¡°Em treu el son la gent que no pensa en col¡¤lectiu¡±

Fa dos anys, quan Marta Ill es va voler emancipar, va descobrir que els lloguers estaven pels n¨²vols. Havia viscut a Londres, d¡¯Erasmus, amb l¡¯ajuda dels seus pares; i a Amsterdam, fent un m¨¤ster amb una beca. "All¨¤ els lloguers s¨®n car¨ªssims, per¨° els salaris s¨®n m¨¦s alts. Sempre havia pensat que Barcelona tenia coses negatives, per¨° que els lloguers eren accessibles. I s¡¯han posat impossibles, accedir a un pis de lloguer ¨¦s gaireb¨¦ m¨¦s dif¨ªcil que trobar feina".

Uns preus que han impactat en la taxa d¡¯emancipaci¨®, assenyala. "?s impensable llogar, i m¨¦s amb els salaris dels primers llocs de treball". Des que va tornar de l¡¯estranger, Ill ha encadenat contractes temporals. Els ¨²ltims, com a gestora cultural al CCCB i ara a l¡¯Observatori del Deute en la Globalitzaci¨®. Una traject¨°ria molt diferent de la dels seus pares, que s¨ª que es van beneficiar de l¡¯ascensor social: "Tenen professions liberals, un pis en propietat, tindran pensions...; estan protegits, encara que s¨®n pessimistes, ni se¡¯ls passa pel cap que el meu germ¨¤ o jo ens hipotequem i han ent¨¨s que s¡¯han d¡¯acostumar que no tinguem feina estable. Han assumit que el panorama ¨¦s el que ¨¦s. Jo encara vaig poder veure el que ens venia a sobre amb certa perspectiva, per¨° a d¡¯altres els va arribar la crisi de cop. El meu germ¨¤ no va poder trobar feina aqu¨ª i viu al Brasil. I la gent que se¡¯n va, si no t¨¦ el matal¨¤s d¡¯una fam¨ªlia que li resolgui el futur, quan torna es troba en la mateixa situaci¨®. Al final, si et quedes aqu¨ª, com jo, est¨¤s fent una aposta emocional: la societat est¨¤ feta malb¨¦ i com a m¨ªnim t¡¯hi has de comprometre", reflexiona.

Estudiant Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques, Ill havia participat en el moviment estudiantil, i amb companys de l¡¯etapa universit¨¤ria van crear el col¡¤lectiu Desllogades, per analitzar i fer visible el drama que comen?ava a viure la ciutat amb el preu del lloguer i l¡¯expulsi¨® de ve?ns. "Vol¨ªem fer agitprop, mobilitzar la gent". "Tenia inter¨¨s en la geografia i la sociologia urbana i r¨¤pidament vaig fer un clic: vaig veure que passava alguna cosa greu i l¡¯¨²nica manera de lluitar ¨¦s organitzar-se, perqu¨¨ ja hem vist el que ha passat en altres ciutats amb l¡¯habitatge", explica.

Paral¡¤lelament, es van assabentar de la creaci¨® del Sindicat de Llogaters i que hi comen?ava a haver grups de barri actius en la lluita pel dret a l¡¯habitatge. I va arribar la primera manifestaci¨® dels col¡¤lectius agrupats sota el paraigua de Barcelona no est¨¤ en venda, la qual va reconquerir la Rambla per als ve?ns el gener del 2017. "All¨¤ ja sortim amb pancarta pr¨°pia, amb el tema dels lloguers". Amb el Sindicat i els grups dels barris en marxa, Desllogades es va dissoldre per integrar-se a aquests col¡¤lectius.

El Sindicat de Llogaters es va presentar el maig del 2017 amb tres grans objectius: "regular els preus, regular els contractes i generar un parc p¨²blic de lloguer". Ill insisteix diverses vegades durant la conversa que "el sindicat ¨¦s un projecte col¡¤lectiu: no ¨¦s una cosa de persones concretes, el lideratge ¨¦s compartit" i el seu protagonisme com a portaveu ¡ª"coportaveu"¡ª ¨¦s conjuntural.

Ill est¨¤ raonablement satisfeta amb la feina del Sindicat. Tenen m¨¦s d¡¯un miler d¡¯afiliats i hi t¨¦ veu quan es parla d¡¯emerg¨¨ncia habitacional. S¨®n un referent, assegura, per a organitzacions similars d¡¯altres ciutats espanyoles o del Regne Unit o de l¡¯Argentina. "El que perseguim no ¨¦s tant una reacci¨® al conflicte extrem que representa un desnonament, sin¨® una estrat¨¨gia pr¨¨via per for?ar la negociaci¨® col¡¤lectiva", explica. I concreta: cal "for?ar negociacions i, a trav¨¦s d¡¯accions amb petits propietaris, generar musculatura per tenir capacitat d¡¯organitzar mobilitzacions m¨¦s estructurals".

Fer de lobby? "No, de sindicat. Un lobby actua en esferes m¨¦s institucionals; nosaltres hem de tenir pres¨¨ncia al carrer, a partir dels conflictes, generar accions que acabin for?ant la regulaci¨®", respon. I posa un exemple: "No t¨¦ sentit recollir signatures per reformar la LAU", la llei que regula els lloguers. "La llei la canvies organitzant el conflicte al carrer, explicant als llogaters que ¨¦s un problema col¡¤lectiu i oposant-hi resist¨¨ncia", diu. En aquest sentit, assegura que el que pitjor porta "¨¦s parlar amb gent que no pensa fer res per evitar la pujada, que no s¡¯organitza, que no pensa en col¡¤lectiu: ¨¦s el que em treu el son".

Ill creu que el sindicat i el seu entorn creixeran: "Tinc esperances que el moviment per l¡¯habitatge es cohesioni; el potencial ¨¦s enorme, hi ha molta gent implicada i molt variada. Si no fem ximpleries i treballem b¨¦ i junts, ho aconseguirem. L¡¯any que ve ens toca organitzar-nos perqu¨¨ som tots al mateix vaixell i hem de remar en la mateixa direcci¨®". "Modificar la llei i allargar els lloguers de tres a cinc anys [como ha anunciat el govern de Pedro S¨¢nchez] no ¨¦s la soluci¨®: ¨¦s una broma de mal gust. La soluci¨® ¨¦s treure l¡¯habitatge del mercat, com passa amb la sanitat o l¡¯educaci¨®". Per cert, Marta Ill viu de lloguer. Comparteix pis a Gr¨¤cia amb tres persones m¨¦s i paguen 800 euros.