Les Tres Xemeneies de Sant Adri¨¤ o qu¨¨ s¡¯ha de fer amb tres edificis de 13 pisos

Novetats importants sobre el futur de l'antiga t¨¨rmica del Bes¨°s, les Tres Xemeneies de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s. La Generalitat i el Consorci del Bes¨°s iniciaran al setembre el proc¨¦s participatiu amb els ve?ns per definir els usos d'aquestes 32 hect¨¤rees situades a primera l¨ªnia de mar i a tocar de Barcelona. I, per primera vegada, la documentaci¨® oficial quantifica el que es podria construir dins de les tres macroconstruccions de ciment: 13 pisos de 800 metres quadrats cadascun. Uns papers que preveuen la possibilitat que siguin edificis d'¨²s mixt: podrien ser equipaments d'¨²s metropolit¨¤, de proximitat, o fins i tot d'¨²s privat. Tamb¨¦ per primera vegada, Endesa, propiet¨¤ria de les Tres Xemeneies, s'ha interessat pel futur de la infraestructura i fins i tot ha presentat propostes a l'Administraci¨®, encara que no les ha revelat.

Tot i que ¨¦s obvi, cal recordar-ho: les Tres Xemeneies (200 metres d'altura) i la sala de turbines (17.000 metres quadrats de planta) ho condicionen tot. D'una banda, s¨®n el gran atractiu de l'¨¤mbit; per¨°, de l'altra, qui se les quedi ja pot anar preparant la butxaca, perqu¨¨ s¨®n tan enormes que mantenir-les suposa un gran cost. Tant ¨¦s aix¨ª que Endesa semblava que les regalaria a l'Ajuntament de Sant Adri¨¤, que les va voler blindar declarant-les B¨¦ Cultural d'Inter¨¨s Local (BCIL). La resposta del Consorci va ser encarregar un estudi per saber quin era l'estat de conservaci¨®, que va determinar que?la pell est¨¤ malalta i reparar-la tindria un cost de nou milions d'euros.

L'Ajuntament ho va comunicar a Endesa i l'empresa no ha respost. Per¨° s¨ª que ha aportat propostes al pla, "d'arquitectes de reconegut prestigi", asseguren sense m¨¦s detalls fonts de l'el¨¨ctrica, que apunten "que cal trobar un equilibri amb l'aprofitament urban¨ªstic". ?s a dir, qui paga qu¨¨. Per aquest motiu en un exercici de realisme, la documentaci¨® sobre el futur de les Tres Xemeneies s'obrir¨¤ per primera vegada al fet que l'¨²s de les tres torres sigui mixt, cosa que tamb¨¦ significa privat.

De fet, cal tenir present que bona part de les 32 hect¨¤rees s¨®n de propietat privada (Endesa, Banco Santander i Metrovacesa). Uns propietaris que quan s'aprovi el pla urban¨ªstic amb els nous usos "tindran drets i c¨¤rregues": drets per construir, per¨° tamb¨¦ c¨¤rregues, assumint costos, segons ha recordat aquest dimarts la presidenta del Consorci del Bes¨°s i tinenta d'alcalde d'Urbanisme de Barcelona, Janet Sanz, que ha destacat el "lideratge p¨²blic" en el futur del sector, que actualment t¨¦ una qualificaci¨® b¨¤sicament industrial.

Han passat set anys des que l'antiga t¨¨rmica va deixar de funcionar i sembla que, ara s¨ª, el seu futur comen?a a perfilar-se. Per les dimensions del sector i la seva ubicaci¨® estrat¨¨gica, a tocar de Barcelona i a primera l¨ªnia de mar, la Generalitat va agafar fa un any i mig les regnes del pla urban¨ªstic, en el qual l'¨²ltima paraula la tindran els ajuntaments de Sant Adri¨¤ i Badalona i el Consorci del Bes¨°s. Es tramitar¨¤ com a Pla Director Urban¨ªstic (PDU) i l'¨²s prioritari ser¨¤ l'activitat econ¨°mica, ha recordat el secretari d'H¨¤bitat Urb¨¤ i Territori de la Generalitat, Agust¨ª Serra. El proc¨¦s participatiu es far¨¤ entre el setembre i el desembre d'aquest any i la idea ¨¦s aprovar inicialment el nou planejament al llarg del 2019.

El primer esborrany del PDU dibuixa tres franges. Una primera, enganxada a les vies del tren, que concentraria l'¨²s econ¨°mic (comercial, hoteler i d'oficines) i fins a 1.700 habitatges. Una segona amb una zona verda, equipaments i els dos edificis hist¨°rics. I una tercera, enganxada al mar, que s'hauria de recuperar com a platja, com la resta del litoral metropolit¨¤.