Banderes al vent

Les tensions sorgides al voltant de l¡¯acte d¡¯homenatge a les v¨ªctimes de l¡¯atemptat gihadista del 17 d¡¯agost del 2017 s¨®n una bestreta de l¡¯agenda pol¨ªtica tardorenca. Grups de mon¨¤rquics exaltats feien visques al Rei i esbroncaven el catal¨¤ emprat en la cerim¨°nia de la pla?a de Catalunya, mentre que, com a tel¨® de fons, una pancarta proclamava que Felipe VI no era benvingut als Pa?sos Catalans. La tarda del mateix divendres, el president de la Generalitat instava a ¡°atacar l¡¯Estat injust¡± en un acte independentista davant la pres¨® de Lledoners de reivindicaci¨® de l¡¯empresonat exconseller d¡¯Interior Joaquim Forn. L¡¯endem¨¤, a Cambrils, Xavier Garc¨ªa Albiol s¡¯encarregava de recriminar en p¨²blic a Quim Torra el que s¡¯ha dit.

Des de llavors i cada 12 hores pel cap baix el despertador patri¨°tic no ha deixat de sonar. ?s clar que tot t¨¦ segones lectures, m¨¦s enll¨¤ de la pura literalitat. La interpel¡¤laci¨® d¡¯Albiol a Torra, per exemple, provava de ser una exhibici¨® d¡¯aud¨¤cia i que els populars catalans no es resignen al trist paper del captaire Ll¨¤tzer al banquet de epul¨® Rivera. Per aix¨° Albiol ho va fer davant d¡¯un p¨²blic selecte: el flamant i incisiu president del seu partit, Pablo Casado, aplaudia a primera fila. Torra, per la seva banda, pretenia amb les seves paraules mostrar el cam¨ª cap a la terra promesa, aquesta naci¨® que, de moment, s¡¯acontenta amb ser virtual i que es construeix des de Brussel¡¤les, amb sucursal a la pla?a de Sant Jaume. Les paraules del president catal¨¤, l¨°gicament, buscaven compactar el poble triat perqu¨¨ no es lliuri al paganisme tot esperant que s¡¯obri una ¡°finestra d¡¯oportunitat¡± que permeti una independ¨¨ncia r¨¤pida, feli? i sense dolor.

Tant per al president com per a Albiol, el tauler pol¨ªtic ¨¦s clar. El primer ho confia tot als poders taumat¨²rgics de la ret¨°rica. T¨¦ el seu punt d¡¯utopia, si no fos perqu¨¨ del que es tracta ¨¦s de perllongar, si al radicalisme verbal li plau, l¡¯estada dels exconvergents al poder.

L¡¯exalcalde de Badalona, per la seva banda, segueix l¡¯estela de duresa del seu l¨ªder Casado, que no permet que la realitat li espatlli un bon titular. Per carregar contra l¡¯esquerra ¨¦s capa? de negar, com Pedro, que el PP hagi pujat imposat despr¨¦s del 2011 (entre el 2011 i el 2013 van augmentar cinc vegades l¡¯IRPF, quatre l¡¯impost de Societats, dues l¡¯IVA i una l¡¯IBI) i de fer de prestidigitador visitant immigrants al mat¨ª i defensant les devolucions en calent a la tarda. Com no podia ser d¡¯una altra manera, Casado ¡ªigual que Ciutadans¡ª ha sol¡¤licitat explicacions al Govern central per les pancartes secessionistes i els ¡°excessos¡± de Torra, i ha oblidat potser que un any abans, i sota la presid¨¨ncia de M. Rajoy, Felipe VI va ser objecte d¡¯una esbroncada monumental durant la manifestaci¨® de repulsa a l¡¯atemptat que va rec¨®rrer Barcelona. Ara, el radicalisme ret¨°ric de Torra serveix de pretext perqu¨¨ Ciutadans i el PP demanin l¡¯aplicaci¨® de l¡¯article 155 i per exigir que el president de la Generalitat reediti una mena d¡¯inexistent Jura de Santa Gadea. A la dreta espanyola ning¨² se¡¯n vol assabentar, com va dir la vicepresidenta del Govern central, Carmen Calvo, que ¡°amb frases no s¡¯ataca l¡¯Estat¡±.

La tensi¨® que generen espanyolistes i independentistes intransigents far¨¤ cr¨¦ixer la incontin¨¨ncia verbal a mesura que s¡¯apropin les eleccions municipals. Si Manuel Valls presenta la seva candidatura amb Ciutadans i el front puigdemontista aconsegueix articular una llista unit¨¤ria, s¡¯haur¨¤ aconseguit que Barcelona entri de ple en la guerra de patriotes. Aquests comicis s¨®n vistos per un extrem i per l¡¯altre com una ¡°finestra d¡¯oportunitats¡±. I com en els estira i arronsa entre hussites i cat¨°lics txecs, les finestres conviden a les defenestracions. I en aquest cas la primera ser¨¤ l¡¯eix esquerra-dreta.

Les ess¨¨ncies nacionals seran la poci¨® amn¨¨sica que far¨¤ oblidar com d¡¯units han estat uns nacionalistes i altres a l¡¯hora d¡¯oposar-se a la consulta sobre remunicipalitzaci¨® de l¡¯aigua a Barcelona, al fet que un 30% dels habitatges de nova construcci¨® a la ciutat es destinin a augmentar el parc p¨²blic o a la limitaci¨® de places hoteleres.

La vict¨°ria d¡¯Ada Colau a les municipals del 2015 va trastocar el tauler que uns nacionalistes i altres havien projectat per a Barcelona. Ara es tracta que la capital de Catalunya se sumi a la normalitat patri¨°tica i a onejar les banderes al vent.