El Consell d¡¯Europa defensa l¡¯actuaci¨® dels jutges espanyols enfront de l¡¯independentisme

El Consell d'Europa llan?a una esmena a la totalitat del relat exterior independentista. El secretari general de l'organisme que vetlla pel compliment de la democr¨¤cia i els drets humans en 47 pa?sos del continent ha donat aquest dimarts un suport ferm a l'actuaci¨® de la just¨ªcia espanyola davant de l'independentisme. "No tinc cap dubte que els tribunals espanyols estan tractant aquest assumpte d'acord a la llei i al Conveni Europeu de Drets Humans", ha assenyalat el noruec Thorbjorn Jagland al final de la seva reuni¨® de 45 minuts amb el ministre d'Afers Exteriors Josep Borrell.

La m¨¤xima autoritat del Consell d'Europa ha fet una crida a respectar la legalitat, i ha advertit de les conseq¨¹¨¨ncies de no fer-ho. "Hem vist molts casos a Europa en els quals si no es respecta la Constituci¨®, s'acaba amb grans problemes, amb un desastre". Per¨° el seu missatge no s'ha limitat a generalitats i refer¨¨ncies vagues: creu que els passos donats des de l'Executiu des de l'inici de la crisi coincideixen amb els valors que defensa la instituci¨®. "El Consell d'Europa ha donat suport plenament a l'enfocament del Govern espanyol pel que fa a la q¨¹esti¨® catalana. Som defensors de l'ordre constitucional als nostres pa?sos membres", ha resolt Jagland.

Certs informes del Consell d'Europa s¨®n utilitzats de manera recurrent per l'entorn nacionalista per nodrir el seu argumentari sobre la suposada falta de democr¨¤cia a Espanya. Aix¨ª va succeir quan l'entitat amb seu a Estrasburg va reclamar investigar les c¨¤rregues policials de l'1 d'octubre, o quan va situar Espanya a la cua en independ¨¨ncia judicial. Per aix¨°, l'aval p¨²blic que el seu m¨¤xim representant ha proporcionat aquest dimarts a la resposta de l'Estat espanyol davant del refer¨¨ndum il¡¤legal de l'1-O, i en general, davant el desafiament independentista, ha estat presentada per Borrell com la prova que els missatges del Govern calen cada vegada m¨¦s fora de les fronteres espanyoles. "Despr¨¦s d'estar sentint tot el dia que Espanya viu una esp¨¨cie de franquisme ressuscitat i que els tribunals no s¨®n independents, reconforta sentir el secretari general del Consell d'Europa", va celebrar.

El pas de Borrell per Estrasburg busca, entre altres coses, seguir rehabilitant la imatge internacional d'Espanya, deteriorada en un primer moment despr¨¦s de les instant¨¤nies de viol¨¨ncia que va deixar l'1-O. El Govern de Mariano Rajoy va apostar en els primers compassos per una comunicaci¨® de perfil baix que va deixar el camp lliure a la hiperactivitat medi¨¤tica de Carles Puigdemont a l'estranger. Borrell creu que les tornes s'han invertit en el terreny de l'opini¨® p¨²blica internacional. "Estem remuntant", ha assegurat.

Aquest no ¨¦s la primera garrotada del Consell d'Europa als l¨ªders independentistes. Al maig de l'any passat, abans de la celebraci¨® del refer¨¨ndum il¡¤legal, l'expresident Carles Puigdemont va enviar una carta a la Comissi¨® de Ven¨¨cia, organisme consultiu del Consell d'Europa especialitzat en mat¨¨ria constitucional, en la qual li informava de la seva intenci¨® d'engegar la consulta. La resposta va ser clara: qualsevol votaci¨® sobre independ¨¨ncia nom¨¦s cap en el marc d'un acord amb les autoritats espanyoles i sense saltar-se la Constituci¨®.

"Una Diada segrestada"

Durant la seva visita a Estrasburg, on aquesta setmana el Parlament Europeu acull diverses votacions, Borrell es reunir¨¤ tamb¨¦ amb el president del Partit Popular Europeu i aspirant a presidir la Comissi¨® Europea, l'alemany Manfred Weber, i amb la l¨ªder dels Verds, Ska Keller. I aquest dimecres assistir¨¤ al debat sobre l'estat de la Uni¨® a c¨¤rrec del president de la Comissi¨®, Jean-Claude Juncker.

En el viatge tindr¨¤ una posici¨® destacada el problema catal¨¤. La nit del dilluns, Borrell va agrair al president de l'Eurocambra, l'itali¨¤ Antonio Tajani, el seu suport expl¨ªcit a la Constituci¨® davant de l'independentisme. I aquest dimarts, aprofitant la celebraci¨® de la Diada, ha recordat l'apropiaci¨® de la data pels partits separatistes. "La Diada, com a festa nacional que era, ha estat segrestada per l'independentisme i ¨¦s una pena perqu¨¨ aix¨° priva l'altra meitat de la poblaci¨® catalana de poder manifestar el seu sentiment entorn de la identitat catalana, que comparteix molta gent que no ¨¦s independentista".