El pulm¨® mediterrani respira sota l¡¯¨¤ncora

Remuntada en un mar ple d'obstacles i amenaces. L'estat de les prades de posid¨°nia, planta marina end¨¨mica del Mediterrani clau per a l'equilibri de la biodiversitat marina i gran productora d'oxigen, ha millorat durant els ¨²ltims anys al litoral catal¨¤, segons els experts. La millora, no obstant aix¨°, es veu perjudicada a causa dels fondejos descontrolats que estiu rere estiu es repeteixen a la costa. Es calcula que entre les seves extenses prades viuen m¨¦s de 400 esp¨¨cies vegetals i 1.000 d'animals.

A l'estiu, la imatge ¨¦s recurrent al llarg del litoral catal¨¤, sobretot a les cales petites: una embarcaci¨® llan?a l'¨¤ncora a escassos metres de la costa. Hores o minuts despr¨¦s, quan l'¨¤ncora surt de l'aigua, ho fa amb desenes o centenars de fulles de posid¨°nia arrencades. Aquesta acci¨® repetida sobre una prada dia rere dia, estiu rere estiu, d¨¨cada a d¨¨cada, pot causar danys irreparables a una planta inclosa al Cat¨¤leg d¡¯Esp¨¨cies Amena?ades.

El problema, que els ecologistes denuncien des de fa anys, ha arribat al s¨ªndic de greuges, Rafael Rib¨®, qui ha obert una investigaci¨® d'ofici davant la presumpta passivitat de la Generalitat per protegir la planta. En un escrit presentat a principis d'agost, el s¨ªndic cita una ¡°presumpta falta d'actuaci¨® de les administracions competents¡± i sol¡¤licita al Departament de Territori i Sostenibilitat que valori la conveni¨¨ncia d'adoptar un pla integral de protecci¨® de la posid¨°nia a Catalunya.

Per afegir m¨¦s pressi¨®, el fiscal de Medi Ambient de Barcelona, Miguel ?ngel P¨¦rez de Gregorio, ha obert una investigaci¨® per aclarir si la Generalitat aplica les mesures necess¨¤ries per protegir-la, segons va avan?ar El Peri¨®dico. Fonts del Departament de Territori i Medi Ambient expliquen que les direccions de Pol¨ªtiques Ambientals i Medi Natural i de Pesca i Afers Mar¨ªtims donaran al setembre una resposta coordinada al s¨ªndic.

La posid¨°nia ¡°produeix oxigen, forma la sorra, fa de refugi pesquer i evita l'erosi¨® de les platges. Per aix¨° ¨¦s tan important la seva conservaci¨®¡±, explica Marta Carreras, bi¨°loga de l'organitzaci¨® mediambiental Oceana sobre els seus beneficis.

Javier Romero ¨¦s catedr¨¤tic en Ecologia a la Universitat de Barcelona (UB). Despr¨¦s de m¨¦s de mitja vida estudiant les prades de posid¨°nia, l'investigador explica que la gran regressi¨® que va patir la planta va ser fins a avan?at el segle XX, ara com a m¨ªnim, s'ha frenat. ¡°Els nombres s¨®n dif¨ªcils de fer. Per¨° tenim estimacions que diuen que el segle passat, a causa de la industrialitzaci¨®, la mecanitzaci¨® de la pesca i el desenvolupament del turisme, es va perdre al voltant d'un 25% d'extensi¨® de les prades. La bona not¨ªcia ¨¦s que ara aix¨° s'ha frenat. Si hagu¨¦s de definir en general l'estat actual de la posid¨°nia a Catalunya ho faria com ¡®b¨¦, tot i que millorable'¡¯. No obstant aix¨°, al voltant d'aquesta mitjana hi ha prades en molt bon estat i d¡¯altres molt degradades¡±, explica.

Decret a les Illes Balears amb multes milion¨¤ries

El mes de juliol passat les Illes Balears van voler acabar amb el problema d'arrel i van aprovar un decret molt restrictiu que prohibeix tirar l'¨¤ncora sobre qualsevol prada de posid¨°nia dels 650 quil¨°metres quadrats que envolten les illes. Els infractors s'enfronten a multes que oscil¡¤len entre 100 euros i dos milions d'euros. ¡°Aquesta ¨¦s una mesura que podria seguir Catalunya. Tot el que sigui protegir-la ha de prendre's com a exemple per altres comunitats aut¨°nomes, que s¨®n al cap i a la fi les que regulen aquestes activitats¡±, opina Carreras.

El catedr¨¤tic Javier Romero creu que aplicar el decret de les Illes Balears de protecci¨® de la posid¨°nia a Catalunya seria ¡°excessiu¡±. ¡°?s cert que el fondejos suposen un impacte, per¨° en general no hem detectat impactes severs, excepte en ¨¤rees concretes on l'amena?a ¨¦s m¨¦s clara, i on s¨ª que hauria d'estar prohibit, com en algunes de la Costa Brava, on seria necess¨¤ria una regulaci¨®¡±. ¡°A Catalunya el problema m¨¦s gran per a la posid¨°nia ha estat l'exc¨¦s de nutrients a l'aigua, no els fondejos. Per aquest motiu les prades en pitjor estat s¨®n les del sud de Barcelona, on hi ha m¨¦s contaminaci¨® i m¨¦s densitat de poblaci¨®¡±, afegeix.

Per¨° un estudi del Centre d¡¯Estudis Avan?ats de Blanes del CSIC i de la Universitat de Barcelona en col¡¤laboraci¨® amb l¡¯Ag¨¨ncia Catalana de l¡¯Aigua entre 2003 i 2010 va constatar una millora en diversos par¨¤metres de les plantes. Del 1990 al 2010, s'han constru?t 300 plantes de tractament d'aig¨¹es residuals urbanes a Catalunya.

Teresa Alcoverro, bi¨°loga del Centre d¡¯Estudis Avan?ats de Blanes del CSIC, coincideix amb Romero: "Els indicadors diuen que les prades de posid¨°nia no nom¨¦s no han empitjorat, que ja ¨¦s molt, sin¨® que es detecta una lleu millora", explica. La bi¨°loga no creu que els fondejos siguin el problema m¨¦s gran ("la principal batalla s¨®n els nutrients", diu), per¨° s¨ª que considera incomprensible que a dia d'avui Catalunya no tingui una cartografia ¨²nica i detallada de totes les prades de posid¨°nia per estudiar-les millor.