Puigdemont a Laffrey

El 7 de mar? de 1815 a Laffrey, al peu dels Alps francesos, al costat d¡¯un llac, 800 soldats del 5¨¨ regiment d¡¯infanteria de l¡¯ex¨¨rcit del rei Llu¨ªs XVIII barraven el pas cap a Grenoble a un altre ex¨¨rcit, una mica menys quanti¨®s. En la darrera setmana aquest havia recorregut m¨¦s de 200 quil¨°metres des de Canes en el seu cam¨ª cap a Par¨ªs. Davant d¡¯aquest atzucac, les opcions d¡¯arribar-hi eren m¨ªnimes.

De sobte, d¡¯entre les seves files, un home va descavalcar i va fer unes passes cap endavant. ¡°Si no es retira l¡¯arrestarem¡±, el va advertir un oficial reialista. Napole¨®, fugit del seu exili a l¡¯illa d¡¯Elba el 26 de febrer, es va dirigir aleshores als qui s¡¯interposaven en el seu objectiu. ¡°Soldats del 5¨¨, soc el vostre emperador. Reconeixeu-me!¡±. Va avan?ar i, dram¨¤tic, es va descordar la casaca. ¡°Si alg¨² de vosaltres vol matar el seu emperador, soc aqu¨ª!¡±.

Silenci. Vent g¨¨lid. Amb una ¨²nica bala la seva hist¨°ria s¡¯hauria acabat all¨ª. ¡°Visca l¡¯emperador! Llarga vida a l¡¯emperador!¡±, van exclamar unes primeres veus d¡¯entre la infanteria. A continuaci¨® tot el regiment va corejar el seu nom, va oblidar el seu rei i es va unir a l¡¯ex¨¨rcit improvisat de Bonaparte.

Arribar¨¤ un moment, potser a les acaballes de l¡¯hivern o fins i tot abans, en qu¨¨ Carles Puigdemont es trobar¨¤ tamb¨¦ a Laffrey. La seva Crida Nacional haur¨¤ interpel¡¤lat els catalans que l¡¯hagin volgut escoltar, per¨° aquell dia, a trav¨¦s d¡¯un missatge o una videoconfer¨¨ncia, es dirigir¨¤, en particular, als votants (el 5¨¨ regiment) d¡¯ERC. ¡°Soc el vostre president leg¨ªtim, soc el m¨¤xim responsable pol¨ªtic de l¡¯1-O, reconeixeu-me!¡±.

?s probable que aquest moment decideixi el seu futur pol¨ªtic i la sort de la Crida. Decidir¨¤ si aquesta es converteix en all¨° que els seus ide¨°legs pretenen o b¨¦ si es queda en una mera reconversi¨® de l¡¯espai convergent ¡ªl¡¯argument tranquil¡¤litzador, perqu¨¨ significa repetir la hist¨°ria, que suggereixen la majoria d¡¯analistes.

El plantejament de la Crida per a les eleccions ¡ªanticipades catalanes, municipals, europees¡ª m¨¦s que focalitzar-se en la Rep¨²blica com a fi de la independ¨¨ncia ho far¨¤, amb la sent¨¨ncia dels judicis de fons, en el seu vessant de foc purificador de la democr¨¤cia. El moviment i el seu l¨ªder es presentaran com a ariet d¡¯all¨° ¡°nou¡± davant d¡¯all¨° ¡°vell¡± (la monarquia, els partits pol¨ªtics, la vella pol¨ªtica, la just¨ªcia sense bena, i tot el que no agradi, gaireb¨¦ a la carta).

S¡¯ha dit que el proc¨¦s ¨¦s la forma en qu¨¨ s¡¯ha canalitzat la indignaci¨® del 15-M a Catalunya. Si ¨¦s aix¨ª, la Crida ser¨¤ el que Podem va ser per a aquest moviment ciutad¨¤, la marca, tardana en apar¨¨ixer, dels indignats sobiranistes. Mostrant l¡¯Estat com a corcat i antidem¨°crata s¡¯apel¡¤lar¨¤, en primer lloc, al vot pel que molt¨ªssims catalans viuen com un contrasentit ¡ªla pres¨® provisional i el judici¡ª. La Crida es presentar¨¤, per obrir-se m¨¦s enll¨¤ de l¡¯independentisme, com el vot ¡°¨²til¡±, l¡¯¨²nic efectiu, per a un vaitot que esquerdi l¡¯Estat mon¨¤rquic (l¡¯¨²s del discurs del Rei del 3-O ampliar¨¤ la base de votants).

Dos exemples m¨ªnims. ¡°Em retreuen que estic amb la burgesia catalana, que diuen ells, per¨° qu¨¨ volen que faci? Que me¡¯n vagi amb en Pablo Iglesias que no ha fet ni un miserable tuit per jo?¡±, responia el raper Valt¨°nyc fa uns dies. Avui ¨¦s m¨¦s antiestablishment Puigdemont que Iglesias. Segon: un tuit d¡¯una excitada seguidora del president despr¨¦s que un taxista a l¡¯estranger el defin¨ªs com un combatent per la democr¨¤cia que vol canviar Europa.

¡°Aix¨° ja no va d¡¯independ¨¨ncia, sin¨® de democr¨¤cia¡±. El senten, vora el llac, a Laffrey? El gruix del 5¨¨ regiment d¡¯ERC ho tindr¨¤ dif¨ªcil per mantenir el cap fred i contrarestar el discurs emocional, herderi¨¤, que tindr¨¤ lloc en aquell moment. No comparo figures, sin¨® imatges. Avui alguns especialistes sospiten que en el gest de Bonaparte hi havia truc. Un dels seus oficials havia contactat amb hom¨°legs del 5¨¨ per prendre el pols al seu estat d¡¯¨¤nim davant l¡¯aparici¨® de Napole¨®. Fins i tot sembla que els primers visques s¡¯havien acordat. L¡¯autoproclamat emperador tenia gaireb¨¦ la total certesa que no li dispararien. Va ser una teatralitzaci¨®.

S¡¯imaginen uns primers visques al ¡°president leg¨ªtim¡± procedents d¡¯algunes figures d¡¯ERC ¡ªalcaldes, quadres, personatges medi¨¤tics associats al partit¡ª? Esquerra patir¨¤, per¨° tamb¨¦ patiran la CUP i els Comuns per evitar fugues importants de votants cap a la Crida.

A la nostra societat, de futbol i apostes des del sof¨¤, li va el ¡°tot o res¡± i el ¡°foc nou¡±. La temptaci¨® de seguir la indignaci¨® cridaire postjudicial, ¡°per¨° que s¡¯han cregut!¡±, ser¨¤ molt forta. No subestimin el moviment que impulsa Puigdemont. Dotze dies despr¨¦s de Laffrey Napole¨® va entrar aclamat a Par¨ªs. La seva darrera aventura va durar cent dies i va acabar malament, s¨ª, per¨° aquesta ja ¨¦s una altra hist¨°ria.

Joan Esculies ¨¦s escriptor i historiador.