Adoctrinament banal

Al juliol el S¨ªndic de Greuges va publicar un informe per refutar que a les escoles catalanes es faci adoctrinament. L¡¯informe transmet una certa sensaci¨® de precipitaci¨®, fruit sens dubte de l¡¯oportunisme pol¨ªtic. Entre altres coses, no utilitza bibliografia sobre el tema de l¡¯adoctrinament escolar, m¨¦s enll¨¤ d¡¯una rec¨°ndita Teor¨ªa de la educaci¨®n publicada per la UNED fa 24 anys, a partir de la qual el S¨ªndic se sent autoritzat per afirmar que ¡°hi ha un cert consens en la comunitat cient¨ªfica¡± sobre les caracter¨ªstiques que han de conc¨®rrer perqu¨¨ una acci¨® es consideri adoctrinament.

Amb aquestes caracter¨ªstiques al capdavant, entre les quals hi ha la imposici¨® dels continguts adoctrinadors ¡°amb coacci¨® o viol¨¨ncia impl¨ªcita o expl¨ªcita, simb¨°lica o f¨ªsica¡±, l¡¯informe resulta una mica previsible. A les escoles catalanes no hi ha adoctrinament hardcore: no s¡¯obliga els alumnes a hissar estelades, ni se¡¯ls for?a a cantar Els segadors amb la m¨¤ al?ada mostrant quatre dits o sobre el cor. En les classes no s¡¯imparteixen assignatures comparables a la Formaci¨®n del Esp¨ªritu Nacional, ni es commina els alumnes a recitar els preceptes de cap catecisme independentista. En aquesta l¨ªnia, ¨¦s cert que el tractament dels fets del mes d¡¯octubre del 2017 a les aules catalanes ¨Camb alguna excepci¨® que el mateix S¨ªndic assenyala¨C no va constituir una veritable operaci¨® d¡¯adoctrinament.

Malgrat la seva previsibilitat, l¡¯informe del S¨ªndic cont¨¦ algunes reflexions interessants. El S¨ªndic reconeix que hist¨°ricament l¡¯escola ha estat un dels instruments fonamentals de construcci¨® nacional i que a trav¨¦s dels continguts curriculars ha incidit i incideix, directament o indirectament, en la construcci¨® de la identitat nacional de les persones. En aquest sentit, diu el S¨ªndic, ¡°cal valorar fins a quin punt el curr¨ªculum escolar promou determinats processos d¡¯identificaci¨® nacional¡±.

En aquest assumpte el S¨ªndic es dona per satisfet desacreditant un informe gens rigor¨®s perpetrat pel fosc sindicat AMES (Acci¨® per a la Millora de l¡¯Ensenyament Secundari) sobre llibres de text de 5¨¨ i 6¨¨ de prim¨¤ria. Per¨° la veritat ¨¦s que si el S¨ªndic es propos¨¦s investigar a fons la q¨¹esti¨® li sortiria un altre informe previsible. Amb la mateixa rotunditat amb qu¨¨ es pot afirmar que l¡¯escola catalana no adoctrina en el sentit fort del terme, es pot sostenir que l¡¯escola catalana incideix en la formaci¨® d¡¯identitat nacional de les persones.

Aquesta q¨¹esti¨® es va resoldre en una tesi doctoral del 1996, que analitzava la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica escolar en els anys dol?os del pujolisme (1984-1995). El seu autor es proposava ¡°esclarir si la pol¨ªtica ling¨¹¨ªstica en l¡¯ensenyament obligatori, que ha consistit a promoure activament i maximitzar la pres¨¨ncia i l¡¯¨²s de la llengua catalana a l¡¯escola, i que ha estat dissenyada i implementada per una for?a pol¨ªtica nacionalista catalana [¨¦s a dir, CiU], ha comportat la creaci¨® d¡¯un electorat amb una consci¨¨ncia nacional catalana m¨¦s forta i, com a conseq¨¹¨¨ncia, quan voten [els joves de Catalunya], ho fan, sobretot, per CiU i ERC¡±. Formulat en termes d¡¯hip¨°tesi es tractava de comprovar si els joves de l¡¯¡°escola catalana¡±, a m¨¦s de tenir una compet¨¨ncia ling¨¹¨ªstica en catal¨¤ m¨¦s alta, ¡°tamb¨¦ se senten m¨¦s catalans que espanyols; se situen en l¡¯eix nacional en posicions m¨¦s properes al pol de m¨¤xim nacionalisme catal¨¤; tenen un comportament electoral diferent, i quan voten ho fan en una proporci¨® m¨¦s elevada que la resta de ciutadans a favor de les opcions nacionalistes catalanes¡±.

Si la pregunta d¡¯investigaci¨® era clara, la resposta tamb¨¦ ho va ser. ¡°Es pot afirmar que la socialitzaci¨® pol¨ªtica que han sofert els m¨¦s joves els ha portat a incrementar el coneixement i el domini de la llengua catalana, a sentir-se m¨¦s catalans, a situar-se en posicions m¨¦s nacionalistes catalanes i a votar sobretot als partits nacionalistes catalans¡±. I enmig d¡¯una conclusi¨® tan palm¨¤ria, una veritat com un temple, aqu¨ª i arreu: el proc¨¦s de socialitzaci¨® pol¨ªtica ¡°¨¦s susceptible de ser modulat per les autoritats pol¨ªtiques a partir del sistema educatiu¡±.

(Un detall que faltava ¨¦s l¡¯autor d¡¯aquesta tesi. La veritat ¨¦s que no t¨¦ relaci¨® amb la FAES, amb Jos¨¦ Ignacio Wert, ni amb Societat Civil Catalana: es tracta de Jordi Argelaguet, exmilitant d¡¯ERC que va recalar a CDC i avui gaudeix d¡¯una plaent sinecura ¨Camb previngut silenci durant el 155¨C al Centre d¡¯Estudis d¡¯Opini¨®, un altre ens amb qu¨¨ les autoritats pol¨ªtiques modulen tot el que poden.)

Albert Branchadell ¨¦s professor de la Facultat de Traducci¨® i Intepretaci¨® de la UAB.