La can?¨® de l¡¯estiu

¡°Es considera que la can?¨® de l'estiu est¨¤ pensada per guanyar diners sense necessitat d'apel¡¤lar a la qualitat. S¨®n prejudicis¡±, deia ?lvaro Soler en aquestes p¨¤gines fa uns dies. Aquest barcelon¨ª que encadena ¨¨xits llatins fent moure La cintura afegia que ¡°es poden fer bones can?ons comercials que expliquin alguna cosa¡±. Exactament el mateix que replicaven els grups i cantants dels setanta i vuitanta del segle passat quan els seus triomfs estivals eren titllats d'horteres per part d'aquells esnobs que predicaven un fals rigor embolicat en c¨ªniques transcend¨¨ncies existencials.

La realitat, no obstant aix¨°, produ?a preludis aznaristes, ja que cap d'ells deixava de taral¡¤larejar en la intimitat aquelles melodies enganxoses que tant fustigaven en p¨²blic. Han passat els anys i no hi ha cap festa major que valgui la pena que no les inclogui en el repertori de la seva orquestra, o dj que es postuli que no barregi alguna d'aquelles tornades amb la seva insistent matraca punxada a for?a de decibels. Aix¨ª, el que van ser pecats de joventut per a alguns s'han reconvertit en la banda sonora de moltes vides reconquistades pel ritme de la nit canicular. Quan tots els gats s¨®n negres.

La difer¨¨ncia entre aquella doble dimensi¨® i l'actual ¨¦s que ara els ¨¨xits populars, no en saben d¡¯estacions, es pretenen transversals, no s¨®n necess¨¤riament musicals, es treballa amb insist¨¨ncia i assidu?tat en el que ¨¦s enganx¨®s i van a la recerca incessant de repercussi¨®, quan no de notorietat, a trav¨¦s de les xarxes socials. El nostre dest¨ª habitual.

Ni tan sols les informatives serps d'estiu han sobreviscut els temps convulsos que superem perillosament perqu¨¨ l'actualitat no descansa. L'acc¨¦s immediat a les not¨ªcies de qualsevol rac¨® del m¨®n copeja les vacances i les seves conseq¨¹¨¨ncies ens alteren el descans. Terratr¨¨mols en escenaris ex¨°tics i ponts caiguts en ciutats properes se solapen amb provocacions de l¨ªders tan indesitjables com aplaudits per milions de votants. Insofribles onades de calor amb desenes de v¨ªctimes se sumen als m¨²ltiples cad¨¤vers estesos sobre l'asfalt fos pel sol. La inseguretat augmenta i la viol¨¨ncia de g¨¨nere es mant¨¦. El masclisme del reggaeton contrasta amb la den¨²ncia del sexisme. Els migrants no cessen perqu¨¨ l'oportunitat de la seva vida va molt m¨¦s enll¨¤ que les pol¨ªtiques que pretenen usurpar-los el futur. Tensions internacionals motivades per raons pol¨ªtiques dom¨¨stiques perverses posen en risc estabilitats econ¨°miques mundials. I nosaltres, asseguts al pati de butaques, observem la representaci¨® mentre ens enredem en discussions m¨¦s o menys banals perqu¨¨, en el fons, vam seguir pensant que aquestes melodies no s¨®n per a l'estiu, aquesta estaci¨® convertida en l'avantsala de la tardor. Quan arribar¨¤ l'agitaci¨® de les nostres il¡¤lusions i el c¨¤stig dels nostres desassossecs.

Fa anys que la pol¨ªtica ja no tanca per vacances. A l'agost els portaveus de gu¨¤rdia pugnen per fer-se sentir i vetllen per fer-se notar. I com que les seves aportacions disten de ser interessants, converteixen les seves reflexions en pron¨°stics i suavitzen les seves amenaces en previsions. I com si de recriminar la nostra necessitat de dist¨¤ncia i distensi¨® es tract¨¦s, ens adverteixen que no hi ha descans que valgui davant la provocaci¨® que ens espera. A Catalunya especialment.

Superada l'etapa en la qual els proleg¨°mens de la Diada es convertien en punt d'arrencada de la tensi¨® pol¨ªtica, hem entrat en un altre estadi: aquell en el qual la reivindicaci¨® pol¨ªtica provoca tensi¨® social. La commemoraci¨® del primer aniversari de la terrible massacre gihadista ho ha posat de manifest. Han estat m¨¦s les veus ciutadanes que han demanat seny als pol¨ªtics, comen?ant per les fam¨ªlies de les v¨ªctimes, que pol¨ªtics que han sabut guardar les formes. Fins i tot els qui ho han aparentat per davant, movien els fils per darrere per no perdre l'oportunitat de fer valer la seva posici¨® davant els seus fidels. Perqu¨¨ d'aix¨° es tracta. D'encoratjar els incondicionals a costa d¡¯incitar els distants. No s¨®n temps per a ells. Al contrari. Se'ls provoca perqu¨¨ es posicionin d'una vegada com si la racionalitat no pogu¨¦s conviure amb l'emoci¨®. Com si el seny hagu¨¦s de sucumbir davant la bogeria. Qualsevol bogeria.

Diuen que la propera ser¨¤ una altra de les tardors determinants de la nostra vida. Encara que uns ho pronostiquin en sentit contrari als altres. De motius, no en faltaran. El calendari s'ha omplert de dates a recordar i accions a reivindicar. En aix¨° s'ha convertit la nostra can?¨® de l'estiu. A repetir, com si d'una tornada estival es tract¨¦s, el que voldr¨ªem que fos el nostre tr¨¤nsit cap a l'hivern. Aquell moment en el qual, com canta Ornella Vanoni, la neu ho cobrir¨¤ tot. O no.