¡°Barcelona s¡¯ha convertit en una ciutat ¨²nica al m¨®n¡±

¡°De ciutats lletges a admirades mundialment. Barcelona era una ciutat que es passava de llarg i ara ¨¦s un referent, s'ha convertit en una ciutat ¨²nica al m¨®n. Els patis i els carrers interiors de Nova York eren objectivament lletjos i ara el bus tur¨ªstic recorre Harlem¡±. El paral¡¤lelisme sobre l'evoluci¨® de les dues ciutats el comentava Eduardo Mendoza en la presentaci¨® del seu ¨²ltim llibre El rey recibe (Seix Barral) en el qual Rufo Batalla, el seu protagonista, discorre en els anys 60 i 70 entre aquestes dues ciutats. Un recorregut vital que va fer l'escriptor catal¨¤ ¡ªpremi Cervantes i autor de novel¡¤les recognoscibles pels seus personatges i perip¨¨cies¡ª, per a qui plantejar-se les seves mem¨°ries li va semblar ¡°mortalment avorrit¡±.

La novel¡¤la, que aquest dimarts va sortir a la venda, ¨¦s la forma de resoldre aquest voler explicar el viscut d'una altra manera: ¡°El personatge no soc jo encara que s¨ª viu moments importants¡±. No s¨®n unes mem¨°ries formals per¨° s¨ª disfressades: ¡°Cal deixar const¨¤ncia del que hem viscut, perqu¨¨ els historiadors ho fan d'una altra manera¡±. Transformacions socials i pol¨ªtiques a un costat i a l'altre de l'Atl¨¤ntic, el despertar de les llibertats, el desengany dels postulats marxistes, els moviments reivindicatius, la censura....el personatge de?El rey recibe¡ªun periodista principiant a qui encarreguen la cobertura de les noces d'un pr¨ªncep a l'exili¡ª va navegant com pot: ¡°?s passiu, perqu¨¨ viu en una societat marcada per la passivitat que et diu que passis desapercebut, que no destaquis. Per¨°, alhora, ¨¦s actiu. Li passa com a mi, que pensava que el marxisme estava molt b¨¦ fins que vaig ser a una reuni¨® d'intel¡¤lectuals a Praga i vaig veure que all¨° no era el que esperava¡±.

Explica Mendoza que mai ha pres notes en un dietari o res de semblant i que per aix¨° ha comprimit per¨ªodes una miqueta llargs de la seva vida en espais temporals molt m¨¦s condensats en la novel¡¤la. En principi, es plantejava una trilogia per¨° ara ja no ho t¨¦ tan clar: "Ja veurem. Estic treballant ja en el segon lliurament que no es demorar¨¤ molt en el temps. Per¨° al final igual s¨®n quatre. No tinc pressa i escriur¨¦ el que em doni la gana, com he fet sempre. En principi, no vull anar m¨¦s enll¨¤ de l'any 2000 perqu¨¨ crec que han de passar 20 o 25 anys perqu¨¨ l'actualitat es converteixi en novel¡¤la¡±.

La mirada enrere que fa Mendoza en els anys que ha viscut no est¨¤ exempta d'autocr¨ªtica amb la ironia que l'acompanya: ¡°Si miro enrere em veig com un torracollons en veure com era. Per exemple, quan vaig arribar a Nova York. Per aix¨°, entre altres motius, vaig declinar escriure unes mem¨°ries, perqu¨¨ haurien estat m¨¦s aviat una confessi¨®¡±.

Crec que han de passar 20 o 25 anys perqu¨¨ l'actualitat es converteixi en novel¡¤la¡±

En aquest mirar enrere i endavant, l'escriptor creu que el que ara en ocasions es denuncia com a censura no t¨¦ res a veure amb el que es vivia als anys seixanta o setanta, en ple franquisme: ¡°Hi havia coses molt nocives que ara no prenem en consideraci¨®. Fer la 'puta i la ramoneta' era un m¨¨rit per si mateix. Imperava l'autocensura com a resultat de l'opressi¨® sobre la llibertat d'expressi¨®. Ara, de sortida, escrius i dius el que et dona la gana encara que el poder en totes les parts intenta que no se li toqui els nassos¡±.