Dividir Catalunya, destruir-la

Hi ha moltes formes d¡¯entendre Catalunya per¨° n¡¯hi ha dues especialment perilloses per la seva radicalitat i el seu afany d¡¯ocupar l¡¯espai sencer de la vida p¨²blica. No s¨®n iguals ni equivalents, certament, per¨° cada una de les dues es diu i creu representativa del conjunt del pa¨ªs ¡ªuns n¡¯hi diuen poble, els altres ciutadania¡ª i fins i tot de la seva majoria social, tot i que les eleccions, els ¨²nics m¨¨todes m¨ªnimament fiables, mai els hagin donat la ra¨®, ni a l¡¯una ni a l¡¯altra.

De fet, es tracta de dues tribus fins ara cridaneres i constantment agitades, per¨° darrerament abocades a plantejar els leg¨ªtims combats pol¨ªtics en termes absolutament il¡¤leg¨ªtims d¡¯un conflicte civil. Fins ara nom¨¦s havien expressat la virul¨¨ncia de les seves actituds en la forma desagradable per¨° finalment inofensiva dels insults i els atacs digitals i medi¨¤tics, per¨° darrerament s¨®n creixents les incursions a la provocaci¨® i a la viol¨¨ncia f¨ªsica. Tots hem pogut percebre-ho en unes paraules, un gest o una mirada, d¡¯una i altra banda, en forma d¡¯un desig m¨°rbid d¡¯arribar m¨¦s lluny, com una soterrada i obscena apel¡¤laci¨® al martirologi cruent.

El moment no ¨¦s encara greu, per¨° s¨ª que ho ¨¦s l¡¯escalada, la direcci¨® de la fletxa i la for?a de les passions que la tensen i la dirigeixen a l¡¯objectiu ca?nita, fruit conseq¨¹ent dels ressentiments desbocats, dels odis acumulats i dels menyspreus exhibits, sentiments en els quals s¡¯agermanen. S¨®n dues tribus en una de sola a l¡¯hora de denunciar l¡¯actual Govern espanyol, responsable sempre de les malvestats de l¡¯adversari, per poc o per massa, o perqu¨¨ fa el joc al feixisme dels uns o fa el joc al feixisme dels altres. Tamb¨¦ les dues s¨®n el mateix tant en els insults que profereixen com en els que reben: feixistes i nazis, prodigats per uns i altres per denunciar-se i demonitzar-se m¨²tuament. Finalment, ambdues treballen per un objectiu id¨¨ntic: volen aniquilar l¡¯adversari, rebutgen qualsevol transacci¨®, la idea d¡¯un empat i no diguem ja l¡¯acceptaci¨® de la pr¨°pia derrota. Abans prefereixen esbotzar-ho tot, la democr¨¤cia espanyola, Europa, l¡®autogovern, Catalunya, que cedir un mil¡¤l¨ªmetre en les seves exig¨¨ncies intolerants. Les dues volen venjan?a i nom¨¦s en la rendici¨® incondicional veuran satisfetes les seves ¨¤nsies d¡¯aniquilaci¨®.

Aix¨ª s¨®n, aqu¨ª i arreu, les forces que condueixen els pa?sos als conflictes civils. Podem amagar el cap sota l¡¯ala i tranquil¡¤litzar-nos amb la repetici¨® de frases consolat¨°ries que calmin les nostres angoixes. Podem fins i tot silenciar els nostres temors amb l¡¯argument que formular-los ¨¦s invocar-los i convertir-los en profecies que s¡¯autocompleixen. Tot ho podem fer en el territori incert i vol¨¤til de les supersticions verbals, fins i tot dir que tot aix¨° s¨®n temors infundats i que el perill no existeix.

Nom¨¦s hi ha una cosa que no podem fer, que no hem de fer, si volem evitar aquesta demencial escalada: afegir-nos ni que sigui ocasionalment a un dels dos b¨¤ndols que ara es busquen per les cantonades del pa¨ªs. Hi ha massa gent que treballa per dividir, les dues tribus senceres certament, i molt poca que treballa per evitar la divisi¨®, per retornar al terreny de la paraula lliure i civilitzada, que ¨¦s la dels arguments, la pol¨ªtica i el di¨¤leg.

Treure lla?os grocs, com posar-los, empastifar de groc, com fer-ho de vermell, penjar i despenjar banderes, siguin estelades i espanyoles o a l¡¯inrev¨¦s, forma part dels rituals i rutines b¨¨l¡¤liques pr¨°pies dels guerrers de les tribus, que els ciutadans civilitzats s¡¯han d¡¯abstenir de practicar. Tots reivindiquen la llibertat d¡¯expressi¨®, certament, i amb ra¨®: per¨° diguem ben alt i ben clar quins s¨®n els sentiments de ressentiment, odi i menyspreu que volen expressar. Tenen dret a expressar-se, per¨° els altres ciutadans tenim el dret i l¡¯obligaci¨® de blasmar la seva irresponsabilitat, la dels qui pengen i la dels qui despengen.

Una naci¨® dividida contra ella mateixa necess¨¤riament caur¨¤. Val per a Catalunya i tamb¨¦ val per a Espanya en el seu conjunt. No seran els lla?os grocs els que donaran la llibertat als pol¨ªtics presos. Ni la seva censura ser¨¤ la que els mantindr¨¤ empresonats. Al contrari, la guerra dels lla?os que tan agrada als extrems perpetuar¨¤ el c¨¤stig prematur a qu¨¨ estan sotmesos. Si els volem a casa aviat, tan aviat com sigui possible, haurem de deixar enrere la guerra dels lla?os i tot el que signifiqui agreujar l¡¯enfrontament civil. ?s dur de dir, per¨° s¨®n els cabdills d¡¯ambdues tribus els qui els volen a la pres¨®: uns com a penyora sacrificial que els permet reviure el seu projecte fracassat, els altres com a penyora venjativa per evitar que revifi el projecte fracassat.

En contra del que dir¨ªem a primer cop d¡¯ull, l¡¯oposici¨® irreductible que separar¨¤ cada cop m¨¦s els catalans i els dividir¨¤ en dos comunitats enfrontades no ser¨¤ entre la rep¨²blica i la monarquia, la independ¨¨ncia i la Constituci¨®, entre els qui parlen de presos pol¨ªtics i els qui ho fan de pol¨ªtics presos, entre els qui posen lla?os grocs i els qui els treuen o els converteixen en banderes rojigualdas, sin¨® entre els qui volen dividir i destruir Catalunya i els qui volen unir-la i preservar-la..