Cr¨°nica d¡¯una no-sessi¨®

La Crida Nacional per la Rep¨²blica est¨¤ resultant m¨¦s aviat un xivarri irritant per als timpans d¡¯Esquerra. L¡¯operaci¨®, aquesta setmana, de Carles Puigdemont i els seus fidels per acollir/abastar/abduir tot l¡¯independentisme ha estat rebuda pels d¡¯Oriol Junqueras com si arribessin els cunyats amb les maletes, el gos i el transistor a instal¡¤lar-se a casa tot el mes d¡¯agost. B¨¦, tingueu en compte que aquest nou cap¨ªtol del llibre anomenat Dels noms de Crist i de Converg¨¨ncia amena?a, per tercera vegada, a engegar a rodar els somnis d¡¯Esquerra de guanyar un dia les eleccions catalanes. La primera va ser el gol d¡¯Artur Mas a Junqueras, quan va for?ar la llista Junts pel S¨ª per evitar el seu propi enfonsament. I la segona, l¡¯avan?ament per la dreta de Puigdemont en l¡¯esprint patri¨°tic del 21-D.

L¡¯emprenyada s¡¯ha anat trampejant aquestes ¨²ltimes setmanes, per¨° s¡¯ha acabat desbordant com una bufeta a la qual se li exigeix massa retenci¨®: a raig i amb dolor. ¡°No hi pot haver diputats de primera i de segona¡±, proclama el portaveu d¡¯ERC, Sergi Sabri¨¤, als passadissos del Parlament?; es refereix a l¡¯intent de Junts per Catalunya d¡¯evitar que Carles Puigdemont sigui substitu?t com a parlamentari com els pol¨ªtics presos, entre els quals hi ha Oriol Junqueras.

Per¨° tot plegat no queda aqu¨ª: com a la pla?a novaiorquesa de West Side Story, Sabri¨¤ a una banda i, a tot just deu passos, Albert Batet ¨Cportaveu de Junts per Catalunya¨C s¡¯acusen de mentir. Falta la m¨²sica de Leonard Bernstein i la coreografia, per¨° les navalles s¨ª que hi s¨®n. Els periodistes s¡¯arremolinen al voltant d¡¯un i de l¡¯altre com en una comparsa de cors i danses, o un grup de diab¨¨tics ¨¤vids d¡¯insulina. En aquests moments ja sabem que la sessi¨® plen¨¤ria del dia ha mort abans de n¨¦ixer, perqu¨¨ la proposta del president Roger Torrent sobre la substituci¨® de diputats processats no ha estat aprovada pels membres de la Mesa. I que el no ha vingut de Ciutadans i de Junts per Catalunya. Els dos grups que m¨¦s necessiten l¡¯onatge per surfejar.

?s a dir, que si us imagin¨¤veu que la legislatura parlament¨¤ria catalana tendia a la normalitat, sento dir-vos que an¨¤veu desencaminats. Crec que fins ara al cat¨¤leg d¡¯innovacions parlament¨¤ries no hi constava el ple interruptus, el que arrenca per¨° es queda a mitges. Deixa for?a insatisfet, la veritat, tot i que tamb¨¦ t¨¦ el seu costat bo: permet la conviv¨¨ncia interpersonal i fins i tot interideol¨°gica, dins d¡¯un ordre. Mentre els membres de la Mesa, tancats en un trist despatx, es clavaven garrotades, segurament en sentit figurat, a la sala de plens es fomentava la xerrada amigable i somrient i fins i tot la conyeta, alguns acabaven de concretar on farien el sopar d¡¯empresa i d¡¯altres feien el tafaner sobre amistats sobtades i apassionades.

A la sala de premsa s¡¯acumulen papers informatius sobre el ple, molts dels quals s¡¯han convertit de sobte en una narraci¨® fict¨ªcia. N¡¯hi ha un que em crida especialment l¡¯atenci¨®. Diu: ¡°Dilluns comen?a la Setmana del Parlament Universitari, en la qual 200 estudiants emularan la tasca dels diputats, lletrats, periodistes i ling¨¹istes¡±. Dels ling¨¹istes, no ho s¨¦, per¨° si han d¡¯emular la resta, van ben servits.