Doctor Foster

Desconeixia fins ara l¡¯actriu i productora Suranne Jones, nascuda prop de Manchester el 1978, que incorporo a la llista d¡¯artistes que segueixo per la seva colossal interpretaci¨® de Doctor Foster, una s¨¨rie de la BBC que recomano amb deler. No us explicar¨¦ res de la trama i el desenvolupament, aix¨° avui es penalitza amb insults greus i prohibicions dels pol¨ªticament correctes audiovisuals, que estan aconseguint d¡¯infantilizar una cosa tan necess¨¤ria i amb tant de suc com ¨¦s analitzar i recomanar pel¡¤lis i s¨¨ries. Nom¨¦s dir que el personatge central, Gemma ¨Cnom que fins ara em pensava que nom¨¦s era catal¨¤¨C Foster ¨¦s una metgessa de cap?alera del Centre M¨¨dic de Parminster ¨Clocalitat inventada pel guionista Mike Barlett¨C, que aqu¨ª anomenar¨ªem CAP (Centre d¡¯Atenci¨® Prim¨¤ria), un dels ambulatoris que a la Gran Bretanya, despr¨¦s del cicl¨® Thatcher, est¨¤ privatitzat com tots els altres. La doctora Foster n¡¯¨¦s la s¨°cia majorit¨¤ria. ?s bona en la feina, molt bona. El seu personatge est¨¤ en la l¨ªnia del doctor House ¨Cde grata mem¨°ria per a mi¨C, ja que tot i que ¨¦s dona i metge sense especialitat i no t¨¦ la genialitat diagnosticadora d¡¯aquell, sovint arbitr¨¤ria per aconseguir el diagn¨°stic pertinent, tampoc no est¨¤ per roman?os. La doctora Foster diu sempre el que pensa i espera i fins i tot promou, amb els m¨¨todes m¨¦s expeditius que t¨¦ a l¡¯abast si no hi ha m¨¦s remei, que tots els altres parlin clar. Ja se sap, tothom menteix, repetia House. I que diguin sorry (ho sento) quan toca, i en aquesta hist¨°ria toca dir-ho sovint. Si no ho dius, la Gemma Foster t¡¯acorrala.

La s¨¨rie es desenvolupa en el present i els dos protagonistes principals, el matrimoni Foster, estan entre els 37 ella i els 40 ell quan el relat arrenca. Em sembla molt bona perqu¨¨ ¨¦s un thriller matrimonial, un thriller emocional i familiar, un g¨¨nere que desconec si altres s¨¨ries tracten o si aquesta inaugura. Quin gran gui¨® i realitzaci¨® (de diversos realitzadors, com manen les s¨¨ries) acompanyen les formidables interpretacions, sigui quina sigui l¡¯edat dels personatges, de l¡¯adolesc¨¨ncia als setanta. Les dues temporades hipnotitzen: com continuar¨¤ cada cap¨ªtol si el tema que tracta ¨¦s m¨¦s vell que l¡¯anar a peu? Els seus creadors s¡¯han inspirat en el mite grec de Medea d¡¯Apol¡¤loni de Rodes i coneixen molt i b¨¦ les pel¡¤l¨ªcules del brit¨¤nic Alfred Hitchcock i del canadenc David Cronenberg, del plom i arrogant (no dic que no sigui bo) austr¨ªac Michael Haneke, fins del no menys sonat dan¨¨s Lars von Trier. Tornem al que ens ocupa. Com deia aquell, Godard, tot film ¨¦s un documental, almenys del seu rodatge. I com diu aquell altre, R. A. Rosenstone, una pel¡¤l¨ªcula de ficci¨® informa m¨¦s sobre la societat que retrata que no pas un documental. Exposa en general temes comuns, no extraordinaris com en general fa el documental. Tot ha estat decidit i ¨¦s a la pantalla per algun motiu, cosa que per a un historiador ¨¦s mel. Doncs imagina¡¯t una s¨¨rie, amb aquest munt d¡¯hores. D¡¯entrada, aqu¨ª, l¡¯ambulatori municipal privat. O les hist¨°ries cl¨ªniques dels seus pacients com a arma llanc¨ªvola, fins i tot per fer xantatge.

?s clar, ¨¦s clar, em vaig dir, per qu¨¨ no? He conegut i patit metges xantatgistes, que a m¨¦s et parlen (malament) d¡¯altres pacients. El concepte d¡¯hist¨°ria cl¨ªnica permet tra?ar paral¡¤lelismes amb altres expedients p¨²blics, tot i que, per descomptat, la seva principal caracter¨ªstica pertany a la fam¨ªlia del secret de confessi¨®, la confidencialitat entre pacient i metge. No comporten aquest deure confidencial els curr¨ªculums d¡¯altres professions. Per¨° serveixen igual per al tr¨¤fic d¡¯influ¨¨ncies i fins i tot, tenint en compte el que s¡¯ha vist aquests mesos per aqu¨ª, per al xantatge entre la classe pol¨ªtica institucional. El que hi ha de confidencial aqu¨ª ¨¦s la mentida¡­

Hi ha molta gent mentint sobre els CV, universitaris en aquest cas. Als doctors House i Foster tot plegat no els sorprendria gens, ni als seus guionistes, que per aix¨° estan portant a la pantalla el que tothom sap per¨° ning¨² no explica. Al cap i a la fi ¨¦s una garantia d¡¯¨¨xit, ja que el p¨²blic ¨¦s en gran mesura com aquests doctors: els espectadors volen saber, no suporten la mentida adotzenada i mal¨¨vola, i estem una mica farts de veure-ho reflectit ¨²nicament en els temes de sempre: m¨¤fies, pol¨ªtics, premsa. Ataca altres contextos i tindr¨¤s ¨¨xit de p¨²blic. Ara nom¨¦s falta que els espectadors no ens acontentem a posar-nos al dia en altres contextos menys coneguts ¨Cel m¨¨dic, l¡¯universitari, l¡¯estament institucional i els seus CV¨C veient una s¨¨rie, per m¨¦s bona que sigui.

Una altra lli?¨® de la televisi¨® p¨²blica (brit¨¤nica).

Merc¨¨ Ibarz ¨¦s escriptora i professora de la UPF.