Cap a la fi de la confusi¨®

Al moviment sobiranista no li est¨¤ resultant f¨¤cil sortir de la confusi¨® en qu¨¨ va quedar despr¨¦s de l¡¯espectacular frac¨¤s collit de la proclamaci¨® fict¨ªcia d¡¯independ¨¨ncia de la tardor del 2017. Aquell desastre va quedar justificat en part per la vict¨°ria ajustada en les eleccions auton¨°miques del 21 de desembre convocades pel Govern d¡¯Espanya i el manteniment, de llavors en?¨¤, d¡¯una capacitat notable de mobilitzaci¨® dels seus seguidors. Haver aconseguit mantenir-se al govern catal¨¤ i haver sabut afegir-se despr¨¦s a la majoria parlament¨¤ria que va fer fora del Govern d¡¯Espanya al PP de Mariano Rajoy ha introdu?t entre els independentistes, no obstant aix¨°, la falsa il¡¤lusi¨® que no calien ni una rectificaci¨® ni el conseg¨¹ent canvi de programa. Per¨° no ¨¦s aix¨ª. La confusi¨® persisteix i la rendici¨® de comptes de la coalici¨® independentista amb si mateixa continua pendent.

L¡¯expulsi¨® de Marta Pascal de la direcci¨® del PDeCat va demostrar l¡¯exist¨¨ncia d¡¯un empat en la c¨²pula de la dreta independentista entre els partidaris del reajustament i els partidaris de continuar la fugida cap a endavant, encap?alats per Carles Puigdemont i Quim Torra. Tamb¨¦ ho palesen les dificultats d¡¯Oriol Junqueras per aconseguir que el seu partit reconegui, un any despr¨¦s, els errors que es van cometre en les hores cr¨ªtiques de l¡¯octubre del 2017. Malgrat aix¨°, en la c¨²pula d¡¯ERC ¨¦s on sembla que avan?a m¨¦s la consci¨¨ncia que cal rectificar.

El diputat republic¨¤ Joan Tard¨¤ ha insistit durant els darrers mesos que cal un reajustament en l¡¯orientaci¨® del seu partit. Oriol Junqueras, amb els seus peculiars meandres ideol¨°gics i discursius, s¡¯orienta en la mateixa direcci¨®. Que el cap de setmana passat Gabriel Rufi¨¢n inst¨¦s punxar la bombolla de l¡¯independentisme m¨¤gic ¨¦s probablement una de les millors proves que el realisme, finalment, va penetrant tamb¨¦ en reductes dels quals fa massa temps que va ser expulsat. ?s un canvi significatiu.

Juntament amb Junqueras i Marta Rovira, secret¨¤ria general del seu partit, Rufi¨¢n va ser directament corresponsable que el 26 d¡¯octubre del 2017 Puigdemont tir¨¦s enrere la seva decisi¨® de convocar les eleccions auton¨°miques, la qual cosa hauria evitat que el Govern d¡¯Espanya hagu¨¦s pres el control de la Generalitat i la definitiva judicialitzaci¨® del conflicte constitucional. Rufi¨¢n va ser l¡¯autor de la famosa piulada de les 155 monedes de plata amb el qual acusava Puigdemont de tra?ci¨®. Un moment dissortat de gl¨°ria pel qual no ha demanat perd¨®, per¨° del qual ara sembla assumir que va ser un greu error. ?s tamb¨¦ un avan? que dirigents republicans com Tard¨¤ i Junqueras reconeguin que la seva aposta per la independ¨¨ncia necessita m¨¦s suport social del que ara tenen els partits sobiranistes. Sembla que ja entenen que, fins i tot, si l¡¯actual 47,5% dels vots que assoleixen en les eleccions al Parlament augment¨¦s fins al 51%, tampoc n¡¯hi hauria prou.

Tornar al realisme i adoptar un programa nou ¨¦s una condici¨® indispensable per sortir de la crisi, per¨° no aclareix tots els aspectes de la confusi¨®. El programa nou que els independentistes necessiten per al futur immediat hauria d¡¯expressar les difer¨¨ncies entre la seva ala dreta i la seva ala esquerra. Fins ara, la urg¨¨ncia dels fulls de ruta successius cap al moment m¨¤gic ha servit m¨¦s per mantenir la dreta al capdavant de la coalici¨® i del Govern catal¨¤ que per a cap altra cosa. La veritat ¨¦s que ERC i la CUP han estat els pagans de l¡¯aposta, justament en un moment en qu¨¨ l¡¯ala dreta del sobiranisme, els hereus directes de CiU, havien de respondre per les seves pr¨¤ctiques corruptes. El procediment judicial del cas 3% segueix el seu curs, per¨° ha quedat eclipsat pel dramatisme de les presons i els exilis. No obstant aix¨°, ells continuen marcant l¡¯agenda i dirigint el Govern catal¨¤. Mentrestant, Catalunya est¨¤ a la cua, pel que fa a la reversi¨® de les retallades socials de la crisi. Al final, la coalici¨® independentista est¨¤ sent un mal negoci pol¨ªtic per a la seva ala esquerra i ja va sent hora que prengui consci¨¨ncia d¡¯aix¨°. Els objectius i les circumst¨¤ncies que justificaven la subordinaci¨® de l¡¯esquerra independentista als aliats neoliberals han desaparegut, s¡¯han volatilitzat. La q¨¹esti¨® ara ¨¦s si, en les properes eleccions que es convoquin, ERC caur¨¤ en el mateix parany i continuar¨¤ sent la taula de salvaci¨® dels seus afeblits socis de dretes. ?s hora que es verifiqui el perfil i el pes de cadasc¨².