat de resid¨¨ncies est¨¤ molt antiquat encara, i el que es necessita ¨¦s flexibilitat: encara que operativament no ¨¦s f¨¤cil, cal anar cap a models de resid¨¨ncia m¨¦s flexibles, on l'estudiant paga pels serveis que vol¡±, conclou Calleja, qui preveu que la inversi¨® per als propers anys se centrar¨¤ en la reforma de l'oferta.