L¡¯ex¨¨rcit dels zombis en malles

Per a Pablo Rapetti

?s impossible que no hagueu notat la seva pres¨¨ncia, tot i que no fan gaire soroll i que s¨®n generalment educats. Van perfectament equipats amb rellotges intel¡¤ligents, auriculars i tota una parafern¨¤lia ben cridanera. Deambulen, suats i en un gran grup an¨¤rquic, per totes les ciutats. S¨®n els runners, aquest ex¨¨rcit de zombis en malles que, pel que sembla, tenen com a missi¨® terrenal fer exercici.

No voldria que se¡¯m mal interpret¨¦s: jo no estic en contra del moviment f¨ªsic i a favor de la vida sedent¨¤ria. Comparteixo i poso en pr¨¤ctica la idea de jugar a b¨¤squet, o a futbol, o al que sigui que li agradi a cadasc¨², per¨° no puc amb aix¨° de fer exercici. Quan un juga a b¨¤squet, per exemple, ho fa motivat sobretot pel component l¨²dic. I encara que ¨¦s molt probable que jo sigui particularment insensible i tanoca, em resulta inconcebible que hi hagi alg¨² que es pugui divertir corrent dues o fins i tot dotze hores seguides ¨Cun extrem al qual, segons tinc ent¨¨s, algunes persones se sotmeten, cosa que em deixa bocabadat, i ho fan volunt¨¤riament i sense cap coacci¨® externa!

De fet, tinc la impressi¨® que hi ha en la idea runneriana de fer exercici un intent de traslladar a les hores d¡¯oci les regles que governen les hores laborals. El temps lliure dels zombis en malles no sembla que estigui regit per la improvisaci¨® i l¡¯espontane?tat, pr¨°pies de jugar a b¨¤squet o a futbol. Per als runners, el que comptaria en els moments d¡¯oci no seria tant si un es diverteix o no com la relaci¨® de productivitat entre els quil¨°metres recorreguts o les calories que s¡¯envien a l¡¯infern i el temps que s¡¯hi inverteix. Aix¨ª, fer exercici vindria a ser una extensi¨® de la feina. El moviment f¨ªsic quedaria desvinculat del transc¨®rrer lliure del joc. I l¡¯efici¨¨ncia, la previsibilitat i la monotonia acabarien envaint tota les hores de la vida, obligant a adoptar de manera ininterrompuda el xip mental de les hores de feina.

I ¨¦s que hi ha gent que ha deixat que el principi d¡¯efici¨¨ncia envaeixi fins a tal punt la seva vida que integra aquesta manera de concebre el moviment f¨ªsic com un tret d¡¯identitat: ¡°Jo soc de Tarragona, arquitecte i runner¡±. I un cop un s¡¯identifica davant del m¨®n com a runner, ja no hauria de resultar estrany que desenvolupi una personalitat religiosa i moral vinculada a aquesta identitat runner. Hi hauria, doncs, una mena de deure moral o religi¨®s de satisfer els valors absoluts de la salut i l¡¯efici¨¨ncia.

Per¨° aquesta no ¨¦s l¡¯¨²nica connexi¨® dels runners amb la moral i la religi¨®. Potser no ¨¦s casualitat que molts hagin tingut un alegre passat de vici i exc¨¦s noct¨¤mbuls. En aquests casos, aquesta obsessi¨® per fer exercici ¨¦s possiblement una forma de redempci¨® moral per intentar esmenar una vida anterior dissoluta i alegre per¨°, al cap i a la fi, err¨¤tica. El runner seria llavors una mena de renascut, alg¨² per a qui autosotmetre¡¯s a aquestes pallisses, a aquesta orgia de calories cremades i aquesta diluci¨® dels pecats en les xifres del rellotge intel¡¤ligent, equivaldria a una manera de posar el comptador de la vida moral a zero.

Per¨° m¨¦s enll¨¤ d¡¯aquest component moralitzador, la contraposici¨® fonamental ja ha estat esmentada: fer exercici versus jugar. I potser es deu al fet que subscric el llegat de Cruyff, per¨° em sembla veure en aquells que prefereixen fer exercici per sobre de jugar el mateix tipus de prefer¨¨ncia dels que, davant del dilema hipot¨¨tic de si voldrien guanyar un partit de futbol 1-0 o 4-3, es decantarien per l¡¯1-0. Es tracta, insisteixo, de l¡¯expulsi¨® del regne de l¡¯oci de l¡¯espontane?tat i la fantasia, consubstancials a la idea de joc.

Dit tot aix¨°, em veig obligat a confessar que en alguna ocasi¨® m¡¯he vist en la penosa circumst¨¤ncia de fer exercici. No tinc cap bona excusa per a aquesta incoher¨¨ncia. Nom¨¦s se m¡¯acut rec¨®rrer als coneixements del meu amic Pablo Rapetti, que de vegades invoca una frase pronunciada per Carlos Caszely, exfutbolista xil¨¨ que, en ser acusat d¡¯incoher¨¨ncia, va tenir una vegada un atac de lucidesa i va dir: ¡°No he d¡¯estar necess¨¤riament d¡¯acord amb el que penso¡±. Frase, per cert, que b¨¦ hauria pogut pronunciar Cruyff. I ¨¦s que tots els partidaris de la diversi¨® i el joc acaben parlant el mateix idioma.