Menteix, que alguna cosa queda

Aquests dies he viscut una situaci¨® que, m¨¦s enll¨¤ que hagi pogut ser desagradable per a mi i el meu entorn m¨¦s directe, posa de manifest fins a quin punt alguns sectors, en aquest cas, de l¡¯independentisme han fet seva la m¨¤xima del ¡°tot s¡¯hi val¡±. La societat catalana viu immersa des de fa mesos en un vor¨¤gine de polaritzaci¨®, d¡¯enfrontament dial¨¨ctic, que mai hav¨ªem experimentat. Alguns l¨ªders independentistes han radicalitzat el seu discurs, la qual cosa no significa que facin una defensa m¨¦s profunda i constructiva dels seus arguments, m¨¦s aviat tot el contrari: com que la veritat s¡¯imposa, cada vegada ¨¦s m¨¦s senzill l¡¯exabrupte, les faltes de respecte, l¡¯insult i la mentida. A qui pensa diferent, a qui discrepa des dels arguments, cal fer-lo callar.

Diumenge vam veure unes imatges d¡¯un cotxe que, sense control, envestia la plantada de creus grogues que ocupen la pla?a Major de Vic. Aquest fet, censurable, ha provocat una nova mostra de la hip¨¨rbole en qu¨¨ viuen els processistes. Sense saber encara qu¨¨ havia passat realment, sense saber si hi havia una motivaci¨® ideol¨°gica, les xarxes socials, els mitjans afins i els responsables pol¨ªtics s¡¯han llan?at a una persecuci¨® del conductor. L¡¯alcaldessa de Vic va dir, d¡¯entrada, que interposaria una querella per delicte d¡¯odi, ni m¨¦s ni menys! Sorpr¨¨n que davant de les reiterades queixes contra l¡¯Estat per fer interpretacions excessivament restrictives de la llibertat d¡¯expressi¨®, en sentit ampli, i per una aplicaci¨® f¨¤cil del Codi Penal, la primera reacci¨® hagi estat demanar que s¡¯apliqui tot el pes de la llei sobre el conductor. ?s cert que el cotxe es va abraonar sobre la pla?a, on hi havia gent caminant, encara que les ¨²niques damnificades fossin les creus grogues que ocupaven aquest espai p¨²blic. He manifestat en diverses ocasions com la pres¨¨ncia omnipresent de creus, lla?os i cartells ¨¦s un exercici abusiu de la llibertat d¡¯expressi¨®, mentre que es promou i s'exerceix des de les institucions p¨²bliques (que cal recordar que no s¨®n titulars de drets fonamentals). Es tracta, m¨¦s aviat, de l¡¯apropiaci¨® d¡¯espais p¨²blics i comuns d¡¯una banda de la societat emparada per les institucions de tots.

Aquesta hip¨¨rbole, com deia, es trasllada a tert¨²lies, a diaris i a les xarxes. A Catalunya hi ha mitjans privats, convertits en referents informatius, amb el suport de grans contribucions p¨²bliques i absolutament entregats a la causa, que menteixen en les seves informacions, i ho fan sense cap mena de rubor. Fer trampes amb dades que s¨®n p¨²bliques ¨¦s molt complicat perqu¨¨ una contrastaci¨® b¨¤sica serveix per desmuntar-les. Per¨° aix¨° no els impedeix seguir en la seva tasca paraperiod¨ªstica, contribuint a mantenir la bombolla processista. A m¨¦s, hi ha mitjans digitals que, amb el pretext de la defensa de la Rep¨²blica (s¨ª, la que no ha arribat a existir), creen not¨ªcies ¨Co sigui, se les inventen¨C amb l¡¯objectiu d¡¯enverinar el debat i de falsejar la realitat. Alguns diran que tamb¨¦ hi ha mitjans ¡°espanyols¡± que fan el mateix. Sens dubte. I s¨®n igual de nocius. El que passa ¨¦s que un moviment que diu que ¨¦s democr¨¤tic, m¨¦s que qualsevol, que defensa els drets i les llibertats fonamentals, no ho pot pretendre nom¨¦s per als seus. L¡¯estrat¨¨gia de desprestigiar els dissidents o presentar com a certes realitats que no ho s¨®n ¨¦s un exercici molt vell i a l¡¯ordre del dia, que practiquen, per exemple, Trump, Orban o Salvini. Si ning¨² don¨¦s credibilitat a aquests mitjans, no passaria res, moririen d'inanici¨®. No obstant aix¨°, alguns l¨ªders intel¡¤lectuals independentistes els aclamen i els utilitza com a instruments per assenyalar els qui, exercint la nostra llibertat d¡¯expressi¨®, intentem explicar que som molts els catalans que no ens identifiquem amb aquest ¡°poble¡± excloent, amb aires de superioritat, que mira la resta, sigui qui sigui, per sobre de l¡¯espatlla. La virul¨¨ncia ¨¦s creixent perqu¨¨, davant de la falta d¡¯arguments (ning¨² ha reconegut que Catalunya tingui dret a l¡¯autodeterminaci¨®, que a Espanya hi hagi presos pol¨ªtics o que Espanya reprimeixi la seva ciutadania), opten per: ¡°Menteix, que alguna cosa queda¡±. La independ¨¨ncia ¨¦s un projecte leg¨ªtim, emparat per la Constituci¨®; el processisme ¨¦s una estrat¨¨gia pol¨ªtica legitimada per certes elits pol¨ªtiques que ha trencat els pactes de conviv¨¨ncia.

La que escriu aquestes l¨ªnies sempre s¡¯havia sentit orgullosa de ser catalana: una societat oberta, mestissa, plural, tolerant i europea. La societat que els sectors m¨¦s rancis de l¡¯independentisme volen construir s¨ª o s¨ª no casa amb aquests valors. Afortunadament, som molts, tant d'un espectre ideol¨°gic com de l'altre, els que hem reaccionat. Perqu¨¨ en cap projecte pol¨ªtic no tot s'hi val: el respecte i la conviv¨¨ncia s¡¯han de preservar.?