Dispareu al manter!

?s la hist¨°ria de sempre. En les situacions de crisi, el m¨¦s f¨¤cil, tant per als poders com per a les majories socials, ¨¦s dirigir el focus acusador als sectors m¨¦s fr¨¤gils de la societat, que han de veure com als abusos que pateixen s¡¯hi afegeix el d¡¯apar¨¨ixer com a responsables del mateix desordre social del qual s¨®n alhora v¨ªctimes i producte. En una ciutat com Barcelona, maltractada per la massificaci¨® tur¨ªstica, per l¡¯encariment de tot, pel soroll i la contaminaci¨®, per la inaccessibilitat de l¡¯habitatge¡­, sembla ser que un dels nostres grans problemes ¨¦s el dels venedors ambulants i la seva escandalosa manera de guanyar-se la vida. Evocant el primer llargmetratge de Fran?ois Truffaut ¨CTirez sur le pianiste! (Dispareu al pianista)¨C, podr¨ªem dir que la consigna urgent en aquests moments ¨¦s ¡°dispareu al manter!¡±. El manter ¨¦s, en efecte, el blanc perfecte.

Per¨°, de qui ¨¦s el ¡°problema dels manters¡±? Dels barcelonins no, almenys segons el que indica l¡¯¨²ltim bar¨°metre de l¡¯Ajuntament de Barcelona, publicat al juny, en qu¨¨ l¡¯assumpte ni s¡¯esmenta entre les inquietuds dels enquestats. L¡¯incident de fa uns dies a la pla?a de Catalunya entre uns venedors i un turista americ¨¤, del qual nom¨¦s ha circulat una versi¨®, ha portat a presentar la venda il¡¤legal com un perill per a la ind¨²stria tur¨ªstica. Per¨° la veritat ¨¦s que en les enquestes de satisfacci¨® dels visitants tampoc apareix la q¨¹esti¨®. En la publicada pel mateix Ajuntament al desembre, els turistes es queixen dels preus i, sobretot, la pres¨¨ncia que els incomoda per sobre de qualsevol altra no ¨¦s la dels manters, sin¨® la dels turistes. El mateix passa en les opinions que apareixen a Tripadvisor. Cap queixa sobre els venedors ambulants i, en canvi, una pila sobre els carteristes, el soroll, la brut¨ªcia, fins i tot el nacionalisme¡­, per¨°, per sobre de tot, la saturaci¨® que ells mateixos provoquen. Conclusi¨®: el principal enemic de la ind¨²stria tur¨ªstica ¨¦s la mateixa ind¨²stria tur¨ªstica i la seva cobd¨ªcia.

En el que cal donar-los la ra¨® als preocupats per l¡¯assumpte manter ¨¦s que la seva pres¨¨ncia ¨¦s inacceptable a l¡¯espai p¨²blic. Un venedor senegal¨¨s sense llic¨¨ncia no pot ser aqu¨ª, a la vista de tothom, fent evident que existeix la mis¨¨ria. L¡¯espai p¨²blic no ¨¦s per a ell, ja que l¡¯espai p¨²blic ha de romandre ordenat, previsible, desconflictivitzat, sense sobresalts, sense lletjor. Del seu bon estat de revista dep¨¨n aquest altre mercat en qu¨¨ es compren i venen ciutats. I encara m¨¦s si l¡¯espai p¨²blic ¨¦s proclamat ¡°de qualitat¡±. El manter no ¨¦s ¡°de qualitat¡±, d¡¯aqu¨ª ve la urg¨¨ncia d¡¯excloure¡¯l. El lloc del manter no ¨¦s el quim¨¨ric ¡°espai p¨²blic¡±; el seu lloc ¨¦s el carrer, aquest escenari on acaba emergint tot el que conforma la societat, el que ¨¦s bo i dolent, meravell¨®s i arbitrari; tamb¨¦ la pobresa. El manter encarna la veritat del carrer davant de la mentida d¡¯un espai p¨²blic que, per cert, no existeix, perqu¨¨ tot ha estat privatitzat.

Deixarem de banda el que t¨¦ de sarc¨¤stic que ens s¨¤piga tan greu que s¡¯ofeguin immigrants al mar i que, si no s¡¯ofeguen i aconsegueixen arribar a terra, ens dediquem a perseguir-los despr¨¦s d¡¯haver-los criminalitzat. ?s evident que, d¡¯una manera o altra, s¡¯est¨¤ d¡¯acord que sobreviure no ¨¦s el seu fort.

Alternatives? Descartarem la soluci¨® policial, que ja li va costar la vida a un venedor a Salou el 2015. D¡¯entrada, com va proposar al Congr¨¦s Units Podem arran dels incidents a Lavapi¨¦s aquest mes de mar?, despenalitzar el top manta. Despr¨¦s, garantir a aquestes persones el dret a viure legalment, perqu¨¨ com pot ser que la vida sigui il¡¤legal? El pas seg¨¹ent seria recon¨¨ixer que s¨®n el que s¨®n i volen ser: treballadors, i que, com a tals, tenen la necessitat de treballar i fer-ho de manera justa i, per descomptat, protegida. I, com que ¨¦s una necessitat, autom¨¤ticament s¡¯hauria de constituir en dret garantit pels Governs. En definitiva, es tracta d¡¯assumir i portar a les seves ¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies aquestes dues premisses incontestables, a les quals qualsevol mesura destinada als anomenats manters s¡¯hauria de cenyir: que s¨®n persones i que s¨®n treballadors. Com nosaltres.