No hi ha cap problema catal¨¤

Els reptes que afronta Pedro S¨¢nchez s¨®n enormes. Els anys de govern del PP han provocat un greu gir autoritari i una inacceptable reculada social i democr¨¤tica a Espanya. En un asfixiant clima de corrupci¨® sist¨¨mica, contra la qual no s¡¯ha lluitat de forma cre?ble, han estat molts els aspectes que han patit greus retallades: les pensions i l¡¯Estat del benestar, la mem¨°ria democr¨¤tica i la transpar¨¨ncia governamental, la llibertat d¡¯expressi¨® i la neutralitat dels mitjans p¨²blics de comunicaci¨®, l¡¯efici¨¨ncia energ¨¨tica i l¡¯equitat en el mercat de treball, les pol¨ªtiques d¡¯igualtat i d¡¯habitatge, la separaci¨® de poders i la independ¨¨ncia judicial... Una llista llarga i incompleta.

Sens dubte, cal esperar que qualsevol moviment del nou Govern espanyol per revertir aquesta situaci¨® sigui atribu?t a un deute contret per aconseguir la seva investidura. Per¨° S¨¢nchez i la majoria alternativa que l¡¯ha fet president no s¡¯han de deixar esporuguir. ?s imprescindible reconstruir la llibertat i la just¨ªcia social que no s'haurien d'haver perdut mai, i donar resposta a les ¨¤nsies de canvi que bateguen en la societat. Espanya, agradi o no, ha inaugurat un nou temps pol¨ªtic. Aix¨ª, les forces pol¨ªtiques que el protagonitzen no s¡¯han de preguntar qu¨¨ passar¨¤, sin¨® que s¡¯han de convertir en agents de canvi i dibuixar un pla d¡¯acci¨® per materialitzar les transformacions que permetin que l¡¯Estat se situ? en la l¨°gica de l¡¯Europa del segle XXI.

?s evident que les estructures antigues ja no responen a les noves demandes de la ciutadania davant els reptes del present. I la tradici¨®, la in¨¨rcia o la comoditat ja no serveixen d¡¯excusa. A Catalunya, a Espanya i, en realitat, a tot Europa, emergeix una nova ciutadania que demana m¨¦s proximitat i m¨¦s democr¨¤cia real. I aquest ¨¦s precisament el veritable anhel que mou el projecte republic¨¤ catal¨¤: m¨¦s llibertat i m¨¦s democr¨¤cia.

Espanya, davant la q¨¹esti¨® territorial, ha d¡¯actuar de manera diferent de com ho ha estat fent en els darrers tres segles, si vol equiparar-se d¡¯una vegada a un model plenament assentat a Europa. Amb Catalunya, ha de trencar la l¨°gica d¡¯una hist¨°ria de desacords i haur¨ªem de fer-ho en col¡¤laboraci¨®, com dos subjectes capa?os d¡¯acordar la manera en qu¨¨ decidim el nostre futur. En realitat, es tracta de determinar la manera com tots nosaltres volem que siguin les nostres relacions m¨²tues i com hem d¡¯afrontar les discrep¨¤ncies. Perqu¨¨ no ens podem enganyar: quan aquests anys es parlava del ¡°problema catal¨¤¡± o de no se sap quines apostes o desafiaments s¡¯estava desenfocant la q¨¹esti¨®. No hi havia ni hi ha cap ¡°problema catal¨¤¡±. ?s Espanya la que t¨¦ un problema amb la seva democr¨¤cia, amb les seves identitats i amb les seves sobiranies. I ha d¡¯afrontar-lo sense dilaci¨®.

Fins i tot des de la pres¨®, li demano al president S¨¢nchez que sigui valent i capa? de generar per a Espanya un projecte alternatiu a aquest Estat, q¨¹estionat en la seva ess¨¨ncia i fr¨¤gil en la seva concepci¨®, que s¡¯ha negat a escoltar, a parlar i a arribar a acords.

Estic segur que tots els dem¨°crates coincidirem que el futur s¡¯ha de definir sobre la base de la llibertat i no de la imposici¨®. La m¨¤ estesa al di¨¤leg que oferim des de Catalunya ha de ser interpretada com una triple oportunitat: per a Catalunya, per a Espanya i per al conjunt d¡¯Europa. La manera en qu¨¨ resolguem l¡¯equaci¨® entre les aspiracions democr¨¤tiques dels ciutadans i el necessari enfortiment de les sinergies entre pobles poden definir el futur d¡¯Europa. No ho facin per Catalunya. Ho han de fer per Espanya, i com a aposta de futur.

Ra¨¹l Romeva, exconseller d¡¯Exteriors de la Generalitat, actualment a la pres¨®.