El pecat original

El que comen?a amb mal peu no pot acabar b¨¦. Les actuacions judicials contra els l¨ªders independentistes estan marcades per un pecat original pol¨ªtic que est¨¤ fent importants estralls en la just¨ªcia. En despla?ar un problema eminentment pol¨ªtic als tribunals, s¡¯han generat uns espais de confusi¨® entre just¨ªcia i pol¨ªtica que ho contaminen tot. La decisi¨® del jutge Llarena de retirar l¡¯euroordre que ell mateix va cursar ¨¦s un embolic m¨¦s d¡¯un proc¨¦s viciat d¡¯origen. Plena d¡¯ombres, la instrucci¨® judicial q¨¹estiona seriosament el principi d¡¯igualtat davant la llei quan estem a les portes del judici oral.

Per qu¨¨ hi renuncia Llarena? Evidentment, per discrep¨¤ncia amb la interpretaci¨® del Tribunal de Schleswig-Holstein i la just¨ªcia belga, que acusa de curtcircuitar la cooperaci¨® internacional. Una perillosa afirmaci¨® que apropa el jutge a veus de la dreta que han demanat la sortida de Schengen. L¡¯argument de Llarena remet al principi de confian?a m¨²tua sobre el qual s¡¯hauria de basar l¡¯euroordre, que donaria per fet que els sistemes judicials de cada pa¨ªs comparteixen i respecten els criteris fonamentals que regeixen a la Uni¨®. Per¨° l¡¯euroordre distingeix entre els delictes d¡¯entrega autom¨¤tica i els que requereixen que siguin homologables a la legislaci¨® del pa¨ªs implicat. I ¨¦s aquesta cautela la que porta els jutges alemanys a constatar, cosa que molts juristes comparteixen, que no s¡¯aprecia la viol¨¨ncia necess¨¤ria i la intenci¨® d¡¯assaltar el poder de l¡¯Estat per poder parlar de rebel¡¤li¨®.

L¡¯argument central del Tribunal alemany ¨¦s que amb el relat de Llarena es podrien posar en q¨¹esti¨® drets fonamentals d¡¯associaci¨®, de manifestaci¨® i d¡¯expressi¨®, perqu¨¨ ni tan sols s¡¯aprecia que els fets arribessin al grau de ¡°desordres p¨²blics¡±. Els carrers estan agitats a Europa en aquests temps de malestar. El rebuig a l¡¯entrega constata una dimensi¨® pol¨ªtica que ¨¦s el que obliga a condicionar-la: no s¨®n delinq¨¹ents comuns. I, en certa manera, Llarena ho valida en retirar l¡¯euroordre. La seva decisi¨® t¨¦ un gran component pol¨ªtic i subjectiu. ?s la defensa de l¡¯honor de la just¨ªcia espanyola davant d¡¯una presumpta humiliaci¨® per part d¡¯un tribunal exterior. Per¨° l¡¯honor ¨¦s patrimoni de l¡¯¨¤nima, i no instrument de la just¨ªcia.

I posats a defensar l¡¯honor tacat d¡¯un instructor q¨¹estionat, el que no s¡¯ent¨¦n llavors ¨¦s per qu¨¨ el jutge, si tan conven?ut est¨¤ que el tribunal alemany s¡¯ha saltat les regles del joc, no presenta un recurs davant del Tribunal de Just¨ªcia europeu. Dubta dels seus arguments? T¨¦ por d¡¯un altre frac¨¤s? I encara ¨¦s m¨¦s estrany que opti per rebutjar el lliurament de Puigdemont i renunci? a seguir promovent l¡¯extradici¨® a Espanya dels set fugits. Pot un jutge en exercici de la seva responsabilitat renunciar a perseguir aquelles persones que acusa en ferm d¡¯un delicte? Llarena, en retirar l¡¯euroordre, deixa amb llibertat de moviments els set acusats, per¨° amb una limitaci¨®: els condemna indirectament a no tornar a Espanya en 20 anys, alhora que els susp¨¨n dels seus c¨¤rrecs, amb la qual cosa afirma el car¨¤cter pol¨ªtic de l¡¯exili, que s¡¯ha estat negant des que va comen?ar el serial judicial.

La confusi¨® entre just¨ªcia i pol¨ªtica s¡¯intensifica quan es furga en les raons de Llarena per no acceptar el lliurament de Puigdemont per malversaci¨®: el potencial paper pol¨ªtic de l¡¯expresident si torn¨¦s, ja que recuperaria els drets pol¨ªtics per la menor gravetat del delicte del qual se¡¯l podria acusar i, evidentment, les dif¨ªcils condicions de celebraci¨® d¡¯un judici amb responsables dels mateixos fets acusats de delictes diferents. Per¨° aquest ¨²ltim factor no el salva la retirada de l¡¯euroordre. En certa manera, ¨¦s m¨¦s feridor: uns s¨®n a la pres¨® i els altres, en llibertat fora del pa¨ªs.

Dia a dia s¡¯est¨¦n la impressi¨® que Llanera est¨¤ atrapat en la seva obsessi¨® per construir un relat de rebel¡¤li¨®. Una vegada m¨¦s, tenim al davant una altra conseq¨¹¨¨ncia del mateix pecat original: la confusi¨® entre pol¨ªtica i just¨ªcia en la reacci¨® institucional contra l¡¯independentisme. El president S¨¢nchez ha establert com a prioritat buscar una via pol¨ªtica per canalitzar la q¨¹esti¨® catalana. Les conseq¨¹¨¨ncies de l¡¯estrat¨¨gia judicial que el seu antecessor Rajoy i la seva vicepresidenta van teixir des de la Moncloa ¨Ci S¨¢nchez va avalar¨C dificulten enormement la sortida pol¨ªtica, que ¨¦s, precisament, el que Europa est¨¤ esperant.