Laura Borr¨¤s: ¡°No penso renunciar als autors que escriuen en castell¨¤¡±

Laura Borr¨¤s (Barcelona, 1970) compleix dos mesos al capdavant del Departament de Cultura, despr¨¦s de dirigir la Instituci¨® de les Lletres Catalanes. Va participar en la candidatura de Junts per Catalunya el 2017 com a n¨²mero 5 per Barcelona i va ser elegida diputada. Durant l¡¯entrevista, realitzada al seu despatx del Palau Marc, vestida amb el groc dels lla?os que llueixen centenars de catalans a la solapa per demanar la llibertat dels pol¨ªtics presos catalans, confirma que viatjar¨¤ dissabte a Waterloo per participar en la posada en marxa del Consell de la Rep¨²blica.

M¨¢s informaci¨®n

La consellera redemptora

Objectiu de la consellera Borr¨¤s: 65 euros en cultura per habitant i any

Pregunta. Al seu Departament mana vost¨¨ o Llu¨ªs Puig?

Resposta. A la gent li preocupa qui mana. A mi gens, perqu¨¨ no he tingut mai la intenci¨® de manar. A mi em correspon la responsabilitat perqu¨¨ me l¡¯ha transferit el president. Soc la consellera d¡¯aquest Govern, i Puig, el conseller a l¡¯exili. ?s un mandat compartit.

P.?Assegura que s¨®n un t¨¤ndem. Qui condueix i qui pedaleja?

R. Vaig fer servir la met¨¤fora perqu¨¨ moltes vegades s¡¯havia parlat de bicef¨¤lia, per¨° o es pedala en la mateixa direcci¨®, o no hi ha moviment i cal avan?ar.

P. Hi ha hagut un abans i un despr¨¦s un cop s¡¯ha aixecat el 155 a la conselleria?

R. Als departaments han tornat les persones legitimades per ser-hi i no les que van arribar a trav¨¦s d¡¯una ocupaci¨® que ens va semblar una interpretaci¨® hiperb¨°lica del 155: un tap i un fre que van impedir que arribessin ajudes, que es realitzessin activitats i normalitat de govern.

P. La seva tasca principal ser¨¤ recuperar el temps perdut?

R. Amb la marxa del Govern vam rebre l¡¯ordre de protegir les institucions, en el sentit que hi havia una usurpaci¨® de funcions. Moltes de les entitats tenen ¨°rgans de govern que van deixar de ser convocats perqu¨¨ no els presid¨ªs qui no li corresponia. Aix¨° va obturar el seu funcionament i tamb¨¦ mostra el sacrifici que van fer perqu¨¨ la humiliaci¨® no fos m¨¦s evident.

¡°Sense Estat ni la capacitat de decidir, no hi haur¨¤ Nobel en catal¨¤¡±

P. Per¨° en el seu departament hi ha hagut relleus de persones que es van mantenir al seu lloc. No es confiava en ells?

R. Les decisions sobre la continu?tat o no d¡¯alguns directors generals va ser una decisi¨® del conseller Puig. I tot i el risc que se¡¯m pogu¨¦s considerar un titella seu, vaig preferir no desautoritzar-lo. Va ser una decisi¨® dolorosa, perqu¨¨ tinc en bona consideraci¨® el treball que va fer el director general Jus¨¨p Boya.

P. La seva acci¨® de govern porta per t¨ªtol Cultura: eina de transformaci¨®.

R. La cultura ¨¦s una eina de transformaci¨® de la realitat, per¨° tamb¨¦ personal. ?s el que et fa ser qui ets. Mai m¡¯ha agradat pensar-la nom¨¦s com a motor econ¨°mic, que ho ¨¦s, per¨° transforma l¡¯entorn, ens enriqueix, fa una societat m¨¦s cr¨ªtica i justa.

P. Per aix¨° s¨®n necessaris recursos, i des de Vicepresid¨¨ncia se¡¯ls ha demanat que no gastin per complir l¡¯objectiu de d¨¨ficit.

R. Les necessitats s¨®n gegants i venen d¡¯una pauperitzaci¨® econ¨°mica evident. ?s just, leg¨ªtim, de sentit com¨², que demanem un finan?ament digne. Cal revertir la situaci¨® per tenir nivells com els europeus.

P. Se l¡¯ha acusat d¡¯haver signat el 2016 el manifest Koin¨¦, contrari al biling¨¹isme.

R. Sempre he estat reticent a signar-los. Se¡¯m demanava que ho fes com a directora de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes, per¨° ho vaig fer a t¨ªtol personal com a fil¨°loga del claustre de la UB. El que es proposava era generar un debat de com podria ser un model ling¨¹¨ªstic en un suposat proc¨¦s constituent. Vaig veure que era un text subscribible i que no hi havia elements que poguessin ser considerats supremacistes ni contraris al biling¨¹isme.

P. El tornaria a signar?

R. No far¨¦ cap acte de retractaci¨® p¨²blica. No crec que ho hagi de fer. ?s un parany portar-me a dir qu¨¨ faria ara. El que he fet fins ara m¡¯ha fet tenir la consci¨¨ncia tranquil¡¤la. [*****]

¡°No signar¨¦ la sortida de les pintures de Sixena. Em far¨¦ objectora art¨ªstica¡±

P. La literatura catalana s¡¯escriu en catal¨¤ i castell¨¤?

R. En catal¨¤, ho sap tothom que s¡¯apropi a estudiar les lleng¨¹es i les literatures. El material amb el qual es crea una literatura ¨¦s la llengua.

P. Mars¨¦ qu¨¨ ¨¦s?

R. Un catal¨¤ que escriu en castell¨¤. La seva adscripci¨® ¨¦s pr¨°pia de la literatura catalana, per¨° la llengua amb qu¨¨ escull incorporar-se a aquest m¨®n art¨ªstic ¨¦s la castellana. La filiaci¨® de les persones t¨¦ a veure amb on es neix, i en literatura en funci¨® de la llengua en qu¨¨ s¡¯escriu, per¨° no penso renunciar a la literatura castellana, perqu¨¨ aquests autors formen part de la meva vida.

P. Per qu¨¨ la literatura en catal¨¤ no t¨¦ un premi Nobel?

R. En el Nobel intervenen elements de naturalesa pol¨ªtica, i si no ets un estat no intervens en el club d¡¯estats que fan les propostes i decideixen.

P. Espanya t¨¦ poc inter¨¨s per la literatura en catal¨¤?

R. Hi ha escriptors que, com que no s¨®n tradu?ts, no s¨®n coneguts. Per qu¨¨ una persona d¡¯una compet¨¨ncia mitjana no pot llegir en catal¨¤, una de les lleng¨¹es de l¡¯Estat?, em pregunto. Hi ha una convicci¨® que les lleng¨¹es s¨®n un obstacle, una barrera i no una cosa positiva.

P. La preocupa la pol¨ªtica cultural d¡¯Ada Colau?

R. Quan l¡¯Ajuntament de Barcelona va decidir prescindir de la regidoria de Cultura em va preocupar, perqu¨¨ a la gesti¨® de la cosa p¨²blica li has de donar visibilitat. Per¨° ens trobarem en moltes de les pol¨ªtiques que compartirem.

P. No al Macba.

R. Volem trobar solucions a un problema que no hem creat. Que la capella de la Miseric¨°rdia s¡¯ofereixi per fer-hi un CAP quan era el lloc on havia de cr¨¦ixer el Macba ens col¡¤loca en un problema on no n¡¯hi havia. Hem buscat una alternativa. Ampliar en un altre lloc seria fer un altre museu.

P. Recuperar¨¤ la taxa de l¡¯audiovisual suspesa pel Tribunal Constitucional?

R. Estem redactant un nou projecte de llei. Aquest impost ¨¦s necessari per a tot el sector cultural perqu¨¨ ingressava 17 milions.

P. T¨¦ por d¡¯acabar imputada com els seus predecessors per desobedi¨¨ncia en el tema de Sixena?

R. Les pintures murals que hi ha al MNAC, pel fet arrencar-les, es poden destruir, segons els informes. Qui assumir¨¤ aix¨° moralment? Si s¡¯est¨¤ disposat que deixin d¡¯existir ¨¦s que hi ha un problema ¨¨tic i no est¨¨tic. Apel¡¤laria a la responsabilitat moral que tenim sobre els b¨¦ns que preservem. Em declarar¨¦ objectora de consci¨¨ncia art¨ªstica per no signar, encara que ho digui el jutge.

P. Heu fet alguna cosa perqu¨¨ Planeta torni de Madrid?

R.?No he fet res perqu¨¨ no he de fer res ni puc fer res, per¨° ho he viscut amb tristesa, ja que molts d¡¯aquests professionals s¨®n amics meus.