Un altre 1-O

Era un primer d'octubre, en direm 1-O per comoditat, i apareix amb el temps un document bastant extraordinari, almenys per a qui aix¨° signa. Aquella nit, per Radio Castilla, un home amb veu lleument atiplada llan?a una arenga i afirma diverses coses. Aqu¨ª van alguns extractes: ¡°Espanyols!: Els que escolteu a les vostres llars les not¨ªcies de Radio Castilla, els que, al front de batalla, escolteu els petits radiadors (sic) que us porten les not¨ªcies de les vostres llars i de la rereguarda¡­ ¡°Nom¨¦s us exposar¨¦ els fonaments de les nostres raons, no amb t¨°pics ni contum¨¤cies, sin¨® amb el prop¨°sit de fer un breu examen del pret¨¨rit i del que ens proposem en l'avenir.¡± I entre aquests fonaments, el subjecte afirma: ¡°L¡¯Estat nou, sense ser confessional respectar¨¤ la religi¨® de la majoria del poble espanyol, sense que aix¨° suposi intromissi¨® de cap potestat dins de l¡¯Estat¡±.

¡°En el seu aspecte tributari evitar¨¤ l'anihilament de la riquesa, establint una equitat en els impostos i contribucions, fent-se un just repartiment de les c¨¤rregues¡±.

¡°En l'aspecte agrari s'arribar¨¤ a la creaci¨® del veritable patrimoni familiar, gr¨¤cies a all¨° que el camperol produeix se li donar¨¤ una ocupaci¨® permanent per millorar la vida camperola i al mateix temps la vida de la P¨¤tria¡±.

Vaja! Estat aconfessional, com qui diu reforma agr¨¤ria, economia social i moltes altres perles. Estan vost¨¨s llegint ni m¨¦s ni menys que el primer discurs radiof¨°nic oficial de Francisco Franco als espanyols (i espanyoles, ¨¦s clar). Aquest mateix dia, 1-O, Franco havia dut a terme una de les maniobres d'enginyeria institucional m¨¦s audaces i brillants que es recorden. Per un costat, el 28 de setembre, en una reuni¨® a Burgos, els alts comandaments militars de la revolta havien decidit nomenar Franco (en termes de grau i antiguitat era com qui diu ¡°l'¨²ltim de la fila¡± dels generals colpistes) ¡°cap del Govern de l¡¯Estat pel que duri la Guerra¡±. D'altra banda, atents, quan el Document ¨¦s publicat l'1-O aquest senyor s'ha convertit en ¡°cap de l¡¯Estat¡± i ¡°General¨ªsimo¡± (grau militar que no existia) i cau del text all¨° de ¡°pel que duri la guerra¡±. El joc de mans (o ¡°Joc de Trons¡±) ¨¦s espectacular. Els dos generals que encap?alen l¡¯¡°Alzamiento¡±, Sanjurjo i Mola, moren en oportuns i successius accidents.

I el seg¨¹ent moviment de Franco, a partir d'aquest dia, segueix una l¨°gica imparable: acabar amb el batibull de sigles, partits, sindicats, corrents ideol¨°gics del b¨¤ndol insurrecte, ¨¦s a dir amb el genu¨ª pluralisme pol¨ªtic i ideol¨°gic del b¨¤ndol insurrecte, i unificar-ho en un ¡°moviment nacional¡±, que subsumir¨¤ tota aquesta varietat. ?s a dir, la diversitat de partits i organitzacions apareix de sobte com a nociva, divisiva, i negativa, i ser¨¤ prohibida per la for?a. Els l¨ªders falangistes successors de l'afusellat Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera, encap?alats per la seva m¨¤ dreta, Manuel Hedilla, van a la pres¨®, i apareix del no-res un ¡°moviment nacional¡± que es diu Falange Espa?ola Tradicionalista y de las Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalistas. En poques setmanes, al b¨¤ndol insurrecte hi ha un comandament ¨²nic, jer¨¤rquic, organitzat militarment i bene?t per l¡¯Esgl¨¦sia. I aix¨° que a la c¨²pula militar hi havia mon¨¤rquics alfonsins, mon¨¤rquics carlistes, republicans de dretes i militaristes africanistes i, que se s¨¤piga, cap militar falangista.

Franco, en el primer discurs des de la balconada de l¡¯Ajuntament de Burgos, es va negar a precisar si all¨° seria una restauraci¨® mon¨¤rquica, una dictadura militar (aviat es va sortir de dubtes) o una rep¨²blica autorit¨¤ria com la que hi havia a la ve?na Portugal. Simplement va afirmar que s'establia ¡°un r¨¨gim jer¨¤rquic d'harmoni¨®s funcionament.¡±

De tota aquesta seq¨¹¨¨ncia, prou coneguda d'altra banda (excepte que el General Mola va dir que tot aix¨° hauria de ser revisat pol¨ªticament al final de la guerra), cal extreure alguna conclusi¨®, a part que els cops d'estat contra r¨¨gims democr¨¤tics s¨®n una cosa que est¨¤ malament. Per exemple, aquesta mania de dissoldre la varietat de sensibilitats pol¨ªtiques, ¨¦s un mal senyal. Els ¡°moviments¡± que s¨®n ¡°transversals i aix¨ª m¨¦s forts¡±, s¨®n mal senyal, i la complexitat pol¨ªtica no pot ser resolta a cop de caudillismes unipersonals d'alta pretensi¨® emocional. Es nota el que hi ha sota: ambici¨® de poder, legitimitats impostades i ganes de manar. I com mostra la reacci¨® del General Mola, de vegades ¨¦s molt dif¨ªcil rectificar el garbull del ¡°dia de dem¨¤¡±. Tot aix¨° passava un Primer d¡¯Octubre, i aqu¨ª s'acaba qualsevol comparaci¨® amb res de res.

Pere Vilanova ¨¦s catedr¨¤tic de Ci¨¨ncia Pol¨ªtica en la Universitat de Barcelona (UB).