Urkullu proposa una Espanya confederal inspirada en el model de la Uni¨® Europea

¡°El nostre referent, Europa, ¨¦s un exemple, en el seu funcionament, de democr¨¤cia plurinacional¡±. El lehendakari, ??igo Urkullu ha desgranat aquest dijous cap a on avan?a el seu model de nova relaci¨® amb Espanya que persegueix amb el nou Estatut, i ha explicat que es pot resoldre la crisi territorial que viu Espanya simplement mirant la Uni¨® Europea i adoptant un model confederal pactat que doni cabuda a les diferents realitats nacionalitats que conviuen a la Pen¨ªnsula. No ¨¦s la primera vegada que Urkullu apel¡¤la a una confederaci¨® d'Estats, per¨° s¨ª que ¨¦s la primera que n'ha donat m¨¦s detalls amb exemples en els quals fixar-se per resoldre els problemes territorials.

¡°El model confederal funciona per donar soluci¨® a realitats en les quals conviuen diferents sentiments de pertinen?a nacional¡±, ha dit durant la seva exposici¨® en el ple de pol¨ªtica general, al Parlament basc. Urkullu ha tornat a advocar per un pacte intern entre els partits bascos, m¨¦s ampli que el que va impulsar l'Estatut de Gernika, i despr¨¦s un altre amb l'Estat per inaugurar una nova etapa d'entesa i lleialtat.

Sense citar Catalunya en aquest ep¨ªgraf del seu discurs, ha explicat que a Europa es poden trobar exemples de com resoldre contenciosos de car¨¤cter territorial i ha citat el d'Esc¨°cia i la Gran Bretanya, el de B¨¨lgica i el seu model de federalisme asim¨¨tric, el de Su?ssa amb el seu esquema de ¡°sobirania compartida, i ha citat tamb¨¦ el de Baviera i el federalisme alemany ¡°basat en la subsidiarietat i en la lleialtat multilateral federal¡±. Per¨° tamb¨¦ ha al¡¤ludit a l'organitzaci¨® institucional basca amb tres prov¨ªncies que conviuen amb el Govern basc, gr¨¤cies a un pacte d'igualtat. Les prov¨ªncies disposen de parlaments i executius provincials amb compet¨¨ncies exclusives com la recaptaci¨® d'impostos. ¡°La foralitat t¨¦ un sentit essencialment confederal i aquest model funciona, per qu¨¨ no s'aplica a l'Estat? s'ha preguntat.

A m¨¦s, per bastir una estructura d'Estat com la citada no seria necessari ¨Csost¨¦ Urkullu¨C una reforma constitucional, sin¨® ¡°una relectura m¨¦s ambiciosa de la disposici¨® addicional primera de la Constituci¨® i de la disposici¨® derogat¨°ria que considera definitivament derogada la llei d'abolici¨® foral de 25 d'octubre del 1839¡±. No ha citat, no obstant aix¨°, que sense reforma constitucional, l'¨²nic Estat confederat seria Euskadi. Per Urkullu ¡°la disposici¨® addicional i la derogat¨°ria de la Constituci¨® del 1978 contenen, de manera impl¨ªcita, un potencial que no ha estat desenvolupat en plenitud¡±.

Aquesta potencialitat que segons ha dit des de la tribuna pot propiciar el ¡°ple reconeixement de la personalitat pol¨ªtica del nostre poble i un conjunt de poders, singular i ¨²nic, que permeti el desenvolupament de les aspiracions col¡¤lectives¡±. El lehendakari nom¨¦s ha citat una vegada el dret a decidir, per assegurar que segons la seva opini¨® caldria ¡°enlla?ar-ho amb la voluntat d'acord¡± dels partits pol¨ªtics.

Avan?ar en la distensi¨®

El lehendakari fa una crida a la "determinaci¨®" de totes les parts per superar la situaci¨® de "permanent bloqueig pol¨ªtic i institucional a Catalunya". Urkullu pr¨¤cticament ha comen?at el seu discurs en el debat de pol¨ªtica general amb una petici¨® gen¨¨rica als seus principals actors per avan?ar en la distensi¨® i el di¨¤leg a Catalunya.?"Aposto per avan?ar amb determinaci¨® en processos de distensi¨®. Distensi¨® i di¨¤leg", ha assenyalat. I ha col¡¤locat al punt de mira d'aquest proc¨¦s el final de l'empresonament preventiu de totes les persones que van participar en el proc¨¦s. "La pres¨® provisional no ¨¦s una mesura proporcionada ni justificable des del punt de vista del procediment judicial", ha afirmat. Per¨° als l¨ªders catalans tamb¨¦ els ha posat feina per afrontar una conjuntura en la qual el lehendakari veu possibilitats d'¨¨xit, en assegurar que el di¨¤leg s'ha de plantejar i desenvolupar "amb vocaci¨® i voluntat real d'acord".

El lendakari es va reunir a finals d'agost amb el l¨ªder d'Esquerra Republicana empresonat, Oriol Junqueras, i despr¨¦s d'aquesta visita va explicar que l'excarceraci¨® dels l¨ªders del proc¨¦s permetria escoltar millor les seves veus i fer unes an¨¤lisis de la situaci¨® m¨¦s precises. Una visita que va generar alguna tensi¨® amb Junts per Catalunya. Uns dies despr¨¦s va parlar per tel¨¨fon amb el president Quim Torra i li va reiterar que no parar¨¤ d'ajudar "des de la bona fe" per aconseguir gestos que rebaixin la tensi¨® en la situaci¨® pol¨ªtica i social a Catalunya.

Urkullu afronta el nou curs amb una bona relaci¨® i estabilitat institucional amb el Govern central gr¨¤cies al suport que va donar a la moci¨® de censura contra Mariano Rajoy, per¨° amb algun problema m¨¦s a Euskadi, on aquest suport complica la participaci¨® del PP als Pressupostos Generals. A la coalici¨® PNB-PSE-EE li falta un esc¨® per tenir la majoria absoluta. Els ¨²ltims dos comptes p¨²blics s'han aprovat amb una participaci¨® del PP que ara est¨¤ en dubte.

Per a Urkullu ¨¦s positiva "la nova actitud formal" del Govern de Pedro S¨¢nchez. Per¨° no n'hi ha prou amb aix¨°. En la seva opini¨® cal una implicaci¨® decidida de les "diverses estructures de l'Estat", per avan?ar tamb¨¦ a Euskadi en el desenvolupament ple de l'Estatut i en un acord entre administracions i partits per resoldre la crisi territorial en qu¨¨ est¨¤ immersa Espanya. "Confio que les diverses estructures de l'Estat demostrin m¨¦s sensibilitat cap al seu propi car¨¤cter plurinacional", ha dit despr¨¦s de precisar que aprecia en el Govern de Pedro S¨¢nchez una nova actitud formal.