La Generalitat centrar¨¤ la negociaci¨® amb el Govern en els pagaments endarrerits

La comissi¨® bilateral entre el Govern i la Generalitat es reunir¨¤ molt probablement aquest mes i servir¨¤ per certificar l'intent de desgla? institucional despr¨¦s de set anys de crisi per l¡¯envit independentista i l¡¯abs¨¨ncia de di¨¤leg. Les q¨¹estions econ¨°miques i les compet¨¨ncies encallades seran el centre del debat, i la Generalitat ha decidit posar l'¨¨mfasi a reclamar el compliment dels compromisos adquirits per anteriors governs. El vicepresident Pere Aragon¨¨s i la consellera Elsa Artadi coincideixen que una de les prioritats ser¨¤ la reclamaci¨® de 680 milions d'euros deguts per finan?ar millor els Mossos.

M¨¢s informaci¨®n

S¨¢nchez i Torra ratifiquen el desgla? tot i el desacord sobre l¡¯autodeterminaci¨®

Torra reactiva les comissions bilaterals amb el Govern espanyol

La comissi¨® bilateral donar¨¤ sortida a un ampli espectre de demandes de la Generalitat, despr¨¦s que el president del Govern, Pedro S¨¢nchez, descart¨¦s la possibilitat de negociar un refer¨¨ndum d'independ¨¨ncia com li va reclamar Quim Torra durant reuni¨® entre tots dos celebrada el dia 9.

En la roda de premsa posterior a l'¨²ltima reuni¨® de l¡¯Executiu catal¨¤, la consellera de Presid¨¨ncia i portaveu, Elsa Artadi, va esmentar el pagament d'aquest ¡°deute¡± destinat a finan?ar els Mossos d'Esquadra quan va ser preguntada per les prioritats que posaria sobre la taula la Generalitat. ¡°?s un incompliment que afecta directament el Pressupost catal¨¤, un deute que es va recon¨¨ixer a la Junta de Seguretat amb el Ministeri de l¡¯Interior fa un any, sense que des de llavors s'hagi mogut fitxa¡±, va dir. Aquesta q¨¹esti¨®, juntament amb la de les infraestructures i el sostre de d¨¨ficit, va protagonitzar la reuni¨® entre el vicepresident catal¨¤ Pere Aragon¨¨s i la ministra d¡¯Hisenda, Mar¨ªa Jes¨²s Montero, el dia 12.

Quan falta acord sobre l'autodeterminaci¨®, la negociaci¨® de temes m¨¦s factibles ja ha comen?at a accelerar-se. Divendres passat es van posar en contacte la ministra de Pol¨ªtica Territorial, Meritxell Batet, i el conseller de Relacions Institucionals, Ernest Maragall, els interlocutors de cada costat en les converses. D'acord amb l¡¯Estatut d¡¯Autonomia, la comissi¨® bilateral ¨¦s el marc general de relaci¨® de tots dos governs (altres comunitats tamb¨¦ tenen el seu) i s'hauria de reunir dues vegades a l'any i ¡°sempre que ho sol¡¤liciti una part¡±. L'¨²ltima trobada va ser el juliol del 2011 malgrat que la Generalitat havia demanat, sense ¨¨xit, altres reunions.

La futura trobada far¨¤ alhora de repartidora i servir¨¤ per enviar les diferents peticions que es produeixin a altres f¨°rums. Nom¨¦s la comissi¨® bilateral preveu cinc subcomissions. Una d'aquestes, per exemple, s'encarrega d'estudiar els possibles conflictes competencials entre lleis, una eina que, si hagu¨¦s funcionat, hauria evitat un dels punts m¨¦s aferrissats de les relacions amb l'anterior Govern, que va presentar recursos contra m¨¦s d'una vintena de lleis catalanes, moltes de car¨¤cter social.

L'entramat del desenvolupament de l¡¯Estat auton¨°mic inclou, a m¨¦s a m¨¦s, diverses comissions mixtes com la de transfer¨¨ncies, que busca fer efectius els recursos derivats de les compet¨¨ncies; la d'infraestructures, que vetlla pel grau d'inversi¨® establert en la Disposici¨® Addicional Tercera de l¡¯Estatut, o la d¡¯Afers Econ¨°mics i Fiscals.

Fonts de la Generalitat insisteixen que no volen nous compromisos del Govern, sin¨® que es posi al dia amb les obligacions econ¨°miques anteriors que considera pendents. La base de les seves peticions ser¨¤ una versi¨® ampliada dels 46 punts que en el seu moment l'expresident Carles Puigdemont va presentar a Mariano Rajoy. Entre elles figura la millora del finan?ament de la Llei de depend¨¨ncia; Catalunya aporta m¨¦s del 80% dels recursos per revertir la retallada en pol¨ªtiques actives d'ocupaci¨®.

Set anys sense traspassos

El pen¨²ltim punt de la llista de Puigdemont parlava dels traspassos pendents derivats de les compet¨¨ncies que t¨¦ Catalunya. Aquests s'analitzen en una comissi¨® mixta que s'encarrega d'inventariar els b¨¦ns i drets objectes de trasp¨¤s. Fa set anys que no s'oficialitza cap trasp¨¤s a Catalunya. El 2013, la Generalitat tenia identificades 34 mat¨¨ries pendents sota el recer de l¡¯Estatut. No s'hi inclouen demandes m¨¦s recents i complicades de negociar com la gesti¨® de l'aeroport del Prat o de la xarxa de rodalies, per exemple.

D'acord amb el document La deslleialtat de l¡¯Estat respecte a Catalunya, de les 34 mat¨¨ries pendents, onze ja tenien pon¨¨ncia t¨¨cnica, ¨¦s a dir, l'estudi previ al trasp¨¤s. Aqu¨ª hi ha, per exemple, l'autoritzaci¨® de laboratoris farmac¨¨utics, les compet¨¨ncies en salvament mar¨ªtim, seguretat privada o les beques universit¨¤ries. La gesti¨® del fons de garantia salarial (Fogasa), l'avaluaci¨® de qualitat universit¨¤ria i diversos b¨¦ns del Sistema de Seguretat Social de l¡¯Estat s¨®n altres q¨¹estions pendents de trasp¨¤s, segons la Generalitat.

Aquest retard en el desenvolupament de l¡¯Estat de les autonomies, respon al fre del PP en la descentralitzaci¨®. Segons dades del Ministeri de Pol¨ªtica Territorial, entre els anys 2011 i 2015, sota mandat del PP, nom¨¦s es van realitzar trenta traspassos de compet¨¨ncies a comunitats. En els cinc anys anteriors van ser 134.