Santi Potros, responsable de la matan?a d¡¯Hipercor, surt de la pres¨®

Barcelona, 21 morts en l'atemptat d¡¯Hipercor. Madrid, 12 v¨ªctimes mortals a la pla?a de la Rep¨²blica Dominicana. L'impulsor d'aquests atemptats, el dur entre els durs, Santiago Arrospide Sarasola, (Lasarte, Guip¨²scoa, 1948), Santi Potros ?¨Cencara que al final tamb¨¦ cr¨ªtic amb ETA¨C, ha sortit a les 8.15 hores del mat¨ª d'aquest diumenge de la pres¨® de Salamanca de Topas, despr¨¦s de complir 31 anys dels prop de 3.000 als quals va ser condemnat pels seus crims. Sarasola ha abandonat la pres¨® vestit amb roba d'esport i una gorra blanca, sense fer declaracions. La policia vigila la seva localitat natal, Lasarte (Guip¨²scoa) per si de cas algun col¡¤lectiu li organitza un acte de benvinguda o homenatge.

Fonts de la Delegaci¨® del Govern del Pa¨ªs Basc creuen, no obstant aix¨°, poc probable que es produeixi a causa del distanciament de Sarasola de la banda despr¨¦s de l'atemptat de la T-4 de l¡¯Aeroport de Barajas, a Madrid, en el qual van morir dues persones. Les associacions de v¨ªctimes ja estan donant suport psicol¨°gic als afectats pels crims de Santi Potros i critiquen l'esc¨¤s preu que es paga en aquest pa¨ªs pels assassinats.

De fet, l'etarra ha passat en presons espanyoles 18 anys per les 40 v¨ªctimes que t¨¦ atribu?des, dels 31 anys de privaci¨® de llibertat. Els 13 anys de pres¨® restants els ha passat a Fran?a pels delictes d'associaci¨® de malfactors i tin¨¨ncia il¡¤l¨ªcita d'armes. Una de les penes m¨¦s altes per aquests delictes. A Fran?a no havia com¨¨s cap assassinat. ¡°Tenim un sistema que dona tarifa plana als assassins. A partir de la primera v¨ªctima et surt gratis¡±, va assegurar aquest dissabte a EL PA?S, la presidenta de Covite, Consuelo Ord¨®?ez.

Tamb¨¦ ha suscitat dures cr¨ªtiques a l¡¯Associaci¨® de V¨ªctimes del Terrorisme, AVT, 130 dels membres de la qual s¨®n v¨ªctimes de les seves ordres durant el temps que va romandre al capdavant d¡¯ETA, i dels seus actes quan exercia de pistoler en els comandos m¨¦s sanguinaris de la banda. L'etarra surt de la pres¨® de Topas amb 70 anys, i dos de casat despr¨¦s que el 2016 l'alcaldessa d'aquest municipi ofici¨¦s la cerim¨°nia a la pres¨®. En fa 30, dels seus 70 anys, que ¨¦s entre reixes, despr¨¦s d'una carrera criminal amb ETA que va comen?ar el 1974, als comandos de la qual es va integrar el 1976.

Fugit a Fran?a

Arrospide va demanar asil pol¨ªtic a Fran?a despr¨¦s de l'amnistia del 1977 i des d'all¨¤, com a refugiat, va organitzar i va dirigir nombrosos atemptats fins que va ascendir a la direcci¨® de la banda. La pressi¨® del Govern franc¨¨s contra ETA i la desarticulaci¨® del seu aparell financer, unit a la desaparici¨® d'alguns dels terroristes hist¨°rics com Juan Lorenzo Lasa Michelena, Txikierdi, detingut a Fran?a el 1985, i Eugenio Etxebeste, Antxon, deportat des de l¡¯Equador, van propiciar la seva entrada en la direcci¨® del grup el 1986 amb l'objectiu d'encarregar-se de l'aparell militar.

Potros va ser detingut a la localitat francesa d¡¯Anglet el 30 de setembre del 1987, en possessi¨® de gran quantitat d'armes i explosius, a m¨¦s de documentaci¨® que va propiciar la detenci¨® de nombroses persones relacionades amb ETA. Despr¨¦s de 13 anys de privaci¨® de llibertat va ser extradit a Espanya el 21 de desembre del 2000, sumant a partir de llavors 11 condemnes que ascendien a gaireb¨¦ 3.000 anys de pres¨®. El 7 de mar? del 2006, l¡¯Audi¨¨ncia Nacional va acumular les seves 11 condemnes en una, i va fixar en 30 anys el compliment m¨¤xim de privaci¨® de llibertat. A partir d'aquest moment la data de la seva excarceraci¨® ha anat variant.

L¡¯Audi¨¨ncia la va establir primer el 2030, despr¨¦s el 2025 despr¨¦s de l'anul¡¤laci¨® de la denominada doctrina Parot. Per¨° la Uni¨® Europea va obligar el 2008 els tribunals espanyols a tenir en compte els anys de pres¨® que els reus haguessin passat en els estats membres. Va ser excarcerat el 4 de desembre del 2014 encara que nom¨¦s va estar 45 dies en llibertat, ja que va ser condemnat per dos atemptats m¨¦s perpetrats a Madrid i Barcelona, i va tornar a ingressar a la pres¨®. Abans de ser traslladat a la pres¨® de Salamanca de Topas, va estar a centres d¡¯Andalusia i de Saragossa. El primer sumari en el qual apareix el seu nom ¨¦s el de l'assassinat del policia nacional ?ngel Postigo, a Pamplona, el juny del 1980.