Set anys de vaques magres

Qu¨¨ han aconseguit les multitudin¨¤ries manifestacions de la Diada? Molta mobilitzaci¨®, entusiasme gener¨®s, lemes imaginatius, somriures a cabassos (cada vegada menys) i imatges contundents de pl¨¤stica magn¨ªfica, enquadrades al mil¡¤l¨ªmetre en gegantescs platons urbans.

Aix¨° han estat les set celebracions de format clarament secessionista (del 2012 al 2018). Per¨° el balan? pr¨¤ctic del que ha llaurat tant d¡¯esfor? ¨¦s menys que rom. Pol¨ªticament gestionat pels Governs de la Generalitat d¡¯Artur Mas (inclou el primer exercici sobiranista, 2011), Carles Puigdemont i Quim Torra, el proc¨¦s ¨Cen un context de rev¨¦s econ¨°mic global sever i en responsabilitat compartida amb un Govern centralista a Espanya¨C ha estat negatiu per al benestar dels catalans. Per a la seva vida institucional. I per al seu prestigi. Primer van ser els campions de l¡¯austeritat i despr¨¦s van reduir la governan?a en prioritzar l¡¯agitaci¨®. Les dades canten.

? Sanitat p¨²blica en caiguda lliure. La propaganda oficial afirma que ha millorat. No. El personal sanitari, que Mas ja va reduir a 76.306, no s¡¯ha recuperat, malgrat els assoliments de sindicalistes i la pressi¨® de l¡¯extrema esquerra sobiranista (CUP) el 2016. Encara est¨¤ per sota: 75.441 sanitaris. El pressupost ha baixat de 9.875 milions el 2010, amb el tripartit d¡¯esquerres i 75.899 milions el 2011, a 75.441 el 2017. La llista d¡¯esperes quir¨²rgiques va augmentar amb Mas de 153.916, heretades a final del 2010, a 193.879 el 2011. I va disminuir a 164.828, per¨° va tornar a augmentar a 170.490 el 2017. L¡¯¨²ltim any del tripartit hi havia 14.072 llits hospitalaris disponibles. Durant el primer any del ¡°Govern dels millors¡± ja van caure a 13.617 i avui continuen per sota (12.978).

? Ensenyament en barracons. L¡¯her¨¨ncia pressupost¨¤ria educativa rebuda de les esquerres ascendia a 5.317 milions d¡¯euros. El 2011 va baixar a 4.894 milions, i va continuar empitjorant fins al 2016 (4.442 milions), amb un rebot lleu a 4.821 milions el 2017, sense que pogu¨¦s recuperar el nivell inicial. El primer Govern sobiranista va escap?ar gaireb¨¦ 4.000 places de professors, que es van recuperar despr¨¦s de mobilitzacions intenses durant el curs 2017/2018. I el nombre de barracons escolars continua sent id¨¨ntic: n¡¯hi havia1.015 el 2011/2012, i 1.015, el primer any de Torra.

? Les alforges de la propaganda. Aquesta inversi¨® social en declivi contrasta amb la despesa ascendent incorreguda en propaganda internacional del projecte secessionista. El 2017 el departament d¡¯Acci¨® Exterior va augmentar un 80% el seu pressupost, a 39,6 milions. En dos anys va duplicar les cinc delegacions pol¨ªtiques o ¡°ambaixades¡±, a 11, i va ultimar fins a 14, amb la tasca de buscar suports oficials per a la separaci¨®. Amb un rendiment esc¨¤s: cap Govern li va donar suport. A la diplom¨¤cia paral¡¤lela de Diplocat li va anar millor a les universitats. I la veterana xarxa 40 d¡¯oficines comercials (COPCA, despr¨¦s Acci¨®) va reportar m¨¦s beneficis a l¡¯economia.

? La despesa de TV3 ¨¦s el m¨¦s gran. Tamb¨¦ algunes partides de despesa de la radiotelevisi¨® p¨²blica s¡¯han disparat (encara que no el total), com la de personal. La plantilla de la CCMA, que agrupa TV3 i Catalunya R¨¤dio, va cr¨¦ixer un 33% entre el 2012 i el 2015, fins a 159,6 milions. M¨¦s que el cost conjunt de personal de Telecinco (Mediaset) i Antena 3/La Sexta (Atresmedia), 128,3 milions. El 2017 TV3, la televisi¨® auton¨°mica m¨¦s rica, va disposar de 236 milions, m¨¦s del doble que la televisi¨® gallega (104,7) i gaireb¨¦ que la basca (134,2). No hi ha estudis parlamentaris de quina part va anar a tasques professionals i quin a propaganda.

? Declivi de la producci¨® legislativa. La productivitat parlament¨¤ria es contreu. Les 49 lleis del per¨ªode 2012-2015 es van reduir a 24 en la legislatura 2015-2017: moltes van ser impugnades pels Governs del PP, i de manera autom¨¤tica. El 2018 se n¡¯han aprovat dues. ?s clar que el 2018 ha estat inert: el secessionisme va trigar cinc mesos a triar nou president i la Cambra est¨¤ tancada fins a l¡¯octubre per a plens (per desavinences internes del secessionisme) des del 18 de juliol, quina data.

? Una societat dividida. Tot i que les desavinences pol¨ªtiques entre fam¨ªlies, col¡¤legues de feina i xarxes socials encara no aconsegueixen el to descrit per Euskadi a Patria, de Fernando Aramburu, s¨®n exponencials. Ja no hi ha ¡°un sol poble catal¨¤¡±, com reclama l¡¯oficialisme, la qual cosa obvia per no recon¨¨ixer el seu frac¨¤s. Va acabar ritualment el 8 d¡¯octubre del 2017 amb la multitudin¨¤ria manifestaci¨® ¡ªde la fins llavors majoria silenciosa¡ª, que es pot equiparar a les de la Diada.

? Decau l¡¯atractiu exterior. Els altaveus secessionistes presumeixen que ¡°tothom ens contempla¡±. La realitat tur¨ªstica dissenteix. La caiguda de les xifres de pernoctacions hoteleres va triplicar al juliol (6,5%) la mitjana espanyola (2,2%). I aquest agost el declivi encara es va agreujar, amb un 20% menys de pernoctacions a Barcelona, la qual cosa el gremi d¡¯hotelers atribueix sobretot a la inestabilitat pol¨ªtica.

? La fugida d¡¯empreses. A l¡¯octubre del 2017, el mes del refer¨¨ndum ofici¨®s, es va desplomar el turisme i el consum, de manera que amena?a l¡¯economia catalana amb la ru?na. Amb la intervenci¨® de l¡¯autonomia, es va aturar el descens, i avui nom¨¦s un 11,7% d¡¯empresaris veu factible la secessi¨® (enquesta de la Cambra de comer? d¡¯Espanya). La ind¨²stria i l¡¯exportaci¨® van salvar b¨¦ l¡¯exercici. Per¨° els excessos pol¨ªtics es van pagar car: des de llavors m¨¦s de 4.000 empreses catalanes van traslladar les seves seus socials fora de la comunitat, sobretot a la rival hist¨°rica, Madrid! El Govern ho minimitza recordant que les factories no es mouen. O ho imputa al Govern central perqu¨¨ va anul¡¤lar obstacles al trasllat, a petici¨® de La Caixa. Per¨° en qualsevol empresa ¨¦s essencial el seu cervell i la direcci¨®, a la qual acompanyen serveis de valor afegit i/o estrat¨¨gics, de tracci¨® localitzadora per al conjunt de l¡¯economia (comunicaci¨®, m¨¤rqueting, esdeveniments, relacions institucionals, serveis jur¨ªdics i notarials¡­)

? La inversi¨® exterior, per terra. Els mercats s¨®n ambivalents. A favor, algunes grans multinacionals (Amazon, Facebook, IGG, PepsiCo) s¡¯han instal¡¤lat a Catalunya. Per contra, la xifra global d¡¯inversi¨® exterior ha anat per terra: el 2017 va caure un 39,8% a Catalunya, mentre que augmentava un 24,7% a Madrid. Cara selectiva i creu global de la confian?a exterior a llarg termini sobre l¡¯economia ¡ªi l¡¯ocupaci¨®¡ª dels catalans.

Amb informaci¨® de Josep Cat¨¤ i Jessica Mouzo