Enginyeria i Economia, uns nous i in¨¨dits estudis universitaris

Imagineu-vos uns dirigents amb molta experi¨¨ncia, al capdavant d¡¯empreses amb un gran volum de negoci, en part resultat de la seva activitat fora d¡¯Espanya. Unes empreses amb un creixement sostingut i amb la necessitat de donar feina a un nombre important d¡¯enginyers. Imagineu-vos que aquests dirigents empresarials detecten la necessitat d¡¯incorporar enginyers amb una formaci¨® s¨°lida en mat¨¨ries b¨¤siques ¨Cl¡¯especialitzaci¨® no preocupa, at¨¨s que ¨¦s quelcom de l¡¯etapa dels m¨¤sters i que, millor que ning¨², tamb¨¦ la poden oferir les empreses¨C, uns enginyers que han de ser molt conscients del vessant econ¨°mic i que no poden tenir cap mena d¡¯obstacle en el domini de l¡¯angl¨¨s. Imagineu-vos que aquests dirigents empresarials estan disposats a fer costat a les universitats p¨²bliques per aconseguir que aquest tipus de professionals que el mercat necessita es pugui generar al nostre medi. Imagineu-vos que estan disposats a fer costat a les universitats p¨²bliques per la senzilla i gens trivial ra¨® de disposar de professionals amb t¨ªtols oficials, directament homologables amb els t¨ªtols que expedeixen les millors universitats europees. Doncs res de tot aix¨° cal imaginar-s'ho, ja que avui ¨¦s una realitat.

Acaba de passar gr¨¤cies a una col¡¤laboraci¨® in¨¨dita entre la iniciativa privada i dues universitats p¨²bliques: la Universitat Polit¨¨cnica de Catalunya (UPC) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF). Efectivament, el proper curs acad¨¨mic comen?ar¨¤ a Barcelona un nou grau anomenat oficialment Tecnologies Industrials i An¨¤lisi Econ¨°mica (Industrial Engineering and Economic Analysis), un primer curs amb 40 alumnes, uns estudiants que iniciaran el grau amb una nota de tall de 12,1, una nota entre les vint primeres m¨¦s altes d¡¯enguany i que tenen els dobles graus de F¨ªsica i Matem¨¤tiques i la majoria de carreres de Medicina amb una alt¨ªssima demanda. Una nota de tall, bona not¨ªcia, expressiva de l¡¯inter¨¨s que ha despertat d¡¯entrada la proposta entre els joves que comen?aran estudis universitaris a Catalunya.

S¨®n molts els elements que conv¨¦ destacar d¡¯aquesta iniciativa publicoprivada, per¨° n¡¯assenyalaria tres. Primerament, que ¨¦s un model que preserva la igualtat d¡¯oportunitats, no nom¨¦s s¨®n els t¨ªtols sin¨® tamb¨¦ ho ¨¦s la matr¨ªcula, que surt a preu p¨²blic. Aix¨ª doncs, els estudiants seleccionats seran els millors d¡¯entre els que ho han demanat, independentment de la seva proced¨¨ncia social. En segon lloc, quelcom in¨¨dit per a les universitats ¨Cen aquests temps de lamentables limitacions¨C, en el sentit que el risc financer ser¨¤ inexistent, at¨¨s que rebran un suport econ¨°mic sostingut del sector privat, disposat a finan?ar els costos totals del grau. I, en tercer lloc, el fet que l¡¯ensenyament ser¨¤ ¨ªntegrament en angl¨¨s, com passa en altres ¨Cben pocs¨C graus que tamb¨¦ s¡¯imparteixen a Catalunya.

No ha estat senzill arribar a aquesta fita, que tot just ¨¦s un inici. El projecte ha hagut de passar per un proc¨¦s labori¨®s de comprensi¨® per part de la comunitat universit¨¤ria, per¨° que finalment ha tingut ¨¨xit, gr¨¤cies al lideratge dels rectors Enric Fossas, Jaume Casals i Francesc Torres. La Generalitat ha fet sempre costat per tal que el projecte acab¨¦s amb format oficial i, tant o m¨¦s important, el sector privat, que ¨¦s el que fa la demanda, ha anat aclarint els seus recels mentre s¡¯ha disposat a finan?ar-lo.

La cooperaci¨® publicoprivada es fa des de la fundaci¨® BEST (Barcelona Education for Science and Technologies), entitat privada que presideix l¡¯enginyer Joaquim Coello i que representa els interessos de les empreses i canalitza el finan?ament a les universitats. BEST l¡¯han creat les associacions Barcelona Global i FemCat, hi participen la UPC i la UPF i ara s¡¯hi estan incorporant les empreses compromeses.

Queden serrells pendents. Cal formalitzar una relaci¨® estable amb una tercera universitat europea, cal obtenir m¨¦s recursos per poder donar beques als estudiants (ning¨² no pot quedar fora per manca de recursos), per¨° si s¡¯ha arribat fins ac¨ª, la resta es preveu m¨¦s senzilla. El gran atractiu ¨¦s que s¡¯est¨¤ assajant una cooperaci¨® publicoprivada in¨¨dita que es podr¨¤ fer extensible a altres demandes raonades del mercat.

Jordi Cam¨ª ¨¦s catedr¨¤tic a la Universitat Pompeu Fabra i vocal de la Fundaci¨® BEST.