Sense m¨¤scares

Els partits i les associacions que defensen la secessi¨® de Catalunya no van celebrar ahir la Diada dels ciutadans catalans, sin¨® exclusivament la dels independentistes. La manifestaci¨® convocada a Barcelona va ser una prova addicional de l¡¯apropiaci¨® il¡¤leg¨ªtima d¡¯una commemoraci¨® que el sistema democr¨¤tic espanyol va emparar immediatament, tant bon punt va acabar la dictadura que la va ignorar i la va reprimir durant quatre d¨¨cades. Per als organitzadors de la Diada, no sembla que hi hagi cap difer¨¨ncia entre aquella situaci¨® i la d¡¯avui, en la qual els ciutadans de Catalunya que van sortir ahir als carrers de Barcelona van disposar dels seus drets d¡¯expressi¨®, manifestaci¨® i reuni¨® per protestar que no en gaudeixen, segons resava paradoxalment el lema sota el qual van ser convocats. Si aquests ciutadans entenen que la marxa va ser un ¨¨xit per a l¡¯independentisme, per les mateixes raons els qui s¡¯oposen a la secessi¨® de Catalunya poden considerar que ho va ser sobretot per al sistema democr¨¤tic espanyol, en la mesura en qu¨¨ un acte com el d¡¯ahir es va realitzar a l¡¯empara de les seves llibertats.

L¡¯exercici que en van fer els manifestants demostra, a m¨¦s, que els dirigents independentistes sotmesos a un proc¨¦s judicial no s¨®n a la pres¨® o no els reclama la just¨ªcia per haver demanat la secessi¨® de Catalunya, ja que aix¨° ¨¦s el que es va fer als carrers de Barcelona. Si es troben privats de llibertat i en espera de judici ¨¦s per haver volgut imposar-la per vies de fet a la majoria de catalans que la rebutja, privant-los de la seva llibertat i dels seus drets mitjan?ant la derogaci¨® de la Constituci¨® i de l¡¯Estatut amb una simple majoria parlament¨¤ria, convocant-los despr¨¦s a un refer¨¨ndum il¡¤legal i, en fi, provant d¡¯extreure, d¡¯uns resultats que nom¨¦s els consten a ells, conseq¨¹¨¨ncies pol¨ªtiques irreversibles per a tots. D¡¯altra banda, hi ha raons m¨¦s que fundades per lamentar que la crisi catalana arrib¨¦s als tribunals, en qu¨¨ el que regeix en democr¨¤cia no ¨¦s la pol¨ªtica sin¨® la llei. Per¨° cal recordar que, tot i que per raons diferents, tant van contribuir a aix¨° el Govern que durant sis anys es va abstenir d¡¯adoptar qualsevol iniciativa pol¨ªtica que dissuad¨ªs els independentistes de cometre aquest atropellament, com els independentistes que, enfervorint-se amb la seva pr¨°pia propaganda, no van dubtar a cometre¡¯l.

El nombre d¡¯assistents a la manifestaci¨® de la Diada ¨¦s una q¨¹esti¨® determinant per als independentistes i poc rellevant per els qui rebutgen la secessi¨®: en cap cas la legitimitat democr¨¤tica s¡¯obt¨¦ dels carrers, com tampoc de cap assemblea eventual establerta ad hoc que interpreta que el vot que els ciutadans emeten en un marc institucional serveix per a qualsevol altre marc que decideixin arbitr¨¤riament els electes. Aquesta Diada ha demostrat, no obstant aix¨°, que a l¡¯independentisme que va perdre extraordin¨¤riament en convocar unes eleccions plebiscit¨¤ries li pot estar costant mantenir les magnituds de les exhibicions de masses.

L¡¯¨²nica cosa que demostren les manifestacions organitzades des d¡¯un Govern i des d¡¯associacions que s¡¯hi concerten ¨¦s la necessitat d¡¯exercir l¡¯autoritat amb responsabilitat, que ¨¦s el que la Generalitat dirigida per Quim Torra sembla defugir una vegada i una l¡¯altra. Fins ara els independentistes s¡¯havien apropiat de la celebraci¨® de la festa nacional de Catalunya sense verbalitzar-ho. Aquesta vegada ho han fet per boca del president, i s¡¯han desemmascarat.