Dol, ira i r¨¤bia per un museu

Dol per un museu. R¨¤bia, ira, c¨°lera. Aix¨ª est¨¤ Brasil despr¨¦s que el foc devor¨¦s el Museu Nacional de Rio de Janeiro. Un dol indignat aplega moltes persones aterrides per la p¨¨rdua ¨Cper sempre, no hi haur¨¤ restauraci¨® que valgui¡ªd'un patrimoni cultural i de mem¨°ria sense substituci¨® possible. Missatge del m¨²sic Josep Manuel Berenguer des de Porto Alegre: ¡°Tota una met¨¤fora¡­ L¡¯home que va posar el Brasil contemporani al mapa, tamb¨¦ el cultural, a la pres¨® [Lula] i, al govern, el lladre que dilapida el pa¨ªs venent-lo als EUA¡±. El meu amic no ha dit res m¨¦s des de llavors. Els brasilers que es concentren irats davant la carcassa de l'edifici, l'¨²nica cosa que en queda, viuen en pell pr¨°pia el panorama sense pal¡¤liatius que posa en escena: si el patrimoni de la hist¨°ria cultural pot ser destru?t en un incendi de sis hores ¨Csis¡ª qu¨¨ indica aix¨° sobre el present?

Els museus nacionals p¨²blics s¨®n fruit de la hist¨°ria del poder, en la seva creaci¨® i des de llavors. Penseu en qualsevol d'aquests museus, a Europa i a Am¨¨rica, i advertireu que el seu naixement i hist¨°ria van en paral¡¤lel amb la hist¨°ria pol¨ªtica i institucional del pa¨ªs. El patr¨® s'adapta avui a museus de llocs on no n¡¯hi havia fins fa poc, ja sigui a Israel, Corea del Nord o la Uni¨® dels Emirats ?rabs i Qatar. El Museu Nacional brasiler, la instituci¨® acad¨¨mica m¨¦s antiga del Brasil, una refer¨¨ncia a l¡¯Am¨¨rica Llatina, va ser creat el 1818 i ha estat anorreat dos segles despr¨¦s amb precisi¨® fins i tot en l'any. El va fundar l'emperador Joan VI al palau de Sant Crist¨°fol, resid¨¨ncia de la fam¨ªlia imperial portuguesa a la zona nord de Rio. Darrere tenia des del 1950 un altre museu, el camp de futbol de Maracan?, modernitzat fa quatre anys amb 260 milions d'euros. El Museu Nacional tenia un pressupost risible: 20.000 euros enguany per al semestre del gener al juny.

A l'edifici es va signar la independ¨¨ncia del Brasil el 1822, una efem¨¨ride que aneu a saber com ser¨¤ recordada, i on, dins de quatre anys. Tamb¨¦ hi van ser rebuts el 1900, despr¨¦s de l'obertura al p¨²blic, Marie Curie, Albert Einstein i el pioner de l'aviaci¨® brasilera Alberto Santos-Dumont, entre altres personalitats. En efecte: els museus nacionals de solera no estaven a l'origen oberts al p¨²blic, concepte aquest, el p¨²blic, en realitat recent, del segle XX. Eren la seu de les col¡¤leccions reials, quan la monarquia era el r¨¨gim dominant a Europa i les seves col¨°nies americanes, i la cort n¡¯era l¡¯¨²nica benefici¨¤ria.

La construcci¨® de la identitat col¡¤lectiva que tot museu nacional promou partia de la natura. La col¡¤lecci¨® no es va basar tant en les arts pl¨¤stiques com en les ci¨¨ncies naturals, l¡¯antropologia, la paleontologia i l¡¯arqueologia. Amb la uni¨® de Pere I del Brasil i l'arxiduquessa Leopoldina d¡¯?ustria, el 1817, van arribar naturalistes clau del segle XIX a treballar per al museu a partir de l'any seg¨¹ent, quan es va crear. Altres investigadors europeus contribu?en a la col¡¤lecci¨® amb exemplars bot¨¤nics com a resultat de les seves expedicions al Brasil. Leopoldina arribaria a ser regent del pa¨ªs, la primera emperadriu consort, i durant dos mesos reina de Portugal el 1826. Llegeixo que va ser molt estimada pels brasilers, que van plorar la mort de ¡°La paladina de la independ¨¨ncia¡± pel seu suport a la causa. Avui ploren el museu.

La direcci¨® havia aconseguit aquest mes de juny que, per fi, el govern acced¨ªs a modernitzar l'equip antiincendis. Costaria 21,6 milions de reals, uns 4,5 milions d'euros. Massa tard. Explica el New York Times que entre el 2013 i el 2017 el finan?ament federal del Museu Nacional va caure prop d'un ter?, fins arribar als 134.000 euros. Les retallades han estat especialment agudes aquest any: nom¨¦s 20.440 euros entre el gener i l¡¯agost. A la fi d'any una plaga de t¨¨rmits gaireb¨¦ es menja el dinosaure Maxakalisaurus. Va poder reobrir la sala gr¨¤cies a donacions particulars. Va rebre el doble del que demanava.

Avui, el museu ha quedat ¡°com la ciutat, redu?da a cendres¡±, es dol un estudiant durant la protesta en al¡¤lusi¨® al deute i la crisi de viol¨¨ncia, els dos puntals dels diners p¨²blics. Un estudi del mateix govern, poc corrent en aquests temes, xifra el cost de la viol¨¨ncia entre el 1996 i el 2005 en uns 1.679 bilions [sic] d'euros. N¡¯hi ha per plorar, s¨ª. No em sentia tan malament per la destrucci¨® de la mem¨°ria i la bellesa que no he vist (no he estat mai al Brasil) des de la destrucci¨® el 2003 dels budes de Bamian.

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.