Sobre el fanatisme

Divendres far¨¤ un any que es van produir els atemptats de Barcelona i Cambrils. La perspectiva que ens dona el temps que ha passat permet plantejar algunes consideracions de diferent naturalesa.

En primer lloc, i com a consideraci¨® pr¨¨via, sorpr¨¨n que fins i tot despr¨¦s d'haver-se descobert bona part dels fets esdevinguts encara queden molts interrogants per resoldre. Potser alguns no es podran respondre mai, ¨¦s possible que els terroristes abatuts per la for?a p¨²blica s'hagin endut secrets a la tomba, per¨° despr¨¦s de les investigacions corresponents ¨¦s possible que aspectes foscos surtin a la llum i es millori la seguretat ciutadana reduint certs riscos.

En segon lloc, esperem que aquest any, al contrari del passat, l'acte commemoratiu no es polititzi, ja que no hi ha res que afavoreixi m¨¦s el terrorisme. En efecte, ara fa un any es va produir un fet ins¨°lit: una manifestaci¨® de dol per manifestar la condemna un¨¤nime als terroristes i el suport al dolor de les v¨ªctimes es va convertir en un acte de propaganda independentista mitjan?ant expressions de rebuig al Rei i altres autoritats de l'Estat, sense que les autoritats de la Generalitat fessin cap mena de gest per impedir-ho. Estaven preparant el cop del 6 i el 7 de setembre i calia escalfar l'ambient, tot estava subordinat a aquest fi, fins i tot aprofitar aquests fets luctuosos perqu¨¨ les televisions del m¨®n mostressin alguna cosa tan irreal com l'opressi¨® del poble de Catalunya i la seva rebel¡¤li¨® contra els representants del poble opressor. Veurem qu¨¨ passa aquest any, esperem que la commemoraci¨® es desenvolupi d'acord amb les raons que la motiven.

En tercer lloc, una consideraci¨® de m¨¦s rellev¨¤ncia: en quina mesura aquests atemptats s¨®n el fruit de la tensi¨® entre religions i cultures resultat de la immigraci¨®. En aquest sentit, l'error principal i el m¨¦s greu consisteix a pensar que tot musulm¨¤, sigui quin sigui el seu origen, ¨¦s un potencial terrorista contra el m¨®n cristi¨¤ i que la font d'inspiraci¨® del terrorisme ¨¦s la doctrina de Mahoma. Pensant aix¨ª, demostrem que no coneixem l'Alcor¨¤ i ignorem les dades de la realitat. Segons l'Observatori Internacional d'Estats sobre Terrorisme (OIET), la immensa majoria dels actes terroristes d'arrel isl¨¤mica es produeixen en pa?sos on no predomina la cultura occidental cristiana. Aix¨ª ho testifiquen les xifres d'aquests set primers mesos del 2018. Els 912 atemptats de signe gihadista, que han causat 5.127 morts, es distribueixen aix¨ª: ?sia (6), l'?frica negra (12), l'Orient Mitj¨¤ i el Nord d'?frica (9) i Europa (3, a Fran?a, B¨¨lgica i R¨²ssia).

No es tracta, per tant, d'una lluita entre musulmans i cristians. Hem d'oblidar la imatge del musulm¨¤ violent a causa de la seva religi¨®: l'arrel d'aquest terrorisme homicida ¨¦s el fanatisme, substituir la ra¨® pel sentiment, la idea per la creen?a. Aix¨ª ho ha afirmat Enrique Echebur¨²a, catedr¨¤tic de Psicologia, en un?article excel¡¤lent publicat a EL PA?S el passat dia 14 d'agost: ¡°M¨¦s enll¨¤ d'altres explicacions socials, pol¨ªtiques i econ¨°miques, des del punt de vista psicol¨°gic el terrorisme est¨¤ vinculat al fanatisme, que ¨¦s una actitud caracteritzada per una adhesi¨® intolerant a uns ideals (pol¨ªtics, ¨¨tnics o religiosos) i que pot portar a conductes destructives. En les persones fan¨¤tiques hi ha una amalgama de components afectius (l'exaltaci¨®), cognitius (el valor absolut de les creences) i comportamentals (l'acci¨® violenta contra els suposats culpables). El predomini de la convicci¨® emocional sobre la coher¨¨ncia racional ¨Cles idees s¨®n discutibles; les creences, no¨C porta a l'ofuscaci¨® de la consci¨¨ncia. Els fan¨¤tics, que creuen que estan en possessi¨® de la veritat, carreguen el seu pensament d'odi per compensar la seva falta de racionalitat. El fanatisme suposa un estalvi d'energia psicol¨°gica perqu¨¨ no requereix de cap treball intel¡¤lectual (no es q¨¹estionen les idees), elimina la incertesa, ofereix seguretat i proporciona el suport emocional del grup¡±.

I afegeix Echebur¨²a: ¡°Els fan¨¤tics necessiten la pres¨¨ncia d'un enemic extern, al qual atribueixen totes les seves frustracions, com a factor fonamental per conformar una identitat pr¨°pia i generar una cohesi¨® grupal. Aquest ¨¦s el caldo de cultiu en el qual germinen les llavors de l'odi, que poden conduir a la revenja i a la viol¨¨ncia. El grup genera aix¨ª mateix un contagi emocional. Aix¨ª, els seus membres tenen m¨¦s tend¨¨ncia a prendre decisions arriscades perqu¨¨ el risc es percep com a compartit i, per tant, menys amena?ador¡±.

Llegiu l'article. Permet tamb¨¦ entendre situacions m¨¦s properes.