Dormint amb setanta Verges

Impressiona trobar-se de cara amb m¨¦s de quaranta Verges que et miren als ulls i semblen preguntar-se qui ¨¦s aquest que ve a interrompre la seva tranquil¡¤litat. Per¨° no s¨®n les ¨²niques. Repartides per tota la casa es poden veure una dotzena m¨¦s de talles d¡¯aquestes dones de rostre allargat i gest hier¨¤tic d¡¯estil rom¨¤nic: a l¡¯entrada, sobre una calaixera de noguera, a les prestatgeries del menjador i en una taula situada entre els sof¨¤s del sal¨®. Per¨° Andreu Fit¨¦ ja hi est¨¤ acostumat. Fa m¨¦s de quaranta anys que viu i dorm amb setanta Verges, totes representades amb el seu Nen Jes¨²s assegut a la falda.

¡°Aquesta ¨¦s la culpable¡±, assegura, mentre n¡¯agafa una de molt deteriorada, com si hagu¨¦s tingut una vida molt atrotinada. ¡°La va comprar una amiga als Encants pensant que era rom¨¤nica i quan li van dir que era una c¨°pia me la va vendre. I a partir d¡¯aqu¨ª vaig comen?ar amb la meva col¡¤lecci¨®¡±, explica Fit¨¦, que ha treballat com a relacions p¨²bliques en la ind¨²stria farmac¨¨utica i que ara, despr¨¦s de jubilar-se, viu en una c¨°moda torre a Vilassar de Dalt (Maresme) des d¡¯on es veu el Mediterrani. ¡°Al final vaig reunir una trentena de peces que vaig comprar visitant mercats ambulants i els Encants. Sempre per est¨¨tica, no com a inversi¨®. Per¨° al cap de dos anys em vaig adonar que no en sabia res, ni com es deien ni d¡¯on procedien, que eren ¡®Verges sense DNI¡¯¡±.

I aqu¨ª va comen?ar una altra fase. ¡°Buscant informaci¨® d¡¯aquestes Verges vaig trobar llibres en qu¨¨ es feia un inventari de les imatges rom¨¤niques de Girona desaparegudes durant la Guerra Civil. Vaig buscar les seves imatges i la seva descripci¨® a l¡¯Arxiu Mas i vaig comen?ar a fer el dossier de Verges per fabricar¡±, explica aquest home d¡¯aspecte juvenil juntament amb les imatges que ha creat. ¡°Aquestes si que tenen DNI. Gaireb¨¦ totes s¨®n del Bar?a, perqu¨¨ van vestides de blau i grana. ?s el que es portava i el que diu la bibliografia que he consultat¡±, diu amb sorna.

¡°Per¨° les imatges no les he fet jo. Nom¨¦s m¡¯atribueixo el treball de documentaci¨® perqu¨¨ un tallista les faci¡±. Despr¨¦s de contactar amb un d¡¯Olot, ¡°li vaig explicar el projecte i li va agradar molt, per¨° demanava una mitjana de 6.000 a 10.000 euros per cadascuna i un any i mig de feina per fer-la¡±, internet li va donar la soluci¨®: ¡°Vaig trobar un poble a Equador, San Antonio de Ibarra, que viu nom¨¦s de la talla de la fusta. Aix¨° em va obligar a anar fins all¨¤, explicar-los qu¨¨ era el rom¨¤nic i que les Verges no havien de ser ni boniques ni perfectes¡±.

Fit¨¦ insisteix que les seves Verges s¨®n r¨¨pliques. ¡°El seu pes ja demostra que ¨¦s fusta nova, no de fa segles¡±. La prova del cot¨® de la seva col¡¤lecci¨® va ser quan va exposar a Olot una part de les peces. ¡°Des del Museu de Girona es van posar en contacte amb nosaltres per dir-nos que una de les talles, la de la marededeu de Bausols o Bossols, no havia desaparegut, sin¨® que era en el magatzem del seu museu. Vaig agafar la meva imatge i la vaig portar a Girona. Quan les vam col¡¤loquar les dues juntes, clar que hi havia difer¨¨ncies, per¨° eren molt molt semblants, i vaig quedar gratament satisfet per la feina que havia fet¡±.

Les exposicions formen part del que Fit¨¦ anomena ¡°quarta etapa¡±: la promoci¨® de la col¡¤lecci¨® perqu¨¨ se s¨¤piga que existeix. ¡°Totes s¨®n imatges de culte que fa 80 anys rebien la devoci¨® d¡¯una parr¨°quia, per aix¨° hi ha moltes hist¨°ries sobre elles¡±. Amb tota aquesta informaci¨® ha preparat un llibre que ha portat a una editorial perqu¨¨ l¡¯hi publiquin. Tamb¨¦ ha exposat en els darrers anys part de la col¡¤lecci¨® a Ripoll, Olot i Puigcerd¨¤.

Per¨° Fit¨¦ ara busca una sortida per a les seves peces que passa per dues opcions: que les Verges tornin a les ermites i esgl¨¦sies d¡¯on van desapar¨¨ixer durant la guerra. ¡°Per¨° aquest ¨¦s un tema que fa por a l¡¯esgl¨¦sia¡±, assegura. Tot i que el que li agradaria ¨¦s que les seves Verges es puguin veure en un museu. ¡°S¨®n r¨¨pliques, s¨ª, i els museus nom¨¦s volen originals, per¨° en aquest cas les aut¨¨ntiques no existeixen. Crec que en un museu com el MNAC, el Museu Mar¨¦s o el Museu de Girona, aquestes talles es podrien exposar amb un sentit did¨¤ctic¡±, rebla.