¡°Les grans empreses no s¡¯arrisquen, falta aplicar la investigaci¨®¡±

No ¨¦s f¨¤cil tenir una bona idea per a un negoci i, per b¨¦ que en tinguis una, sovint no n¡¯hi ha prou. Cal coincidir amb un context favorable perqu¨¨ triomfi: una preocupaci¨® social que estimuli el projecte, un model de negoci que atregui el finan?ament, una s¨¨rie de problemes concrets que la idea pot solucionar, un equip motivat per desenvolupar-la... A Patricia Aym¨¤ (Barcelona, 1993) li est¨¤ sortint tot gaireb¨¦ rod¨®.

Aquesta jove graduada en Biotecnologia per la Universitat Aut¨°noma de Barcelona va tenir una bona idea fa un any i mig, mentre preparava el seu treball de final de m¨¤ster. Responia a una preocupaci¨® social cada vegada m¨¦s urgent: hi ha massa residus de pl¨¤stic de petroli al m¨®n, concretament, vuit milions de tones de pl¨¤stic acaben al mar cada any, i el 2050 es calcula que hi haur¨¤ m¨¦s pl¨¤stic que peixos. D¡¯altra banda, la idea tamb¨¦ responia a un problema concret que comparteixen moltes empreses: algunes ind¨²stries tenen un excedent de residu org¨¤nic (un clar exemple ¨¦s la ind¨²stria c¨¤rnia i els purins) i a les empreses els costa m¨¦s diners desfer-se¡¯n. Quin ¨¦s el nexe entre els dos residus, el pl¨¤stic i l¡¯org¨¤nic, i quin ¨¦s la idea que se li va oc¨®rrer a Aym¨¤? Fer de pastor de bacteris.

A Aym¨¤, de no ser biotecn¨°loga, li hagu¨¦s agradat ser meteor¨°loga, perqu¨¨ li apassionen els mapes i les prediccions. Per¨° es va decidir per una altra disciplina, ja que admet que no se li donava gaire b¨¦ la f¨ªsica. Hi ha una altra professi¨® que tamb¨¦ li agrada, encara que ho diu amb la boca petita: la de ser pastora. En certa manera, l¡¯empresa que ha creat, VEnvirotech, i que li ha donat premis, reconeixement i bona acceptaci¨® entre els inversors, t¨¦ una mica de ramaderia a molt petita escala, a l¡¯escala dels bacteris.

El projecte es basa a alimentar bacteris amb residus org¨¤nics, per¨° alhora controlar aquesta alimentaci¨® perqu¨¨ acumulin reserves energ¨¨tiques al seu interior. Aquestes reserves s¨®n uns biopl¨¤stics anomenats PHA, biodegradables i compatibles amb el cos hum¨¤. Aym¨¤ preveu que si s¡¯expand¨ªs el consum de biopl¨¤stics es reduirien dr¨¤sticament els pl¨¤stics d¡¯un sol ¨²s (bosses, packaging, palletes, etc.). ¡°El timing ¨¦s millor impossible¡±, diu Aym¨¤, en refer¨¨ncia al fet que la Comissi¨® Europea est¨¤ comen?ant a legislar amb duresa contra els pl¨¤stics d¡¯un sol ¨²s.

El problema, ¨¦s clar, ¨¦s que ¨¦s molt m¨¦s car produir biopl¨¤stic que pl¨¤stic de petroli. Aconseguir un model de negoci viable va ser el principal repte per Aym¨¤. ¡°Li vam donar la volta. El nostre model de negoci ¨¦s la gesti¨® de residus org¨¤nics de les empreses que ens contracten. La conseq¨¹¨¨ncia ¨¦s la producci¨® de biopl¨¤stic¡±, explica. VEnvirotech col¡¤loca una m¨¤quina a les empreses que, mitjan?ant els bacteris, es desf¨¤ dels residus. ¡°Aix¨ª s¡¯eliminen els costos de transport i d¡¯intermediaris. Si normalment una empresa paga entre 60 i 100 euros per tona per eliminar els residus org¨¤nics, amb els nostres bacteris a la seva f¨¤brica es redueix el cost fins a un 70%¡±, detalla. La primera m¨¤quina la instal¡¤laran al Bon ?rea. ¡°?s l¡¯arquetip de client, perqu¨¨ genera residus org¨¤nics i alhora necessita pl¨¤stics d¡¯un sol ¨²s¡±, destaca l¡¯emprenedora. Repsol, d¡¯altra banda, els compra biopl¨¤stic. Aym¨¤ subratlla la import¨¤ncia que el projecte formi part de l¡¯economia circular: ¡°Des del principi vaig voler que fos aix¨ª¡±. El lema de l¡¯empresa, ¡°del residu al valor¡±, ho exemplifica.

Actualment, l¡¯empresa t¨¦ cinc socis i inversi¨® del fons d¡¯emprenedors de Repsol i d¡¯inversors particulars. En total, gaireb¨¦ mig mili¨® d¡¯euros. Aym¨¤ destaca que quan es comen?a un projecte ¨¦s important ser flexible i deixar-se assessorar, ¡°tot i que amb la idea ben enfocada¡±. Ella, per exemple, va assistir a diversos programes d¡¯acompanyament com l¡¯Explorer Santander, i va passar una setmana a Sillicon Valley, on va contactar amb inversors de biotecnologia i va orientar el seu model de negoci.

Tot i que la van ajudar molt, tamb¨¦ es va arriscar, una cosa que veu que falta a les universitats i a les grans empreses. ¡°Jo vaig proposar aquesta idea a companyies i universitats, i no la van voler. Vaig veure que falta una cultura del risc, que no apliquen b¨¦ el que investiguen. Qu¨¨ es pot perdre? Els diners? Doncs ja tornarem a comen?ar¡±, afirma Aym¨¤, que va rebre el premi Joven Relevante Savills Aguirre Newman del C¨ªrculo Ecuestre aquest any. ¡°Perqu¨¨ surtin idees com la nostra calen m¨¦s investigaci¨® i m¨¦s recursos¡±, conclou.