La inacci¨® legislativa marca els primers 100 dies de Torra

Quan Quim Torra va acceptar liderar la Generalitat, fa 100 dies, es va autonomenar "president vicari", triat per la impossibilitat judicial d'investir Carles Puigdemont. Des de llavors, no ha deixat aquest rol i mant¨¦ com a prioritat en la seva agenda la den¨²ncia de la situaci¨® dels pol¨ªtics catalans en pres¨® preventiva. Aix¨° s'ha tradu?t en una par¨¤lisi en la gesti¨®. En aquests 100 dies, el Govern de Quim Torra nom¨¦s ha enviat al Parlament catal¨¤ quatre projectes de llei que, a m¨¦s a m¨¦s, havien estat iniciativa del legislatiu auton¨°mic anterior i que es trobaven paralitzats per l'article 155.

El president arriba, dissabte vinent, a la fita dels primers tres mesos de Govern amb l'ombra (autoimposada) del seu antecessor marcant-li l'agenda abans des d'Alemanya i ara des de Waterloo. "El dia m¨¦s feli? de la meva presid¨¨ncia ser¨¤ quan puguem restituir Puigdemont i els consellers", va assegurar Torra en una de les seves primeres intervencions despr¨¦s de ser investit en segona volta, gr¨¤cies a l'abstenci¨® de la CUP i despr¨¦s de cinc mesos de les eleccions del 21-D. Fins avui, Torra segueix sense ocupar el despatx de Puigdemont, oficialment en obres. Treballa en una altra depend¨¨ncia del Palau de la Generalitat. L'ha anat a visitar pr¨¤cticament una vegada al mes i mantenen un fluid contacte telem¨¤tic.

Mentrestant, la vida legislativa a Catalunya est¨¤ sota m¨ªnims tant a l'executiu com en el legislatiu. El Govern nom¨¦s ha enviat al Parlament quatre projectes de llei que, a m¨¦s, s'arrossegaven de la legislatura anterior, que van ser paralitzats per l'article 155 i que el Govern de Torra s'ha limitat a desencallar. Un versa les condicions per als contractes d'atenci¨® a les persones; un altre crea l'Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica; el tercer ¨¦s Llei Vin¨ªcola de Catalunya i la cambra modificava el codi civil catal¨¤ per facilitar que persones amb problemes sensorials puguin testar.

El Parlament, per la seva banda, nom¨¦s ha aprovat dues lleis: la reforma de la llei de Presid¨¨ncia per permetre la investidura telem¨¤tica i una modificaci¨® normativa universit¨¤ria per ampliar la morat¨°ria amb la finalitat de certificar el coneixement d'una segona llengua. A m¨¦s, el Govern de Torra va aprovar un pol¨¨mic decret sobre la comercialitzaci¨® de llet crua i tamb¨¦ va donar llum verda, a trav¨¦s d'un decret llei, a la nova empresa p¨²blica que s'encarregar¨¤ de revertir la privatitzaci¨® de l'empresa Aig¨¹es Ter-Llobregat (ATLL), despr¨¦s que el Tribunal Suprem anul¡¤l¨¦s la seva concessi¨®. Aquesta ¨²ltima operaci¨® va tenir el suport del PSC i no de la CUP, que es va abstenir malgrat que havia posat aquesta condici¨® per votar Puigdemont en la passada legislatura. Un preludi del que pot ser la tramitaci¨® del pressupost. Puigdemont va arribar als 100 dies del seu mandat, el 2016, amb el pla de Govern enllestit. Va ser just abans d'anar a Madrid per reunir-se amb el llavors president del Govern, Mariano Rajoy. Sota el bra? portava la llista de 46 punts de reivindicacions catalanes que, ara, s¨®n el punt de partida per al di¨¤leg incert iniciat entre el Govern de Pedro S¨¢nchez i la Generalitat. Llavors i ara, el punt sobre l'autodeterminaci¨® separa de manera abismal totes dues parts.

El Govern de Torra va trigar a arrancar. Els consellers van prendre possessi¨® 14 dies despr¨¦s del president, despr¨¦s dels intents ¡ªfrustrats per Rajoy¡ª de restituir els exconsellers a la pres¨® preventiva per rebel¡¤li¨® i malversaci¨®. L'aturada estival ha condicionat que el full de ruta encara estigui en la cuina del departament que lidera Elsa Artadi, veritable poder del Palau. Nom¨¦s es coneixen quatre l¨ªnies en forma d'esl¨°gans publicitaris: "Un pa¨ªs cohesionat", "una economia pr¨°spera", "una Catalunya oberta al m¨®n" i "una societat enfortida democr¨¤ticament i lliure".

Legislatura llarga o curta

Torra, com el Parlament, no iniciar¨¤ formalment el curs pol¨ªtic fins a l'octubre, amb el debat de pol¨ªtica general i una confer¨¨ncia en la qual s'espera que traci el full de ruta de l'independentisme. La tardor es preveu calenta, comen?ant per l'aniversari del refer¨¨ndum de l'1 d'octubre, declarat il¡¤legal pel Tribunal Constitucional, i el previsible comen?ament del judici als l¨ªders independentistes. A partir del 27 d'octubre, a m¨¦s, Torra pot utilitzar la seva potestat per convocar unes noves eleccions.

La possibilitat d'un avan?ament electoral ha generat l'en¨¨sima topada entre Junts per Catalunya i Esquerra. Els republicans volen una legislatura llarga que permeti prendre aire a les estressades files independentistes. Torra adverteix que, si no hi ha Pressupostos, el Govern hauria de caure. El president calcula que a la fi de tardor pot haver-hi un clima propici per als seus interessos electorals.

Els socis de Govern defensen estrat¨¨gies molt diferents sobre el full de ruta independentista i del mateix executiu. El xoc va tenir la seva m¨¤xima expressi¨® en la baralla entre tots dos grups al Parlament sobre com aplicar la decisi¨® del jutge Pablo Llarena de suspendre als diputats presos o fugits. La llista del president volia un tracte diferenciat per Puigdemont, mentre que ERC creu que aix¨° implicaria que hi hagu¨¦s diputats de primera i de segona. La falta d'un acord ha derivat en la par¨¤lisi de la Cambra catalana, amb la suspensi¨® de dos plens i una oposici¨® que lamenta el "segrest" del Parlament per part dels independentistes.

La moci¨® de censura del PSOE al Govern de Rajoy va agafar per sorpresa l'Executiu de Torra. De fet, Puigdemont s'oposava a permetre la presid¨¨ncia de S¨¢nchez, amb una proposta de di¨¤leg per Catalunya, doncs alterava el seu plantejament d'enfrontament directe amb l'Estat. Torra es va entrevistar amb S¨¢nchez a la Moncloa i va posar fi a anys de no relaci¨®.