Malestar entre els diplom¨¤tics pel cessament prematur d¡¯ambaixadors

¡°Som ambaixadors del Regne d¡¯Espanya o del Govern de torn?¡±, es pregunta un dels afectats. El relleu d¡¯una dotzena d¡¯ambaixadors que feia un any o any i mig que ocupaven el lloc, quan normalment s¨®n tres o quatre anys, ha provocat malestar al Ministeri d¡¯Exteriors. El fenomen, que s¡¯ha tornat cr¨°nic i es repeteix a Espanya cada vegada que canvia el partit al Govern, ¨¦s ¡°preocupant¡± per a Javier Garc¨ªa-Larrache, president de l¡¯Associaci¨® de Diplom¨¤tics Espanyols (ADE), que agrupa el 70% dels diplom¨¤tics.

Dimecres passat, el ministre d¡¯Exteriors, Josep Borrell, va voler sortir al pas de les queixes amb un article a l¡¯Abc en qu¨¨ admetia que ¡°tots els canvis d¡¯ambaixadors poden ser objecte de cr¨ªtiques [...], per¨° aquestes s¡¯han de basar en dades certes¡±.

En una cosa tenia ra¨® Borrell: el nou Govern ha estat molt gener¨®s amb l¡¯equip anterior d¡¯Exteriors. El ministre sortint, Alfonso Dastis, ha estat nomenat ambaixador a Roma i tots els seus secretaris d¡¯Estat han obtingut ambaixades de primer nivell: Ildefons Castro (Irlanda), Fernando Garc¨ªa Casas (Brasil), Jorge Toledo (Jap¨®). L¡¯anterior sotssecret¨¤ria, Beatriz Larrotcha, anir¨¤ a B¨¨lgica; i el seu esp¨°s, l¡¯assessor internacional de Rajoy a la Moncloa, Bernardo de Sicart, a Luxemburg.

Menys afortunat ha esta l¡¯equip de l¡¯exministre Garc¨ªa-Margallo. Els seus principals col¡¤laboradors han estat despla?ats de les ambaixades en qu¨¨ havien aterrat, en alguns casos fa pocs mesos: Jes¨²s Gracia (It¨¤lia), Ignacio Yb¨¢?ez (R¨²ssia), Juan Jos¨¦ Buitrago (Cuba). L¡¯exsubsecretari, Crist¨®bal Gonz¨¢lez-Aller, que continuar¨¤ a Ginebra, n¡¯¨¦s una excepci¨®.

Als passadissos d¡¯Exteriors hi ha qui veu darrere d¡¯aquests cessaments una vendetta pels vetos que en el seu moment va aplicar Margallo (per exemple, al nou secretari d¡¯Estat per a Iberoam¨¨rica, Juan Pablo de la Iglesia), per¨° altres relleus ni tan sols es poden explicar en aquesta clau, com el del representant davant l¡¯OTAN, Nicol¨¢s Pascual de la Parte, o el de l¡¯ambaixadora a Alemanya, Mar¨ªa Victoria Morera, tot i que aquest darrer s¡¯hauria aturat, segons fonts d¡¯Exteriors.

Borrell afirma que no s¡¯han canviat els titulars d¡¯algunes de les ambaixades m¨¦s importants, com Fran?a, el Regne Unit o la representaci¨® permanent davant la UE, per¨° aix¨° no fa res m¨¦s que complicar l¡¯explicaci¨®: que potser els que han estat rellevats ho estaven fent malament i els confirmats, no? ?s que es mantindr¨¤ la pol¨ªtica amb Fran?a i la UE per¨° no amb l¡¯OTAN?

Totes les fonts consultades admeten que hi ha casos i casos. El relleu dels ambaixadors pol¨ªtics, els exministres Pedro Moren¨¦s i Jos¨¦ Ignacio Wert, eren ¨°bvies, malgrat els elogis del ministre al primer per la seva r¨¨plica al president catal¨¤ Quim Torra.

Passa el mateix amb els ambaixadors que s¨®n pol¨ªtics, encara que pertanyin a la carrera diplom¨¤tica, com l¡¯excap del Gabinet de Rajoy Jorge Moragas, destitu?t a l¡¯ONU per¨° premiat amb la llunyana ambaixada a Filipines. Per b¨¦ que menys rellevants, hi ha altres diplom¨¤tics que s¡¯han identificat p¨²blicament amb el PP: ¨¦s el cas de Fernando Villalonga, que va ser conseller valenci¨¤ amb Zaplana i regidor madrileny amb Ana Botella; Alberto Carnero, exdirector de l¡¯?rea d¡¯Internacional de la fundaci¨® FAES, o Eduardo Guti¨¦rrez S¨¢enz de Buruaga, exdirector de la Fundaci¨® Iberoamericana del PP. Tots tres han estat substitu?ts com a ambaixadors al Brasil, la Xina i Portugal, respectivament.

Aquests canvis s¡¯entenen, per¨° n¡¯hi ha d¡¯altres en qu¨¨ ni els seus companys de promoci¨® s¨®n capa?os de dir qui ¨¦s m¨¦s o menys de dretes: el substitut o el que substitueixen.

No se li hauria de donar tanta import¨¤ncia, at¨¨s que els ambaixadors, com a servidors de l¡¯Estat, estan obligats a seguir les directrius del Govern, encara que no les comparteixin. ¡°Els diplom¨¤tics que ara han estat nomenats han quedat assenyalats com a propers al PSOE i els destitu?ts com a afins al PP¡±, adverteix un diplom¨¤tic que no pertany a cap dels dos grups. ¡°Si el PP torna al poder, purgar¨¤ als qui avui estan en al?a i rehabilitar¨¤ els caiguts en desgr¨¤cia, en una espiral sense fi¡±, afegeix.

No ¨¦s la primera vegada que passa aix¨°. Quan Rajoy va arribar al poder, va rellevar nombrosos ambaixadors que havien estat nomenats feia poc amb l¡¯argument que el PSOE havia aprofitat per col¡¤locar-los l¡¯¨²ltim any, quan ja intu?a que perdria les eleccions.

Excepte alguna cas, en la majoria de pa?sos occidentals s¨®n els ambaixadors pol¨ªtics, no els professionals, els que canvien quan ho fa el Govern. El representant d¡¯It¨¤lia a Espanya ¨¦s Stefanno Sannino, nomenat el 2016 pel Govern d¡¯esquerres de Renzi, que continua en el seu lloc amb un Gabinet populista. No passa el mateix amb l¡¯ambaixador espanyol a It¨¤lia.

Debilitat institucional

Garc¨ªa-Larrache, president de l¡¯ADE, adverteix que ¡°quan es canvia un ambaixador amb poc temps en el c¨¤rrec es dona a l¡¯exterior el missatge de manca de pol¨ªtica d¡¯Estat i debilitat institucional, es llancen dubtes injusts sobre la seva capacitat i es posa en dubte la seva imparcialitat i objectivitat en el servei als interessos generals¡±.

La situaci¨® pot arribar a ser surrealista si, despr¨¦s de les properes eleccions generals, per b¨¦ que s¡¯arrib¨¦s a esgotar l¡¯actual legislatura, el nou Govern opta per canviar els ambaixadors nomenats recentment; en capitals com Roma se succeeixen tres representants en menys de quatre anys.

Borrell ha posat una diplom¨¤tica, Mar¨ªa Clara Girbau, al capdavant de la comissi¨® perqu¨¨ s¡¯encarregui d¡¯elaborar un nou reglament de la carrera diplom¨¤tica (el que va aprovar Margallo el van anul¡¤lar els tribunals) i s¡¯ha comprom¨¨s a engegar un sistema objectiu d¡¯avaluaci¨® de m¨¨rits i capacitats per assignar destinacions.

L¡¯ADE confia que el nou ministre compleixi la seva promesa i s¡¯aturi aquest cicle ¡°pendular¡± de recompenses i c¨¤stigs.