¡°Per triomfar al waterpolo, cal ser a Barcelona¡±

Catalunya monopolitza el waterpolo espanyol. De fet, aix¨° ¨¦s ben sabut en un esport en qu¨¨ nom¨¦s tres dels dotze clubs que competeixen en la m¨¤xima divisi¨® no s¨®n catalans: el Navarra, el Can¨¤ries Echeyde i el Canoe. I aquest ¨²ltim club madrileny ¨¦s l'¨²nic que va trencar durant dues temporades, la 1998-1999 i la 1999-2000, l'absolut domini dels equips barcelonins, el CN Barcelona, el CN Catalunya i el CN Atl¨¨tic Barceloneta en el palmar¨¨s de la Lliga. Els 26 esportistes que formen les dues seleccions espanyoles que competeixen als Europeus de Barcelona pertanyen a clubs catalans, a excepci¨® de la barcelonina Anna Gual, que juga al SIS Roma.

Miguel de Toro, sevill¨¤, fa 25 anys el mes que ve i afronta als Europeus el seu segon gran torneig internacional amb Espanya, amb la qual aquest dimarts juga els quarts de final contra Gr¨¨cia (22.00, Tdp i Esports3). Explica la seva experi¨¨ncia: ¡°Jo tenia molt clar que si volia fer alguna cosa en el waterpolo havia de venir aqu¨ª, a Barcelona. ?s on m¨¦s s'hi aposta, on hi ha m¨¦s clubs de nivell, on es donen m¨¦s facilitats per entrenar-se i per competir al m¨¦s alt nivell. Si volia arribar a alguna cosa tamb¨¦ en l'¨¤mbit internacional, era la soluci¨®¡±. Tal dit, tal fet. Va comen?ar a nedar amb el seu germ¨¤ de casualitat en casualitat fins que, amb 15 anys, va estar un cap de setmana a Barcelona i els observadors li van veure grans possibilitats. Ja mesurava 1,95 metres. Es va estirar fins als 2,03 metres. Va jugar al CN Barcelona durant tres temporades i va passar despr¨¦s al CE Mediterrani.

¡°Amb 17 anys ja estava al?CAR de Sant Cugat. Em vaig establir aqu¨ª perqu¨¨ s'aposta pel waterpolo, per gaireb¨¦ tots els esports¡±. De Toro lamenta: ¡°Amb tota gent que hi ha, Andalusia podria ser una comunitat top a l'hora de treure esportistes amb futur, per¨° desgraciadament, com que all¨¤ no s'aposta tant com aqu¨ª, s'est¨¤ com s'est¨¤¡±.

El pamplon¨¨s Alberto Mun¨¢rriz, de 24 anys, ¨¦s un dels internacionals amb m¨¦s projecci¨®. Tot li ve de tradici¨®. El seu pare jugava de porter i el seu oncle i el seu cos¨ª tamb¨¦ havien estat waterpolistes. ¡°Vaig jugar a futbol, com tots els nens, fins que me'n vaig afartar i em vaig decidir a jugar a waterpolo. I aqu¨ª estem¡±. Va progressar. La selecci¨® el va convocar per competir al Mundial del 2013 a Barcelona. ¡°Quan m'estava entrenant aqu¨ª, em va trucar el Barceloneta, el club capdavanter, el que suma m¨¦s lligues i juga la Champions. Era l'experi¨¨ncia m¨¦s bonica, un luxe, poder estar amb jugadors bon¨ªssims. M'ho vaig plantejar amb els meus pares i la meva n¨°via i vam decidir canviar de resid¨¨ncia. Fa sis anys que soc aqu¨ª. Estic molt feli?. Tot ¨¦s molt positiu¡±. Seguir a Pamplona hauria estancat la seva progressi¨®. ¡°All¨¤ pr¨¤cticament nom¨¦s hi ha un club; un altre a Bilbao, per¨° no ¨¦s com aqu¨ª. No s¨®n ciutats de waterpolo, no hi ha ni l'afici¨® ni el nivell de Catalunya¡±.

Mun¨¢rriz considera que la diversitat de proced¨¨ncia dels jugadors ¨¦s positiva. De Toro, simp¨¤tic, diu que ¨¦s introvertit, per¨° de tant en tant respon al t¨°pic andal¨²s. ¡°Deixo anar alguna chispilla?per animar el grup¡±. Mun¨¢rriz explica que se li dona b¨¦ el catal¨¤. ¡°Acostumem a parlar en castell¨¤, per¨° de vegades quan ells parlen en catal¨¤, jo m'hi sumo expressament perqu¨¨ riguin¡±.

Eduardo Lorrio i Alejandro Bustos van arribar a Catalunya fa dos anys. Tota la seva vida esportiva s'havia desenvolupat a Madrid, per¨° les seves aspiracions els van portar a Barcelona. ¡°A Madrid hi ha equips, per¨° a Catalunya s'aposta el doble pel waterpolo¡±, resumeix Bustos, de 21 anys. El seu company va viure en la seva pr¨°pia pell les dificultats per progressar al Canoe. ¡°L'equip va deixar de ser tan competitiu: vam ser tercers a la Lliga, per¨° no vam competir a Europa per falta de diners. I de cara als jugadors, assumir aix¨° ¨¦s complicat¡±.

Els escassos recursos econ¨°mics d'alguns clubs no catalans obliguen els m¨¦s joves a treballar o estudiar per garantir-se la manutenci¨®. ¡°Al Canoe hi ha companys que estudien i no poden dedicar-se al 100% al waterpolo¡±, afegeix Lorrio. Als clubs catalans, el sou mitj¨¤ permet que molts jugadors visquin exclusivament de l'esport, si ho volen. ¡°I aix¨° influeix¡±, afegeix Lorrio, porter de l'equip nacional i del CN Barcelona. Arribar a la capital catalana els va descobrir un m¨®n que abans veien des de la dist¨¤ncia: ¡°En sortir de casa sempre tens por del que et puguis trobar, per¨° la meva sorpresa ha estat positiva, de 10¡±, afegeix el porter.

Els clubs catalans acaparen els llocs per competir a Europa. ¡°Ser a l'Atl¨¨tic Barceloneta em permet entrenar amb els millors jugadors del m¨®n i competir contra els grans equips. Aix¨° implica fer un salt competitiu¡±. Lorrio li dona la ra¨®: ¡°El nivell de professionalitzaci¨® a Catalunya ¨¦s m¨¦s alt: les condicions, els entrenaments¡­¡±. El porter fins i tot viu el joc amb alguns matisos: ¡°A Madrid potser depen¨ªem m¨¦s del car¨¤cter i la mentalitat abans del partit que d'un model de joc o una t¨¤ctica. La mentalitat madrilenya i la catalana s¨®n diferents. Potser nosaltres tenim m¨¦s desimboltura. Els catalans s¨®n m¨¦s formals, m¨¦s seriosos i t¨¨cnics¡±. El mestissatge en la selecci¨® ja va donar els seus fruits: plata als Jocs del 1992 i or als del 1996. ¡°Tant de bo pogu¨¦ssim aconseguir alguna cosa similar¡±, desitja Lorrio.