R¨¤fegues antieuropees

Quan falten nou mesos per als comicis europeus del 2019, perilla l¡¯excepci¨® espanyola a l¡¯auge euroesc¨¨ptic i antiimmigrant a Europa. En l¡¯¨²ltima d¨¨cada la gesti¨® comunit¨¤ria de la crisi ha fet minvar l¡¯entusiasme europeista espanyol. Per¨° cap partit antisistema, nacionalista, antiimmigraci¨® i antieuropeu com els que creixen al nostre entorn ha obtingut representaci¨® parlament¨¤ria. Ara, per¨°, per les esquerdes obertes per la tempesta del proc¨¦s i la seva repressi¨®, es colen r¨¤fegues de l¡¯intens vendaval nacionalista que escombra Europa.

D¡¯una banda, els sondejos apunten a una possible representaci¨® a Estrasburg de Vox, un partit que es reclama part d¡¯aquesta dreta nacionalista i xen¨°foba de Salvini, Orb¨¢n, Le Pen, Farage o Kaczynski. D¡¯altra banda, l¡¯¨²ltim any han irromput en l¡¯escenari pol¨ªtic espanyol i catal¨¤ propostes, posicions i pr¨¤ctiques pol¨ªtiques pr¨°pies d¡¯aquest mateix espai pol¨ªtic.

El viratge cap al discurs dur i alarmista de Ciutadans i del PP en la q¨¹esti¨® migrat¨°ria ¨¦s una primera novetat que cal assenyalar. De moment, l¡¯opini¨® p¨²blica espanyola segueix sent de les m¨¦s resistents a l¡¯agitaci¨® antiimmigraci¨®. Ja veurem fins quan. El 2010, per pocs vots no es va produir la normalitzaci¨® del discurs antiimmigrant que hauria suposat l¡¯entrada de Plataforma per Catalunya al Parlament. La temptaci¨® electoral de treure-li r¨¨dit a la q¨¹esti¨® ha reaparegut aquest estiu, ara en l¡¯escenari central de la pol¨ªtica estatal.

La confrontaci¨® sobre la independ¨¨ncia de Catalunya ha obert una via d¡¯aigua en l¡¯europeisme de les dretes nacionalistes catalana i espanyola. Despr¨¦s del no reconeixement de la independ¨¨ncia i el suport europeu a la unitat d¡¯Espanya, el sentiment anti-UE va emergir primer a Catalunya. A principis d¡¯aquest any les enquestes revelaven un augment dels contraris a la pertinen?a a la Uni¨® Europea, en particular en la dreta independentista catalana. No s¡¯ha de passar per alt que alguns dels suports m¨¦s ferms al proc¨¦s, acceptats per uns l¨ªders independentistes sense gaire per triar, van venir de la dreta antieuropea i antiimmigraci¨® de pa?sos com B¨¨lgica i Finl¨¤ndia.

Mig any m¨¦s tard, davant de les negatives a les ordres d¡¯extradici¨®, no pocs a la dreta espanyola es van girar contra Europa, i fins i tot l¡¯eurodiputat popular Gonz¨¢lez Pons demanava al Govern espanyol la suspensi¨® de la lliure circulaci¨® de persones (en plena temporada tur¨ªstica, per cert). No ¨¦s probable que el sector m¨¦s radicalitzat de l¡¯independentisme aprofundeixi en una posici¨® euroesc¨¨ptica; ni que la pugna per l¡¯espai de dretes entre el Partit Popular i Ciutadans es dirimeixi en to d¡¯oberta hostilitat al projecte europeu. Per¨° conv¨¦ no ignorar l¡¯aparici¨® de tics antieuropeus (o, almenys, eurooportunistes) precisament en els espais que m¨¦s es van vestir amb la bandera blava estrellada. Ni tampoc passar per alt la reivindicaci¨® estrident de l¡¯¨¤mbit nacional en contraposici¨® a l¡¯europeu.

Finalment, augmenta la polaritzaci¨®. En l¡¯espai comunicatiu (tant als mitjans com a les xarxes socials) la virul¨¨ncia d¡¯aquesta polaritzaci¨® ¨¦s cridanera. ?s, a m¨¦s, una novetat la preocupaci¨® per la possible intervenci¨® manipuladora d¡¯actors exteriors. Per als agitadors de l¡¯espai digital, el proc¨¦s s¡¯ha revelat una mina: p¨²blics captius i extremadament reactius en totes dues posicions nacionalistes, susceptibles de mobilitzar-se f¨¤cilment en tempestes d¡¯ira virtual. Als carrers, la polaritzaci¨® es viu amb enfrontaments de baixa intensitat al voltant de guerres de s¨ªmbols, i tamb¨¦ amb un ressorgir de l¡¯extrema dreta m¨¦s radical, davant de la passivitat, o fins i tot complicitat, de part d¡¯unes forces de seguretat que veuen reafirmada la seva impunitat.

No hi ha cap garantia que els que agiten tots aquests elements propis del nacionalpopulisme (euroescepticisme, alarmisme antiimmigraci¨®, polaritzaci¨®, assetjament medi¨¤tic i exhibici¨® de simbologia nacionalista) acabin sent els qui es benefici?n de la seva emerg¨¨ncia. Si alg¨² aconsegueix connectar-los amb elements preexistents, com el desengany per les receptes econ¨°miques aplicades per prescripci¨® d¡¯Europa, la desconfian?a en els pol¨ªtics i partits, la llunyania del poder de Brussel¡¤les, o la frustraci¨® per una precarietat laboral i vital normalitzades, podem ser a uns mesos d¡¯un embat pol¨ªtic del nacionalisme antieuropeu. No som tan diferents d¡¯It¨¤lia.

El Parlament Europeu, amb poques barreres d¡¯entrada i generosos recursos per a qui aconsegueix representaci¨®, ha estat, paradoxalment, una palanca de creixement de partits nacionalpopulistes a tot el continent. I qui pensi que les eleccions europees no representen m¨¦s que un escenari secundari, gaireb¨¦ sense repercussi¨® pol¨ªtica a Espanya, hauria de recordar que les ¨²ltimes europees, el 2015, van obrir les portes a Podem i a Ciutadans en la pol¨ªtica estatal.