Estrella distant

Barcelona, per als lectors, ¨¦s tamb¨¦, i sobretot, un territori de ficci¨®. I no hi ha res que la ficci¨® no pugui contenir, o desactivar. La tarda del 17 d¡¯agost la realitat va quedar en suspens i per a molts ho segueix estant encara avui, com ho ha estat sempre. Aturada, o tancada, millorada, distant, male?da, senzilla i generosa, com ho est¨¤ qualsevol realitat, per m¨¦s dolorosa que sigui, en una novel¡¤la de Roberto Bola?o. Sovint em pregunto si soc l¡¯¨²nica que, quan es pren un caf¨¨ al C¨¨ntric, el diminut bar que hi ha a la intersecci¨® entre els carrers Tallers i Ramalleres, fantasieja amb la idea de deixar-se tancar a Estrella distante i li sembla que sent Bibiano O¡¯Ryan parlar de la Philip K. Dick Society a la taula del costat.

La placa que recorda que el geni xil¨¨ va viure al n¨²mero 45 d¡¯aquest carrer ¨¦s una de les poques plaques que recorden el pas d¡¯un geni per la ciutat. No hi ha cap placa que recordi que Ana?s Nin va comen?ar els seus diaris al port de Barcelona, d¡¯on va salpar el seu pare, amb l¡¯¨²nica finalitat, precisament, que pogu¨¦s llegir quan torn¨¦s tot el que es perdria. Ni tampoc que Jaime Gil de Biedma va escriure alguns dels seus poemes m¨¦s famosos en el que avui ¨¦s l¡¯hotel 1898 ¡ªabans seu de la Compa?¨ªa General de Tabacos de Filipinas¡ª, situat entre la paral¡¤lela a Tallers i la Rambla. Pocs saben que el seu despatx es pot visitar a hores convingudes. Segueix intacte. Es passeja per la Rambla ali¨¨ al fet que Albert Einstein va treure el cap un dia pel balc¨® del Cuatro Naciones, com ho farien despr¨¦s Luigi Pirandello i George Orwell, i ho havien fet abans Chopin i Buffalo Bill. I s¡¯arriba a trepitjar la pla?a Sant Jaume sense sospitar que al min¨²scul carrer del Call es va imprimir per primera vegada El Quixot.

Amb prou feines es recorda que Hans Christian Andersen va triar la gran fonda Oriente (ara Hotel Oriente) a la Rambla per allotjar-s¡¯hi. No va trigar a enamorar-se de Barcelona. Passejava Rambla amunt, Rambla avall. I va anotar les seves impressions: ¡°Els cavallers molt repentinats i elegants anaven fumant fumejants cigars, algun duia monocle i semblava totalment retallat d¡¯una revista de modes francesa. Les dames, en general, vestien l¡¯afavoridora mantilla espanyola: un llarg vel d¡¯encaix negre, subjectat als cabells per sobre d¡¯una gran peineta, des d¡¯on queia fins a m¨¦s avall de les espatlles¡±.

L¡¯any passat, aquest mateix dia, la cru?lla entre Tallers i Ramalleres va ser un formiguer de gent fugint. El C¨¨ntric, i la hist¨°rica Impremta Llenas, la papereria que hi ha just al davant ¡ªque segueix venent les Miquelrius que comprava Bola?o i que al seu amic A. G. Porta li semblaven m¨¦s llibres de comptes que no pas llibretes¡ª, apareixen en les imatges amb les persianes abaixades, alienes a l¡¯horror de la realitat. Vivim aliens a la ficci¨® fins que necessitem rec¨®rrer-hi. Necessitem recordar ¡ªi fer-ho constantment¡ª que som una mica m¨¦s que una realitat imparable i cruel.