El PSOE assumeix l¡¯anul¡¤laci¨® dels judicis franquistes que demanen els seus socis catalans
Lastra, portaveu socialista, assegura que aquestes anul¡¤lacions s'aprovaran ben aviat
El Govern de S¨¢nchez i el PSOE estan disposats no nom¨¦s a exhumar les restes del dictador Francisco Franco, sin¨® tamb¨¦ a desenvolupar altres exig¨¨ncies hist¨°riques de les v¨ªctimes del franquisme, com l'anul¡¤laci¨® dels judicis de la dictadura. ERC i el PDeCAT han aprofitat el debat sobre el decret llei que permetr¨¤ l'exhumaci¨® per exigir l'anul¡¤laci¨® d'aquestes sent¨¨ncies, una mesura que havien rebutjat anteriors governs socialistes. Adriana Lastra, portaveu del PSOE, assegura que aquestes anul¡¤lacions s'aprovaran ben aviat. Hi ha diverses alternatives parlament¨¤ries per fer-ho.
El Govern socialista nom¨¦s t¨¦ 84 diputats, molts menys dels 169 que tenia Jos¨¦ Luis Rodr¨ªguez Zapatero quan va tirar endavant la Llei de Mem¨°ria Hist¨°rica, que va marcar una fita en for?ar el canvi de nom de centenars de carrers i places que homenatjaven el franquisme, la retirada de plaques, i la concessi¨® d'ajudes importants a les associacions que es dediquen a buscar els desapareguts espanyols. Per¨° amb aquests 84 escons, sumats al suport dels socis que van votar a favor de la moci¨® de censura, pret¨¦n arribar molt m¨¦s lluny que Zapatero. No nom¨¦s est¨¤ decidit a exhumar les restes de Franco ¡ªel decret llei s'aprova dem¨¤ divendres¡ª,?sin¨® que est¨¤ disposat a desenvolupar una nova Llei de Mem¨°ria Hist¨°rica m¨¦s ambiciosa, que inclogui mesures simb¨°liques importants, com l'anul¡¤laci¨® dels judicis franquistes.
Sempre que s'havia intentat amb algun cas concret, com el de Salvador Puig Antich, Juli¨¢n Grimau o Llu¨ªs Companys, la Sala Militar del Tribunal Suprem havia rebutjat anul¡¤lar les sent¨¨ncies perqu¨¨ considera que s'atenien a la legalitat vigent en aquell moment. El Govern de Zapatero va sentenciar en la llei de mem¨°ria la il¡¤legitimitat d'aquests tribunals militars que van fer els judicis sumar¨ªssims, per¨° no va anul¡¤lar les sent¨¨ncies per por de provocar ¡°inseguretat jur¨ªdica¡±. Ara el PSOE s¨ª que sembla disposat a arribar m¨¦s lluny i ha respost afirmativament a la petici¨® que li fan especialment els seus socis catalans d'ERC i el PDeCAT perqu¨¨ anul¡¤li sent¨¨ncies com la de Companys, president de la Generalitat assassinat el 1940 despr¨¦s de ser detingut per la Gestapo a Fran?a.
¡°Si el Govern del PSOE vol el suport d'ERC per exhumar Franco s'ha de comprometre a anul¡¤lar la sent¨¨ncia al president Companys, s¨ªmbol de milers de catalans i espanyols afusellats. Fer el que el 2004 van dir que farien i despr¨¦s s'hi van negar. Mantindrem la nostra coher¨¨ncia¡±, ha reclamat Joan Tard¨¤, portaveu d'ERC. Els republicans, que encara no han comen?at a negociar amb el PSOE, volen ¡°el comprom¨ªs del Govern que l'anul¡¤laci¨® dels judicis del franquisme es far¨¤ abans de finalitzar la legislatura¡±, assegura Tard¨¤ a EL PA?S.
Ciutadans en rebutja l'anul¡¤laci¨®
El partit d'Albert Rivera rebutja que es declarin nul¡¤les les sent¨¨ncies de la dictadura, entre les quals hi ha les de l'expresident de la Generalitat Llu¨ªs Companys, perqu¨¨ considera aquesta mesura "revisionisme hist¨°ric judicial" i ent¨¦n que la Llei de Mem¨°ria Hist¨°rica ja dona soluci¨® al problema de legitimitat democr¨¤tica d'aquests veredictes. "Fer revisionisme hist¨°ric de sent¨¨ncies judicials no t¨¦ cap sentit", ha subratllat el secretari general del grup parlamentari, Miguel Guti¨¦rrez, en compareixen?a de premsa. "La Llei de Mem¨°ria Hist¨°rica ja donava soluci¨® a aquestes coses¡±, ha afegit.
El PDeCAT tamb¨¦ demana l'anul¡¤laci¨® dels judicis franquistes i una reforma integral de la Llei de Mem¨°ria Hist¨°rica, assenyala a aquest diari el seu portaveu al Parlament, Carles Campuzano. Per¨° de moment no ho condiciona al vot del decret, al qual en cap cas la formaci¨® s'oposar¨¤, tot i que mant¨¦ converses amb els socialistes.
El soci principal del Govern espanyol, Units Podem, ha anat m¨¦s lluny plantejant una revisi¨® de la Llei d'Amnistia, tot i que assegura que avalar¨¤ qualsevol mesura que aprofundeixi en la mem¨°ria hist¨°rica. Ione Belarra, portaveu adjunta del grup parlamentari, ha declarat a La Sexta: ¡°No pot ser que no s'hagin jutjat els crims del franquisme i que la Llei d'Amnistia s'hagi convertit en una llei de punt final¡±.
El PSOE garantir¨¤ a ERC i el PDeCAT la seva intenci¨® de fer aquesta reforma de manera immediata per aconseguir el seu suport al decret d'exhumaci¨® de les restes de Franco. Hi ha dues vies parlament¨¤ries per aconseguir aquesta anul¡¤laci¨®. Una, aconseguir que la Mesa del Congr¨¦s, controlada pel PP i Ciutadans, desbloquegi una proposici¨® de llei del PDeCAT presa en consideraci¨® el novembre del 2017 amb el suport del PSOE, Podem, ERC i el PNB, l'abstenci¨® de Ciutadans i el rebuig del PP. Des de llavors la Mesa la bloqueja ampliant el per¨ªode d'esmenes indefinidament.
L'altra ¨¦s que el Govern espanyol compleixi el que va prometre al juliol la ministra de Just¨ªcia, Dolores Delgado, i registri una nova llei de mem¨°ria hist¨°rica m¨¦s ¨¤mplia que inclogui l'anul¡¤laci¨® dels judicis pol¨ªtics del franquisme, la possible il¡¤legalitzaci¨® de la Fundaci¨® Francisco Franco i la garantia que l'Estat assumir¨¤ la recerca dels desapareguts. Amb qualsevol de les dues opcions, Adriana Lastra va assegurar ahir a EL PA?S que l'anul¡¤laci¨® tirar¨¤ endavant i, per tant, hi ha una sintonia total en aquest assumpte amb els grups que van donar suport a la moci¨® de censura.
Alguns dels casos m¨¦s importants
Llu¨ªs Companys. L'expresident de la Generalitat de Catalunya va ser detingut a Fran?a per la Gestapo l'agost del 1940, i posteriorment executat despr¨¦s de ser condemnat a mort en un consell de guerra sumar¨ªssim a Espanya.
Miguel Hern¨¢ndez. El poeta va ser condemnat a mort com a autor d'un delicte d'adhesi¨® a la rebel¡¤li¨® el 1940 per un consell de guerra, pena despr¨¦s commutada per la de 30 anys de reclusi¨®. Miguel Hern¨¢ndez va morir a la pres¨® el 1942.
Juli¨¢n Grimau. El dirigent comunista va ser l'¨²ltim executat pel franquisme. Un consell de guerra sumar¨ªssim el va condemnar per "rebel¡¤li¨® militar continuada" el 1963, i despr¨¦s va ser afusellat.
Salvador Puig Antich. El jove anarquista va ser l'¨²ltima persona executada a Espanya pel m¨¨tode del garrot vil el 1974, despr¨¦s de ser condemnat a mort per un consell de guerra.
Juli¨¢n Besteiro. Catedr¨¤tic i expresident del PSOE, va ser jutjat per un consell de guerra i condemnat a cadena perp¨¨tua, va morir el setembre del 1940 v¨ªctima d'una infecci¨® pel tracte que va rebre a la pres¨®.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.
